Espanyol

Amb ganes de molt més

Sergio García no es resigna al rol de tercer davanter i se sent preparat per aparèixer per primer cop en la lliga en l’onze titular

El davanter només havia caigut de l’alineació cinc cops en les últimes quatre temporades

En la pretemporada Sergio García va tenir una xerrada amb Quique Sánchez Flores, en la qual li admetia que li estava costant agafar el ritme i li demanava temps i paciència. L’entrenador de l’Espanyol hi va estar d’acord perquè està convençut que el davanter del Bon Pastor té tant instint i intel·ligència futbolística que acabarà aportant coses interessants. Les setmanes van passant i després d’onze jornades el golejador català encara no ha estat titular en la lliga. Espera torn, però recorda a tothom que ja està a punt per tornar a ser el davanter letal que els aficionats van acomiadar a contracor fa dos anys.

Sergio García està acostumat a centrar les mirades. El davanter, de 34 anys, sabia que començava com a tercer suplent i els precedents eren una bona pista del que l’esperava. Felipe Caicedo la temporada passada va arrencar amb aquest rol i només va ser titular un cop en les onze primeres jornades, i va participar en sis més. 224 minuts de l’equatorià, comptant que va sortir d’inici contra el Vila-real i va ser expulsar contra l’Eibar, amb enganxada pública amb Quique, que li va recriminar. No va ser fins que Leo Baptistao va estar dos mesos aturat que va començar a aparèixer en l’alineació, mentre que el golejador català n’ha disputat 274 fins ara, i ha participat en tots els partits excepte en l’estrena al Sánchez Pizjuán, amb un màxim dels 45 minuts al Santiago Bernabéu i un mínim dels 8 del darrer duel, la derrota al camp del cuer Alavés. “Un sempre vol estar damunt la gespa des de l’inici. No he vingut per sortir a estonetes. M’ho he de guanyar i quan tingui les oportunitats ho he de fer el millor possible. No agrada venir per estar a la banqueta, sinó per ser a l’onze. El ritme el tinc fa temps. No estic decebut. Sempre vols jugar més, però pot passar.”

53 gols en 121 partits

Sergio García va voler deixar clar ahir que fa temps que té el to físic adient per ser titular. Missatge clar al tècnic de l’Espanyol, però sempre amb aire conciliador. És el jugador més veterà i un dels motius que van dur Quique Sánchez Flores a apostar pel retorn va ser el pes que té el vestidor i que ajudaria sempre el grup. El tècnic madrileny fuig dels jugadors que puguin alterar el bon ambient i quan planifica un fitxatge ho té molt en compte. “Soc un dels més veterans. Quique em demana que sigui un exemple, que sempre ho he estat, mai he creat cap conflicte. Estic bé. No agrada, és clar, però has de saber que hi ha companys que voldrien estar allà i que tampoc poden. He d’estar alegre, tenim un ambient magnífic al vestidor.”

Sergio García viu ara una situació que feia anys que no vivia. Des dels primers temps a l’Espanyol. En els dos últims anys de blanc-i-blau va sortir a l’onze inicial en 37 i 34 ocasions i quan no hi era hi havia un motiu palpable: lesió o sanció. En l’aventura a Qatar, tres quarts del mateix, perquè en les dues temporades va ser titular en 24 de 26 enfrontaments. I sempre amb l’olfacte fi. 16 i 11 gols a l’Al Rayyan per 14 –rècord en la seva llarga carrera a la lliga espanyola– i 12 com a referent periquito abans de canviar d’aires. Ja sap què és jugar a la banda, on rendeix menys, i estar a les ordres de tècnics de perfil defensiu com ara Javier Aguirre. Per això no es queixa de la posició ni de les exigències tàctiques de Quique Sánchez Flores. Però vol protagonisme.

PROTAGONISTA

No he vingut per sortir a estonetes. A un no li agrada venir per estar a la banqueta, sinó per ser a l’onze titular. M’ho he de guanyar

PRECEDENT

El ritme el tinc fa temps. La decisió la pren l’entrenador. Si decideix que em fa jugar, ja es veurà que estic com els altres
Sergio García
1
partit de titular
va disputar la passada temporada Felipe Caicedo després d’onze jornades.

El rol marginal d’Álvaro Vázquez

Sergio García encara no ha aparegut en l’onze titular, però la situació encara empitjora si ens fixem en el quart davanter. Álvaro Vázquez, que va arribar a la pretemporada recuperant-se d’una lesió i n’ha tingut algunes més des d’aleshores, és el jugador amb menys protagonisme de la plantilla periquita. El punta badaloní encara no s’ha estrenat en una convocatòria, així que l’única manera de veure’l en acció va ser a la copa del Rei, sent titular a Tenerife i rellevat a la segona meitat després de passar totalment desapercebut. La temporada anterior va jugar ben poc i l’Espanyol va buscar-li un nou destí, sense que l’alta fitxa ni perdre’s l’inici de la lliga per lesió hi ajudessin.

Diego López, un altre veterà que no se sent còmode amb el rol actual

Per molt veterans que siguin, tenen ganes de jugar. Sergio García no és el primer que recorda a l’entrenador que vol aparèixer a l’onze titular. No fa ni un mes que, després de debutar en l’alineació inicial en la copa del Rei a Tenerife, tal com va fer també el davanter del Bon Pastor, Diego López va passar per la sala de premsa de la ciutat esportiva per deixar clar que no té el rol que esperava. En el seu cas, després d’una lesió al genoll, una bursitis. El bon rendiment de Pau ha barrat les portes de la titularitat al gallec. “La temporada passada vaig aguantar molt. No vaig mirar els meus interessos, sinó els del club. El que vaig tenir va ser una cosa molt seriosa i em vaig jugar la carrera”, va exclamar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)