Espanyol

Millora obligatòria

En les deu jornades pendents, l'equip blanc-i-blau ha de rendir a un nivell molt més elevat que en temporades anteriors

Pochettino i Luis Fernandez són els tècnics que van sumar més punts, i tots dos fugien del descens

Un dels punts distintius de l'Espanyol en els darrers temps ha estat la incapacitat per ser competitiu en el tram final de la temporada. Les excuses han estat variades, uns cops es tractava de desgast psicològic i el deixar-se anar quan l'equip estava salvat; en d'altres la distracció derivada d'una altra competició com la copa del Rei o la UEFA. Per A o per B, en els últims temps l'equip blanc-i-blau ha tingut problemes per lligar punts en les deu últimes jornades. Enguany ho haurà de millorar si vol fer realitat el somni de colar-se en una competició europea a través de la setena plaça. Cal escurçar una distància de quatre punts amb 30 pendents de disputar-se i un duel directe amb l'Athletic, l'equip que ara l'ocupa.

L'Espanyol té ara 40 punts i en queden 30 en joc. El calendari no és fàcil, amb visites a San Mamés i equips de la zona privilegiada passant per Cornellà-el Prat, com el Barça i l'Atlético. L'objectiu del curs era acabar entre els deu primers i és més que factible, així que els blanc-i-blaus han aixecat la mirada cap a cotes més ambicioses. L'aturada de la lliga arriba a quatre punts de la setena plaça, que possiblement sigui sinònim d'Europa, i a vuit de la sisena, que comporta passaport segur, però que a hores d'ara sembla inabastable. Mirant els precedents, l'onze de Quique Sánchez Flores està obligat a millorar el rendiment habitual en les deu darreres jornades. La temporada passada, el setè lloc va estar en 52 punts, però gairebé mai està tan barat. Per això caldrà un esforç i feina ben feta, amb el nivell d'exigència, que també ha pujat amb el final dels problemes econòmics.

El mirall Lotina

Així, l'Espanyol haurà de sumar més de la meitat dels punts en joc en els deu partits restants. En el segle XXI, tan sols ho ha fet en tres ocasions. En dues d'aquestes tres, l'escalfor de l'infern era tan intensa que va caldre fregar el miracle. Els 25 acumulats a les ordres de Mauricio Pochettino partint des de l'última posició de la classificació en la temporada 2008/09 encara fixen el sostre històric i ocupen la segona posició els 17 de l'era Luis Fernandez en la 2003/04, amb la salvació assolida en l'última jornada contra el Múrcia a Montjuïc. Per trobar un repte similar a l'actual cal anar un any més tard, quan amb Miguel Ángel Lotina es va vorejar la lliga de campions, amb el conjunt periquito tancant el campionat en el cinquè lloc, amb 16 punts en el tram final. Hi havia ambició i ganes de créixer, tal com passa ara.

En altres temporades també se somiava en Europa, sobretot després d'una primera volta movent-se en la zona alta. En la 2007/08, amb Ernesto Valverde dirigint l'equip periquito, es va tancar la primera meitat del campionat en zona de Champions i a deu del final encara s'estava en zona europea, però el tram final va ser més que fluix, amb tan sols tres punts, que van ajudar que es produís l'adeu de l'ara entrenador de l'Athletic. Amb Pochettino es va viure una situació similar en dues lligues. En la 2010/11 l'onze blanc-iblau tenia 43 punts en la jornada 28, tres més que ara, i era cinquè, però tan sols en va sumar sis més. Un any més tard, s'havia perdut una posició, encara en zona d'accés directe per viatjar pel Vell Continent i el botí va ser idèntic. Més recentment, amb Sergio González es va lluitar per la setena plaça fins a l'últim partit. En total, amb el tècnic de la casa es van fer la meitat del camí, un sarró que també va resultar del tot insuficient. Amb Quique caldrà ara assolir com a mínim el segon millor registre, per sota dels 25 de Pochettino.

L'altre sostre, el dels 50 punts

Un altre dels petits reptes que l'Espanyol afronta en l'últim tram del campionat és una altre registre que en els darrers temps ha estat inassequible. L'onze blanc- i-blau s'ha plantat diversos cops amb possibilitats de superar la frontera dels 50 punts al final de la lliga, però un cop rere l'altre ha fallat, amb comptades excepcions. En la temporada 2004/05, amb Lotina a la banqueta, es va arribar als 61, una dada que encara exerceix de sostre del club periquito en el segle XXI, en què tan sols hi ha un cas més. Amb Paco Flores com a tècnic i una plantilla amb molt pes de la gent del planter i noms il·lustres com Sergio González i Raúl Tamudo es va arribar a la xifra rodona dels 50 punts després de 38 jornades. Era el curs posttítol de copa del Rei, la 2000/01, i es va aconseguir sense necessitat de fer un tram final especialment brillant, acumulant onze punts dels últims trenta en joc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)