Partit històric a Cornellà. L’Espanyol i el Girona es veien les cares per primera vegada a l’elit. Era un partit per gaudir, jugar i competir. Els blanc-i-blaus sembla que es van oblidar de tots aquests ingredients. Estaven avisats després del nefast partit a Ipurua. El de fa dues setmanes, contra el Getafe, també va ser una tortura per a un equip que va guanyar per la mínima però amb la motxilla plena d’angoixa i dubtes. I és que, ara mateix, l’Espanyol és un equip ple de temors i sense ànima. Les bones sensacions, ara, no es veuen en lloc, i la directiva, ara amb la presència de Chen Yansheng a Barcelona, haurà de fer un pensament. El projecte està mort. Cal un electroxoc i, amb el descens a quatre punts, el futur del tècnic està enlaire.

El Girona és un equip transparent. Fa temps que sap a què juga. L’Espanyol és un cranc que sembla caminar cap enrere en el seu futbol en una preocupant involució. Quique Sánchez Flores sembla que no ho veu. O com a mínim això és el que s’interpreta de la seva alineació. Un onze titular que ja s’ha repetit sis vegades aquest curs. Variacions mínimes que fan pensar que l’Espanyol no té fons d’armari tot i les 25 fitxes que té al primer equip. I si no és així, no s’arriba a explicar el motiu d’aquest immobilisme des de la banqueta.

El Girona no va fer un futbol espectacular. No li fa falta. Juga de memòria. Fa quatre coses bé i no es perd en barroquismes innocus. I a més, té una cosa que no es paga amb diners o pressupostos milionaris: orgull. Els gironins debuten enguany a primera amb aquella espurna als ulls d’il·lusió infantil. Poden fallar com ho van fer en els dos últims partits, però mantenen un esperit de lluita indomable. L’Espanyol sembla que ha aparcat la il·lusió i es mou en el fang funcionarial. Una rutina perillosa, perquè en el futbol l’emoció també hi juga. Només calia veure l’animositat amb què el Girona va començar el matx. Un primer quart d’hora en què els de Machín van dominar el guió del partit. Còmodes davant la inconcreció local. I això que els visitants es veien obligats a jugar amb una defensa improvisada per les baixes de Muniesa i Bernardo. Un fet que va donar la titularitat a Ramalho i Timor. El triangle format per Borja, Portu i Stuani feien anar de corcoll la defensa blanc-i-blava, que només tenia esma per rebutjar pilotes. Borja feia pujar l’angoixa local amb un xut potent al pal. Els murmuris de desaprovació de la graderia eren evidents. L’Espanyol intentava espolsar-se la pressió amb un rematada de cap de David López i una altra de Piatti des de la frontal. I el drama periquito va agafar cos. Pau posava els dits, de manera providencial, en un xut de Pere Pons. El córner era l’aperitiu al gol gironí. Ramalho al primer pal va pentinar la pilota i, després d’un rebot, l’esfèrica va caure morta al cor de l’àrea i Timor només va haver d’empènyer la pilota al fons de la xarxa. Gol dels anomenats psicològics. En l’últim minut de la primera part es fonien els llums de l’Espanyol concedint un gol en un error defensiu col·lectiu. L’afició acomiadava el seu equip amb xiulets veient l’espectacle mostrat pels seus jugadors.

L’angoixa ambiental es va fer encara més evident després de la represa fins a l’extrem que Víctor Sánchez demanava als aficionats que animessin l’equip. Quique va moure la banqueta a la recerca d’una reacció donant entrada a Hernán Pérez, repudiat i absent durant gran part de la temporada, i Granero. El partit va entrar en una fase en què el Girona es va acontentar amb el botí aconseguit en espera d’un error de l’Espanyol. Els locals tampoc no acabaven de trobar el camí del gol tret d’una bona rematada de Gerard Moreno. Un rampell de felicitat que no era prou bagatge per a uns dels equips amb menys gol de la lliga. I el Girona la va tenir en un contraatac culminat per Portu, que amb tota la porteria per a ell va enviar la pilota als núvols. El nervis de la graderia ja es van verbalitzar en els minuts finals amb un crit unànime demanant la marxa de Quique Sánchez Flores. Portu la va tornar a tenir amb un xut al travesser que va tocar Pau. Era igual. El Girona va dictar sentència de mort a un projecte que no s’aguanta dempeus i que pot acabar l’any abocat al llindar dels descens, i així ho va entendre l’afició, que va acomiadar els seus amb una sonora xiulada.