Del Pizjuán al Camp Nou

L’enfrontament amb el Celta serà el tercer en quatre jornades contra un rival que estrena entrenador. En l’estrena l’avantatge de la continuïtat es va notar, ajudat per les rotacions de Berizzo en un Sevilla que abans i després de veure-se-les amb el conjunt periquito afrontava la prèvia de la lliga de campions. El punt sumat fins i tot va deixar una sensació agredolça en un enfrontament en què els seguidors sevillistes van xiular els seus. La pressió, els bons moviments defensius, la cohesió i la velocitat en la transició ofensiva, els referents de la manera de treballar de Quique Sánchez Flores, van ser ben palpables. El problema és que el duel següent va ser amb el Leganés, que ha mantingut des del 2013 Asier Garitano, l’artífex de l’ascens amb un estil identificable que, sobretot en la primera meitat, es va fer notar.

El segon duel contra un entrenador nou va ser al Camp Nou. Del Sánchez Pizjuán al feu blaugrana en els dos primers desplaçaments, clara mostra que el calendari no ha ajudat gaire. Ara toca el Celta i, després, tot són rivals que han apostat per la continuïtat: el Vila-real, el Deportivo, el Real Madrid, el Llevant i la Real Sociedad. La ratxa la trencarà el Betis, que viu un canvi radical amb l’amor de Quique Setién per la pilota i dur la veu cantant. El seguiran l’Alavés i el València, també amb novetats. Però tindran més de quatre mesos de rodatge.

El factor continuïtat es veu minimitzat pel calendari. I pel tancament del mercat. La defensa del derbi amb Víctor Sánchez i Mario Hermoso és una mostra de la pèrdua d’automatismes, com la presència de Darder a la banda esquerra després d’una setmana d’entrenaments. Quique construeix els equips des del darrere i l’inici de lliga s’està disputant sense el porter titular, sense company clar per a David López i amb problemes de lesions a la dreta. El doble pivot també ha canviat en cada duel. Demà al davant hi haurà un rival amb entrenador nou i un perfil ben diferent. Es notarà?