Espanyol

espanyol

crisi esportiva

La pugna de Sánchez Flores

Crisi esportiva. El tècnic crispa la plantilla amb les seves declaracions de diumenge: “No arribem a més, hem d’assumir la realitat”, i assenyala el club per la mala planificació de l’estiu

Les jornades passen i les prestacions de l’Espanyol no toquen fons. Cada partit és una vergonyosa sorpresa. L’exemple més clar es va veure diumenge a Getafe. L’equip ja s’ha instal·lat en una setzena posició que seria la pitjor dels últims anys. Una situació que no casa amb l’elevat cost de la plantilla i la inversió feta. A l’estiu, Quique no va poder aconseguir els fitxatges que volia: Mariano, Banega, Albelda, Diego Reyes i Borja Valero eren els noms escollits per fer el salt de qualitat per lluitar per Europa. Les limitacions econòmiques van frenar els propòsits inicials del tècnic. Quique Sánchez Flores es va haver de “conformar” amb Hermoso, Naldo, Sergio García, Granero i Darder, però, per contra, el club va mantenir l’eix vertebrador sobre el qual va bastir la bona temporada anterior (vuitens amb 56 punts). Diego López i Piatti van convertir-se en propietat del club i s’hi van afegir la renovació de contracte de Gerard Moreno, que va desestimar les ofertes rebudes i la continuïtat d’un eix clau en defensa com David López. El rendiment d’un any a un altre ha estat catastròfic. El tècnic va justificar la situació, en la seva roda de premsa posterior a la derrota de Getafe, dient que “ja havia vist les orelles al llop a l’agost”. El seu disgust ve pels fitxatges que no van arribar, però la base de l’equip (menys Diego Reyes) és la mateixa. L’explicació que tothom es fa és com l’equip ha caigut de manera estrepitosa d’un curs a un altre. Quique ha evitat l’autocrítica al llarg del curs i la roda de premsa de diumenge és el tret de sortida d’una dialèctica oberta amb el club. El primer retret contra el club per la planificació, però el tècnic ha tornat a deixar en evidència els seus futbolistes. “No arribem a més. Hem d’assumir la realitat. Hi ha partits on arribem a les nostres limitacions, ens mirem al mirall i no arribem a més”, diagnosticava diumenge. Clatellada als seus jugadors i, de retruc, a la directiva. No és la primera advertència que fa al club. En la prèvia del partit de Getafe ja va apuntar que “la propera temporada serà igual que aquesta”.

El discurs del tècnic no ha agradat al nucli dur de la plantilla. Molts d’ells es van mossegar la llengua i van encaixar amb incredulitat les argumentacions de l’entrenador, que ha tingut al llarg del curs diverses picabaralles, elevades de to, amb alguns futbolistes. Una situació agreujada de manera exponencial amb la seva sortida avortada a l’Stoke City del gener. A partir d’aquell moment tot ha anat a pitjor a dins del vestidor, i l’equip ho ha pagat amb una deriva de joc i resultats evident. El projecte està mort des d’aquell dia, i l’únic consol és que el descens, que és a 10 punts de marge, fa que no perilli la permanència. Ahir, el capità Javi López va evitar entrar en polèmiques. “El que es diu al vestidor queda a dins”, tot i que destacava: “Aquesta és una gran plantilla però hem fet una mala temporada.”

Ara Quique ha entrat en una nova partida: gestionar la seva sortida. Li queda un any de contracte i el tècnic no té la intenció de renunciar-hi de manera unilateral. Tot el contrari: n’intentarà treure algun rèdit econòmic. Aquesta serà la pugna que tindran l’entitat blanc-i-blava i el madrileny. El club sap que Quique no pot continuar la pròxima temporada, i ell també té clar que amb la tensió viscuda en aquest últim any seria un suïcidi professional per a ell seguir. Club i tècnic s’hauran de seure per liquidar el seu últim any de contracte. El més fàcil seria posar fi d’una manera amistosa a la situació i sense contraprestació econòmica per a cap de les dues parts, però ara mateix aquest escenari és complicat i el fet de pagar una indemnització al tècnic seria posar plom a les ales d’un límit salarial que es desborda per tots costats, i més encara vista la situació en la classificació. La partida d’escacs ha començat.

EL PREPARADOR

Ha iniciat el foc dialèctic per gestionar la seva marxa, un adeu complicat

Les estadístiques negatives són aclaparadores

L’Espanyol està trencant tots els registres negatius possibles a marxes forçades. Ara mateix, els blanc-i-blaus són el quart equip amb menys punts en aquesta segona volta, amb només 12. Els altres equips que l’acompanyen en aquesta deriva són els tres equips que estan en descens: Màlaga (6); Deportivo i Las Palmas (10). La falta de gol ja s’ha convertit en un fet traumàtic i de difícil digestió. Quatre partits sense marcar, 378 minuts de sequera. L’últim gol blanc-i-blau es remunta a l’11 de març contra la Real Sociedad. Un fet que no es veia en l’Espanyol des del 2009 amb Pochettino a la banqueta. Quique Sánchez Flores, en tota la seva carrera a l’elit mai havia estat quatre partits sense celebrar cap gol. 26 dianes en 32 jornades. Pitjor estadística dels blanc-i-blaus només superava pel curs 88/89 amb 24 gols i igualat amb la 79/80 i 09/10.

La cosa no para aquí. És la pitjor puntuació a primera de Quique després de 32 jornades, amb 36 punts. Els mateixos del criticat Galca, ara fa dos any, amb menys equip i menys pressupost.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)