L'Espanyol es va retrobar, després de dues derrotes, amb un triomf vitamínic contra l'Osasuna en una matinal plàcida i de futbol lleuger a Cornellà. Quique Sánchez Flores es va afanyar en la prèvia a rebaixar l'eufòria davant la debilitat dels navarresos. El cert és que els deixebles de Vasiljevic no van ser, en cap moment, un adversari a la mida de l'Espanyol. L'Osasuna viu en estat de coma i, si res no canvia, el seu descens a segona només es qüestió de temps. L'Espanyol en va fer prou furgant les ferides d'un rival moribund. La feblesa del rival era gegant i Sánchez Flores es va atrevir a fer un canvi tàctic important de cara al futur pròxim. David López tornava a la medul·lar després de fer seu l'hàbitat del central. El santcugatenc no ocupava la medul·lar des del 20 d'octubre contra l'Eibar. Ahir Quique es va decidir a posar-lo a la zona ampla pels mèrits mostrats per Óscar Duarte al Bernabéu, en un moviment de peces que donava un nou aire a l'Espanyol en la sortida de pilota. Però l'Osasuna estava predestinat a ser la víctima propiciatòria d'un matí plàcid per als blanc-i-blaus. Jurado es movia entre línies i, a diferència de fa una setmana al Bernabéu, disfrutava de valent. L'Espanyol dominava la possessió davant un adversari contemplatiu i sense esma. La insistència catalana va tenir premi. Piatti va penjar una pilota des de l'esquerra i Hernán va recollir el refús per la dreta per posar una pilota al cap de Caicedo. L'equatorià va elevar-se per sobre de la defensa per marcar a plaer. Primer quart d'hora i el partit ja feia baixada per a l'Espanyol. La línia de contenció rival feia aigües, i encara es va foradar més amb l'expulsió d'Oier. El central va enganxar per la samarreta Gerard Moreno, que va acabar caient dins l'àrea amb la col·laboració del porter Sirigu quan anava a buscar la porteria. Clos Gómez va decretar penal i va mostrar la targeta vermella al central. Aquesta acció va ser la sentència per a l'Osasuna, malgrat que Caicedo, en un acte de magnanimitat, va fallar des dels onze metres. És una situació curiosa i un xic traumàtica la relació de l'Espanyol amb els penals: dels últims cinc xutats, els blanc-i-blaus només n'han marcat un, obra de José Reyes.

Més enllà d'aquest contratemps puntual, l'Osasuna no tenia ni esma per traçar un pla de remuntada. Vasiljevic es va veure obligat a treure un davanter, Kenan Kodro, per sumar un nou central. A partir d'aquell moment, el domini de l'Espanyol encara es va fer més aclaparador. Els blanc-i-blaus jugaven sempre en camp contrari i els navarresos no inquietaven Diego López, que en tot el partit només va haver d'actuar en un únic xut de De las Cuevas.

Jurado va dictar sentència a l'inici de la represa amb un xut enverinat des de la frontal que va tocar lleugerament David García i va enganyar Sirigu. Era una nova galleda d'aigua freda per als pamplonesos, que encara estiraven més la malastrugança amb la lesió de Vujadinovic per un cop de cap fortuït amb Diego López. El tram final del partit es va convertir en un martiri per als rojillos. Només les bones prestacions de Sirigu van salvar l'equip d'una golejada més àmplia. L'Osasuna resistia el calvari, però és un conjunt moribund i sense esma, un cadàver que camina amb la lògica existencial del desnonat. Sap que en qualsevol moment trucaran a la porta per fer-lo fora de casa. L'hàbitat actual és primera, però l'equip fa olor de segona. Un detall final dibuixa a la perfecció l'esperit actual de l'Osasuna. Causic, en el temps afegit, va enviar una pilota cap enrere i, sense saber-ho, va fer una assistència perfecta a Gerard Moreno. El punta, sol davant Sirigu, va resoldre el regal amb una vaselina per signar el 3-0 final. Un resultat just que condemna els navarresos i allarga a quinze partits la seva ratxa sense guanyar en la lliga.

Són ben diferents les sensacions d'un Espanyol que torna al camí del triomf després de perdre contra la Real Sociedad i el Madrid i manté molt viva la flama d'Europa.