A vegades les formes amb què es perd diuen molt més que les victòries. L'Espanyol va perdre una batalla però està en camí de guanyar un projecte. Així ho va entendre l'afició blanc-i-blava, que va acomiadar el seu equip amb una ovació. L'Espanyol va merèixer més, molt més. Va proposar més, va dominar més i va ser més incisiu que el seu adversari. La diferència per acabar perdent va estar en la qualitat de Griezmann en la definició i una superba aturada d'Oblak per evitar l'empat. Tot i això, ahir l'Espanyol va signar un partit gran a Cornellà. Una derrota carregada de futur que frena l'objectiu europeu, però competint així no hi ha impossibles per a un Espanyol gegantí.

Quique Sánchez Flores persegueix l'ideari de transformar el conjunt blanc-i-blau en un equip gegantí i va fer un pas decisiu per enfilar una nova dimensió competitiva. Es va veure el conjunt cosit i hermètic tàcticament de sempre però amb l'element afegit d'estar més afilat en atac. L'Espanyol tenia clarividència amb la pilota als peus gràcies a la velocitat de circulació que oferien Piatti i Jurado. La comoditat local contrastava amb els renecs colchoneros. Embriagats per la classificació per a les semifinals de Champions, els de Simeone no trobaven vies d'aigua per poder inquietar els dominis periquitos. Carrasco ho va intentar amb un xut llunyà que va trobar una adient resposta de Diego López. Era l'única manera que va trobar l'Atlético en tota la primera part per buscar les pessigolles a l'Espanyol. Qualsevol problema afegit en defensa era solucionat per la intel·ligència de David López i l'anticipació de Diego Reyes, dos titans en defensa. Aplicats a la medul·lar, feien la feina d'escrutini previ Fuego i Víctor Sánchez. La incomoditat més gran de l'Espanyol era producte del col·legiat. Vicandi Garrido no tenia afinat el seu criteri i s'empassava una clara groga de Gabi, que caçava Piatti per darrere. L'Atlético no tenia joc i començava a desesperar-se. Godín se les va tenir amb Caicedo en un duel d'alt voltatge. Simeone no ho veia clar i modificava el seu dibuix tàctic posant un triple pivot al mig donant entrada a Thomas i traient Fernando Torres. L'Atlético trobava un xic més estabilitat en el seu joc i minimitzava l'autopista que havia creat l'Espanyol per la banda esquerra. Tot i això, l'Espanyol hi anava més que el seu rival. Tenia fam, ambició i joc. Més que recular, s'engrandia a cada minut. Saúl feia clara la solitud colchonera amb una dura entrada a Piatti. Els nervis afloraven. L'Atlético s'hi jugava molt: mantenir la distància de tres punts respecte al Sevilla. Però qui buscava la porteria contrària amb més intensitat era l'Espanyol, conscient que un triomf el posava de ple en la lluita per Europa.

Nou canvi de rumb de Simeone, que tornava al dibuix inicial amb dos puntes posant sobre la gespa Kevin Gameiro. Quique seguia amb el mateix full de ruta donant entrada a Baptistao per Caicedo, que ahir va arribar al seu partit 100 amb la blanc-i-blava. L'Atlético va posar una marxa més. Primer va avisar amb un córner que va rematar de cap Godín i amb arribades més precises fins que Griezmann va aparèixer. El francès no va fallar en la primera ocasió que va tenir. Li va caure una pilota escorat a l'esquerre i va resoldre amb destresa per l'angle curt de Diego López. Galleda d'aigua freda per un Espanyol millor en tots els registres que l'Atlético. Lluny d'amagar-se, els locals va tirar d'orgull i valentia. Baptistao va tenir l'empat dos minuts després en una franca rematada que va aturar Oblak. L'eslovè, protagonista al Calderón, inclinava de nou la balança per a l'Atlético amb un aturada decisiva. L'Espanyol creixia i Gerard, en un córner, acaronava l'empat. L'esforç no va tenir fruit i l'Atlético va demostrar que és l'equip menys golejat de la lliga i que ha transformat en art la seva defensa.