L’Espanyol té un problema de gol. Aquest mal s’ha convertit en la veritable llosa de l’equip blanc-i-blau, que no és capaç de traslladar el seu domini al resultat. La mostra més fefaent es va produir contra el València. Una hora de bon futbol i domini absolut no va servir a l’Espanyol per aconseguir un còmode avantatge per sumar els tres punts contra els homes de Marcelino García Toral. Tot el contrari, al final els blanc-i-blaus van acabar sucumbint a un gol de Kondogbia i un últim de Santi Mina. “No em preocupa el fet de no fer gols, perquè generem ocasions”, remarcava Quique Sánchez Flores minuts després d’una derrota frustrant. El conjunt blanc-i-blau està donant voltes a la situació i és conscient que ha de capgirar aquesta dinàmica de manera immediata. El primer test serà dilluns contra el Getafe dilluns i, tres dies més tard, dijous, li toca jugar la copa contra el Tenerife. El que no sigui guanyar els madrilenys i passar a la següent fase del trofeu del KO faria saltar totes les alarmes i la preocupació d’un projecte que es va iniciar a l’estiu amb aires de grandesa i va pel camí de viure una decepció prematura.

Com ha arribat l’Espanyol fins aquí? És la gran pregunta que els passa pel cap a tots els aficionats. Hi ha un component de mala sort. En l’argot futbolístic es parla de ratxes o dinàmiques. El problema és si aquesta trajectòria es comença a allargar en el temps, llavors pot començar a sorgir el bloqueig mental. L’Espanyol sembla estar en un bucle, una espècie de laberint on no troba el camí de sortida: el del gol. Una de les raons més fàcils és mirar la trajectòria de l’equip la temporada passada en aquest punt del curs. I aquí sorgeix amb força el nom de Pablo Daniel Piatti (La Carlota, Argentina, 1988). El menut futbolista, de només 1,63m d’alçada, es va fer gegant el curs anterior. A finals del mes de novembre, l’argentí presumia d’uns números espectaculars sumant cinc gols i signant set assistències en les 13 primeres jornades de lliga, i això que s’havia perdut tres partits per una inoportuna lesió muscular. El Duende va començar de manera estratosfèrica la temporada. I la seva incidència en la dinàmica golejadora de l’equip era aclaparadora. Va participar directament en el 70,5% dels gols que havia fet l’equip. Era el futbolista més en forma de la plantilla. “Piatti hi és per a això. Per sumar números. Sigui amb assistències o gols”, assenyalava fa un any el tècnic blanc-i-blau, Quique Sánchez Flores.

El futbolista vivia amb dolçor la seva plenitud a l’Espanyol després d’un any agre al València, on l’havien convidat a marxar. A Mestalla el va rebutjar com un proscrit, però a Cornellà es va reivindicar com un dels futbolistes més determinants de la lliga amb uns números d’escàndol. Va tancar la lliga amb 10 gols i 10 assistències. Especialment important en aquest segon apartat, en què va ser el cinquè futbolistes més letal amb les passades de gol. L’Espanyol va fer efectiva al final de la temporada passada la seva ampliació de contracte fins al 2020 pagant 1,5 milions d’euros al València i posant-li una clàusula de contracte de 30 milions d’euros.

Un any després, les prestacions de l’argentí han baixat de manera radical i ha passat a acumular només un gol i una assistència. Però el futbolista té, entre cella i cella, tornar a disfrutar i retrobar-se amb les bones sensacions del seu primer any de debut. Ha arribat la seva hora, el seu moment i més després de la lesió de Baptistão fora de l’equip per a les properes tres setmanes. L’equip el necessita més que mai per capgirar la sequera golejadora. Cal recordar que El Duende és junt amb Gerard Moreno i el lesionat Baptistão, els únics tres futbolistes que s’han repartits els vuit gols marcat per l’Espanyol en 12 jornades de lliga (el novè va ser del Dépor en pròpia porta). Raó de més per confiar en la revifada de l’argentí. Ara més que mai els seus “números” han de fer volar l’Espanyol cap amunt i, en cas contrari, buscar-li un relleu que l’ajudi.