Espanyol

Sensació de supervivència

Amb satisfacció. La plantilla blanc-i-blava dona per bo el punt assolit en la visita al camp de l'Eibar després de notar que van viure un dels enfrontaments més incòmodes de la temporada

La sensació era de punt positiu. I la derrota de l'Athletic unes hores més tard encara ho va endolcir més. La setena plaça queda un xic més a prop. Els jugadors de l'Espanyol estaven avisats i ja sabien que les característiques d'Ipurua fan que sigui un partit diferent a la resta, però trobar-s'hi és tornar-ho a viure i van marxar d'Eibar amb la sensació d'haver sobreviscut i haver-ho fet a més amb bona nota.

El Real Madrid, el Barça i l'Atlético són els únics conjunts de la zona alta que han guanyat a Ipurua. De la resta, només l'Osasuna va ser capaç de sortir-ne amb els tres punts. Un accident, ja que és l'únic triomf del cuer en tota la lliga. “És un camp molt complicat. El punt és positiu, sense cap dubte. Vam estar a bon nivell, competint contra un rival que a Ipurua és molt complicat com sap tothom que hi hagi passat”, indicava Marc Roca, que va entrar en la segona meitat. L'Espanyol va ser el tercer equip que com a mínim no en tornava amb les mans buides després dels empats també del Sevilla i l'Alavés. Una clara mostra de la dificultat de trepitjar l'estadi basc i no sortir-ne amb la cua entre cames. “Hem d'estar contents amb el punt sumat. Tal com es va posar el partit amb el resultat en contra, com juguen i el fet que al seu camp són molt, molt forts, buscant el contacte, amb centrades constants, doncs l'equip va estar bé. És un partit d'exigència física enorme, d'anada i tornada, esgotador”, afirmava el capità Javi López. La mateixa línia que una altra de les veus del vestidor, Víctor Sánchez. El polivalent jugador de Rubí instava a tractar el partit com el que era, un de ben diferent a la resta. “Era un partit complicat i no se'n poden treure conclusions. Ells atacaven molt i és un camp on es juga molt poc, hi ha segones jugades, però combinar és molt complicat. A sobre al final la gespa estava molt seca i no podies enllaçar passades.”

Més petit: 103 x 65

Els jugadors blanc-i-blaus van sortir del camp esgotats. Futbol directe, la pilota viatjant més pel cel que per la gespa i alguns que ho van patir més que d'altres. Hernán Pérez, per exemple, no va poder fer les seves conduccions habituals. La sensació angoixant de manca d'espai té una base sòlida perquè va més enllà de la percepció. Les dimensions són de 103 x 65 m pels 105 x 68 de l'estadi de Cornellà-el Prat, mentre que la distància de l'àrea tècnica a les banquetes o entre la línia de banda i el públic estan per sota de la norma. “És un camp petit, molt petit. En cap moment et sents còmode perquè la pilota sempre va per dalt i costa molt jugar”, es queixava Hernán Pérez. L'Espanyol juga a la contra, és cert, però en cap partit ha tingut un encert més baix en les passades. Per tot plegat van marxar d'Eibar amb el sentiment d'haver-ne sortit vius.

Atacaven molt i és un camp on es juga poc, hi ha segones jugades i combinar és complicat
Víctor Sánchez
jugador de l'espanyol
És un camp petit, molt petit. En cap moment et sents còmode i la pilota sempre va per dalt
Hernán Pérez
extrem de l'espanyol
Hem d'estar contents amb el punt; al seu camp són molt forts i l'equip va estar bé
Javi López
capità de l'espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)