El mur habitual
Diego López podria superar diumenge Carlos Kameni com el porter amb més minuts sense encaixar cap gol amb la samarreta blanc-i-blava
El veterà gallec ja va oferir registres similars en les etapes al Vila-real i al Real Madrid
Juanma Lillo afirmava amb un toc d'humor que a un porter no li exigia que tragués totes les pilotes que anaven a dins, sinó que les que anaven fora com a mínim no acabessin a dins. Diego López va més enllà i és dels que donen punts. Els fixatges que arriben a última hora acostumen a necessitar un marge d'adaptació, però el veterà gallec ha tingut un aterratge impactant al conjunt blanc-i-blau i ha estat clau en diversos partits, sense cap errada clara. Així, el jugador cedit pel Milan ja està a l'altura dels grans porters de la història de l'entitat periquita amb registres de rècord. Cap novetat, perquè ho ha fet a tot arreu on han confiat en els seus 196 centímetres d'altura.
El 0-3 en el descans del partit contra l'Eibar semblava el tràiler d'una pel·lícula de terror a l'Espanyol. L'equip blanc-i-blau trucava amb força a la porta del desastre, però per sort ningú va contestar. Des de quarts de dues del 22 d'octubre, els seguidors no s'han posat les mans al cap ni han maleït els seus per un gol encaixat. Una ratxa espectacular, gràcies en bona part a Diego López. Només cal mirar l'enfrontament següent, el 0-1 al Benito Villamarín, en què una mà miraculosa del pop gallec va desviar la pilota al travesser i va evitar l'empat del Betis en el temps afegit.
La brutal estirada a Sevilla no ha estat l'única gran intervenció de Diego López. Dissabte al Calderón en va fer una altra. En altres partits, gairebé ni li han rematat, ja que la defensa, tant la línia de quatre com la col·lectiva, ha brillat a un nivell altíssim. Així, després del Betis, la llista de davanters i equips frustrats s'ha ampliat amb l'Athletic, l'Alavés, el Leganés i l'Atlético. 496 minuts sense recollir la pilota del fons de la porteria.
Aquesta ratxa va permetre a Diego López atrapar un mite com Tommy N'Kono, ara entrenador de porters, en un registre de la temporada 1988/89, amb Javier Clemente a la banqueta. I situar-se a tocar del rècord de l'Espanyol, que té un altre camerunès de protagonista: els 550 minuts de Carlos Kameni, amb Ernesto Valverde dirigint des de la banda. El duel de diumenge contra l'Sporting determinarà si el gallec és capaç de desbancar l'ara jugador del Màlaga.
Pandiani de botxí
Apostar per Diego López és com la ruleta de les fires: sempre toca. Si se li dóna confiança, respon. Així ho van experimentar a Vila-real. En el tram final de la temporada 2007/08, el Betis, el Getafe, el Recreativo, l'Espanyol i el Deportivo van veure com la frustració acompanyava els intents de superar les estirades del porter gallec. Si hi afegim el tram inicial de la primera jornada de la lliga següent, el registre creix fins als 493 minuts, lleugerament per sobre de la ratxa actual. Un experiquito com Walter Pandiani va ser l'encarregat de posar punt final a la maledicció dels que s'enfrontaven al submarí groc. L'alt rendiment amb l'onze castellonenc va atraure les mirades del Sevilla, on no va triomfar i va ser rescatat pel Madrid. Malgrat la presència d'un tòtem madridista com Casillas, el de Paradela es va acabar fent un lloc i també va tenir una dosi d'imbatibilitat. En aquell cas, van ser 462 minuts, repartits contra el Rayo, la Real Sociedad, l'Osasuna i l'Almeria, als quals cal afegir dues estonetes contra el València i el Sevilla.
Així, Diego López està rendint a un nivell brutal. I, malgrat tenir 35 anys, té corda per estona. És el repte de l'Espanyol, ja que està cedit sense opció de compra pel Milan. Les bones actuacions amb l'onze periquito no estan passant desapercebudes i, a banda que podria ser convocat de nou amb el combinat estatal, l'equip italià vol fer negoci. No li faltaran pretendents. El gallec és molt feliç i li agradaria continuar a Barcelona, però tot té un preu.
LA REFERÈNCIA
SALVADOR
La mà miraculosa al Villamarín en el temps afegit va posar les bases de la gran ratxaLA NEGOCIACIÓ
El repte ara és assegurar la continuïtat del gallec, cedit sense opció de compraEl club blanc-i-blau rep trucades pel futur de Roberto i Pau López
El fitxatge i el bon rendiment de Diego López han tingut conseqüències sobre els altres porters de l'Espanyol, que miren cap al futur i no hi veuen pas la porteria de Cornellà-el Prat. Més aviat miren cap a una altra banda. Roberto no en té prou amb els minuts que li dóna la copa del Rei. No entén que, si van apostar per ell i va deixar un Olympiacòs que disputava la Champions, després de dues jornades portessin una alternativa que l'ha acabat condemnant a la banqueta. Per això buscarà una sortida, si pot ser durant el mes de gener –obligaria el club blanc-i-blau a fitxar un substitut–, o l'estiu que ve, passi el que passi amb el gallec, que depèn del Milan. La direcció esportiva periquita ja ha rebut trucades de diversos clubs interessats en el de Fuenlabrada. El missatge sempre és que s'hi compta i no es vol negociar, però el madrileny també s'està movent i si demana marxar serà ben complicat evitar-ho.
Els altres clubs no només pregunten per Roberto. Pau és el tercer porter al Tottenham i tot just s'acaba d'estrenar amb l'equip sub-21 en un parell de partits. El Leganés li va demanar que fos el relleu del lesionat Serrantes, però el gironí no es vol moure de Londres. Es van decantar per Iago Herrerín.
Notícies
Dijous,25 abril 2024