L’Espanyol va jugar durant més d’una hora un futbol d’alt nivell contra el València però, de nou, li va fallar la punteria. Només així es pot explicar per què un conjunt superior durant grans fases del partit acaba amb les butxaques buides i amb cara d’incredulitat. Els blanc-i-blaus ho van fer gairebé tot per guanyar però el futbol es decideix a les àrees, on cal precisió de cirurgià per tancar l’operació i l’Espanyol sembla ara mateix un resident de MIR que coneix a la perfecció el cos humà però li costa mantenir la sang freda a la sala d’operacions i que no li tremoli el pols en els moments clau. Els locals es van quedar a mitges i la seva indefinició, en els metres finals, va ser la seva condemna. Pel camí invers va transitar el València, que a còpia de resistir les escomeses periquites, amb dos pals inclosos, va gelar la sang de tot un estadi en el minut 64 amb un xut de llarga distància de Kondogbia. Els de Marcelino en van fer prou amb una aproximació per deixar clar que la sort i les dinàmiques són poderoses. El València està en ratxa, camina segon i és poderós tot i jugar malament. L’Espanyol, a cada jornada que passa, li entren més dubtes i calfreds. El guió del partit d’ahir és per anar al psicòleg a fi d’evitar una depressió severa. Era un partit per patir, però els blanc-i-blaus van sortir a disfrutar. Pas a pas van anar empetitint el seu rival, que no trobava un rumb clar.

Les ocasions anaven caient com pluja fina. Sergio García, titular ahir per primera vegada en lliga, era un dels mestres de cerimònies. Joc ràpid, vertical i dinàmic d’un Espanyol vertiginós contagiat de l’esperit del capità del Bon Pastor. Fa uns dies reclamava més minuts i ahir es va reivindicar. Sergio García veu el futbol millor que ningú i va un segon més ràpid que la resta. Fins a dues arribades va tenir a l’àrea de Neto però els seus dos xuts van ser massa mossegats. Més concreció va tenir Gerard Moreno. Primer va esmorteir amb el pit la pilota dins l’àrea abans de fer un xut que es va estavellar al pal. Repetiria, poc després, Sergi Darder amb un xut des de la frontal que de nou va tocar la fusta. I on no arribaven els suports de la porteria arribava la mà de Neto per evitar una rematada franca de David López o una altra de Piatti que va sortir per sobre del travesser. La indefinició en els últims metres és la creu de l’Espanyol durant aquesta temporada. Nou gols en les dotze primeres jornades denoten la dificultat que els persegueix com un estigma. Un equip afilat i explosiu, que va enteranyinar el seu adversari, però que va marxar amb la sensació d’haver signat una magnífica primera hora on només li va faltar materialitzar les múltiples accions que va crear.

Els nervis eren evidents al conjunt valencià i Marcelino García Toral va ser expulsat arran d’unes protestes al col·legiat. El partit feia baixada per als locals fins que Kondogbia va enganxar una pilota a la frontal i va estrenar el marcador. Cop letal per a l’Espanyol, que ho havia fet tot bé però la inconcreció en atac el deixava amb un pam de nas. El València es trobava amb un premi majúscul pels mèrits fets. Cares d’incredulitat a la grada i entre els jugadors. El gol va donar oxigen a un València que va aprofitar la depressió local per rematar el partit. Pau, fins aquell moment sense gaire feina, es va aplicar de valent per evitar el gol de Rodrigo amb una bona aturada, però més tard no podia fer res en el segon. Greu errada de Víctor Sánchez que va aprofitar Santi Mina per signar el segon de la tarda. Nova derrota de l’Espanyol, que veu com els mals resultats li comencen a minar l’ànima i l’autoestima.