L'Espanyol arriba a les deu últimes jornades tal com volia. El mal inici va evitar poder aspirar a més, si bé els duels amb els equips de la zona alta han deixat clar que encara s'està un esglaó, o més, per sota. Però el darrer tram de la temporada comporta la il·lusió de lluitar per la setena plaça, confiant que sigui sinònim d'Europa. La distància és de quatre punts, que durant unes hores pot ser de tan sols un si es fan els deures aquest vespre i es derrota el Betis.

La recta final de la lliga va associada al patiment en els darrers temps a l'Espanyol. Tan sols la primera temporada de Sergio González va exercir d'excepció, i ara es repeteix la dolça experiència. L'aficionat periquito, després d'anys amb la cantarella que calia oblidar-se de la permanència i mirar més amunt, veu que és una realitat. Mira cap al setè lloc i viu les últimes deu jornades com una oportunitat de lluitar per Europa, segurament un any abans del previst segons els objectius fixats des de les altes esferes blanc-i-blaves. “Treballem per l'afició, i alliberar l'angoixa va ser un dels primers objectius. És fonamental i l'única manera d'arribar als instints més lliures i salvatges. Vaig tenir una experiència similar la temporada passada. Mai he viscut el treballar per no baixar, i espero no viure l'agonia, que no és futbol. Arribem als últims partits com volíem, amb alegria i animant la gent que vagi a l'estadi. Tant de bo es puguin crear ambients magnífics, i a veure si la lliga ajuda i ens posa partits en dissabte o diumenge.” Quique Sánchez Flores celebrava ahir la situació. Ara bé, que els seguidors responguin ja és una assignatura suspesa, malgrat que avui hi hagi una millor entrada de l'habitual a l'estadi de Cornellà gràcies a la nombrosa colònia bètica a Catalunya.