Espanyol
Final UEFA 2007
L'espina de Glasgow
Avui fa deu anys l'Espanyol va perdre, a Hampden Park, la seva segona final de la UEFA en els penals contra el Sevilla
Membres d'aquella plantilla recorden per a L'Esportiu aquell dolorós moment, però confien a capgirar la història continental ben aviat
Els blanc-i-blaus van signar una UEFA en què no van perdre cap partit
La rebuda de l'afició a Montjuïc va ser un moment emotiu i colpidor
Jônatas va viure un instant de glòria amb el seu gol en la pròrroga
“L'espina la tinc clavada, i jo potser més que qualsevol company, perquè em van expulsar. Molta gent, fa deu anys, es devia cagar en mi per l'expulsió. Penses en l'àrbitre o si hauries d'haver fet altres coses. El cap et bull. Això ho porto dins encara”, qui parla és Moisés Hurtado. El mig de Badia va ser un dels protagonistes de la final de la UEFA jugada ara fa deu anys, el 16 de maig del 2007, a Hampden Park. Un partit marcat a foc per una afició blanc-i-blava dolguda que esperava treure's l'amargor d'una ferida oberta des del 1988 a Leverkusen. Totes dues finals van tenir un desenllaç idèntic: derrota en els penals. Totes dues fan mal, però, segurament, la de Glasgow encara va causar més dolor per la manera com es va produir. L'Espanyol havia fet una competició gegantina i va caure sense perdre cap partit. Primer del grup F i invicte amb quatre victòries contra l'Sparta de Praga (0-2), el Zulte-Waregem (6-2), l'Ajax (0-2) i l'Àustria de Viena (1-0). A vuitens va eliminar el Maccabi Haifa; a quarts, el Benfica, i a semifinals, el Werder Bremen. Només quedava l'últim escull: el Sevilla. Adriano va fer avançar els andalusos (18') i Riera va empatar deu minuts després. En ple domini blanc-i-blau, Massimo Busacca va expulsar, per segona targeta groga, Moisés Hurtado (68'). “Em recordo d'ell, però intento allunyar els records negatius. La gent, desgraciadament, em recorda l'expulsió. És una cosa que em molesta. No saps les vegades que he sentit: «Si no t'haguessin expulsat, ens hauríem emportat la final».” “L'expulsió l'he vist fa poc. No ho havia fet mai, però no he tingut el valor ni les ganes de veure el partit sencer”, admet. Una expulsió injusta que va marcar el partit. “La segona groga no s'hauria d'haver xiulat, perquè no ho era. L'àrbitre ens va deixar amb deu d'una manera del tot incomprensible”, assenyala Luis García. “Si no haguessin expulsat el Moisés, injustament, aquella final l'hauríem guanyat. N'estic segur”, recorda el llavors president, Daniel Sánchez Llibre. “Va ser un partit frenètic amb molts impediments. Al final vam arribar als penals i no vam tenir sort. Vam lluitar contra tota mena d'adversitats i vam allargar les nostres possibilitats de guanyar el títol fins al final. No ens podem retreure res”, subratlla Gorka Iraizoz, porter de l'Espanyol a Glasgow.
El gol de l'esperança
Les llàgrimes
Rebuda a Montjuïc
Ara tots els membres d'aquella plantilla veuen amb optimisme el futur. “Estic convençut que l'Espanyol guanyarà, més aviat que tard, una final europea que se li ha resistit dues vegades. A aquest club se li deu un títol europeu”, assegura Luis García. “A Leverkusen ens van clavar una espina, i a Glasgow ens la van enfonsar una mica més. La tercera ha de ser la bona. Ara esperem que amb el projecte que està fent Mr. Chen puguem anar a una final i guanyar-la. Jo hi confio. Està fent les coses bé i té molta ambició. Ens portarà alegries. Som un club que es mereix, per història i trajectòria, tenir un títol europeu”, explica Sánchez Llibre. “Tornar a una final? Després del 88 tothom es feia aquesta mateixa pregunta i va arribar Glasgow. El club està canviant i està pujant de nivell. Cal ser optimistes i confiar que aviat ho tornarem a fer i tindrem una nova oportunitat”, pronostica Tamudo. “Un club com l'Espanyol ha de pensar en viure anys així. Aquell any la gent estava molt il·lusionada i això s'ha de donar amb més continuïtat”, expressa Moisés.
La promesa
LES FRASES
Notícies
Dimarts,23 abril 2024