Tres aspectes negatius

El partit de dilluns va deixar clar tres punts preocupants. El primer, el joc ofensiu. Més enllà de la punteria, l’Espanyol ha deixat d’elaborar. Abans ho feia poc, ara ni ho intenta El recurs del joc directe, de la passada llarga va esdevenir un abús, i va facilitar la feina a un Girona amb tres centrals. Una única rematada perillosa, el trist bagatge. El mal moment de jugadors com ara Piatti i Jurado, sumat al fluix partit de Baptistao i Gerard Moreno, va fer inviable pensar a remuntar. I Quique no confia en un alt percentatge de la plantilla.

El segon punt és la fragilitat emocional. Qualsevol cop en contra resulta definitiu. “És un tema mental, de dinàmiques. En futbol és bàsic el cap. Ara hi ha més por, més nervis, et bloqueges i això no ajuda a fer-ho bé. L’equip corre molt, però no surten les coses, no estem encertats i no tenim confiança. Quan rebem un gol ens afecta molt. Això és canvia amb resultats. Un parell i capgirem la situació. Són cicles. Tots els equips tenen bons moments i d’altres de dolents. L’any passat a la mitja part contra l’Eibar tot queia i anava malament. Vam empatar i tot va anar bé”, recordava ahir Víctor Sánchez.

El tercer punt és el social. L’Espanyol és a les portes de la primera gran crisi de l’era Chen Yansheng. El desencís és evident i ni Quique Sánchez Flores ni els jugadors no amaguen que l’estiu passat es va viure una frenada important del projecte per l’error en el càlcul de la massa salarial, que va impedir fitxar els objectius per reforçar la plantilla. El president periquito va arribar a dir en el seu dia que es veia a la Champions en tres anys, brindis al sol que després es va matisar per fixar tres fases en tres anys: Top 10, lluitar per Europa i anar-hi. L’estrena de l’entrenador madrileny va comportar el vuitè lloc, però el salt següent no s’ha fet. Els seguidors no en són aliens i deserten de l’estadi, perjudicats pels horaris i desenganxats d’un equip defensiu de joc gens atractiu. Amb prou feines s’omple una quarta part de la capacitat de l’estadi i els crits de “Quique vete ya” i “Esta camiseta no os la merecéis” van sonar dilluns per primer cop. L’exhibició de la desil·lusió. “Sabem que no estem en una bona dinàmica i el públic mostra el que sent. Només podem agrair-los que vinguin a donar-nos suport un dilluns, amb mal horari i fred. Ens toca canviar els càntics per uns altres de diferents.”