“Darder no serveix ni per portar les ampolles d’aigua”, aquesta frase és atribuïda a un tècnic de l’Espanyol que va veure passar de llarg Sergi Darder (Artà, Mallorca, 1993). Era l’any 2012 i l’ull clínic de Josep Manel Casanova no ho va dubtar. Llavors director del futbol de base del Màlaga coneixia a la perfecció el mallorquí, a qui va portar sent juvenil cap a Sant Adrià. A cost zero fitxava pels andalusos. Darder no va trigar a despuntar. Després d’un fugaç pas pel filial feia el salt a primera divisió amb el conjunt andalús. En poc temps es va convertir en un dels futbolistes tangencials dels de Martiricos. Movia el joc des de la medul·lar amb mestria i el seu creixement era exponencial. Tres anys després de la seva arribada a la Costa del Sol, l’Olympique de Lió va pagar 13 milions d’euros per aconseguir els seus serveis. La seva progressió era imparable i el noi d’Artà que no servia ni per portar les begudes es transformava en un dels migcampistes europeus més importants de la seva generació. Habitual internacional sub-21, la vida li somreia. A Cornellà tot eren plors. Molts lamentaven com la tràgica gestió del futbol de base blanc-i-blau havia deixat escapar un futbolista d’aquells que no abunden en el mercat. L’aclimatació a França no va ser fàcil per a Darder i quan va saber de l’interès de l’Espanyol no s’ho va pensar dues vegades. Va tenir paciència per cuinar el seu fitxatge (com ho havia fet l’estiu anterior David López) i va aconseguir el premi de tornar.

El mallorquí ve amb la intenció de treure’s les males sensacions de la seva abrupta sortida del club blanc-i-blau el 2012. Arriba cedit fins a final de temporada amb una opció de compra de vuit milions que l’Espanyol podrà pagar en terminis. Si arriba als 25 partits jugats aquesta opció serà obligatòria. Però qui més, qui menys, ja es fa a la idea que arribarà (si no hi ha cap lesió) fàcilment a l’objectiu. Només cal veure l’exhibició de futbol que va fer contra el Celta. El mallorquí va jugar al doble pivot al costat de Javi Fuego. Tot el joc passava per les seves botes. A diferència del derbi del Camp Nou, on va ser obligat, pel guió tàctic, a jugar a la banda i més pendent de les tasques de destrucció que no de creació. Darder és el cervell que reclamava Quique Sánchez Flores. Una figura òrfena el curs anterior i que ara haurà d’agafar un valor tangencial aquesta temporada. Un metrònom a la medul·lar amb la capacitat suficient per pensar què és el que més convé a l’equip. Accelerar i traçar les transicions ofensives o bé donar la pausa necessària per madurar el partit. L’Espanyol guanya un nou registre amb el mallorquí. Quique va apostar per un futbol vertical i vertiginós en els contraatacs, però ara té una arma més a la motxilla: el joc interior i de creació.“Es trobava a faltar un jugador que mogués així la pilota. Ens donarà molts bons moments”, admetia Quique Sánchez Flores després del bon partit de Darder, en què va desplegar part del seu repertori de metrònom. Pablo Piatti se sumava ahir a l’anàlisi del seu entrenador posant èmfasi en el que aportarà el mallorquí. “És un jugador que ens donarà molt enguany. Té una altra visió del futbol, té molta qualitat i la seva experiència a l’exterior li dona un plus que necessitem, encara s’ha d’acabar a adaptar al nostre joc, tant de bo trobem la seva millor versió enguany.” I és que ara l’objectiu del mallorquí és recuperar les sensacions i el seu millor futbol, el que va lluir al Màlaga. Dels seus peus depenen moltes de les alegries d’enguany de l’Espanyol. Si està fi, el nivell de joc blanc-i-blau pujarà de manera exponencial en tots els sentits.