Espanyol

La llarga sequera a domicili

Històric. Quique Sánchez Flores resta importància a la manca de victòries, però des de la temporada 1988/89 sempre s’ha guanyat algun partit fora de casa en la primera volta

L’Espanyol afronta avui l’últim desplaçament de la primera volta. El rendiment a domicili ha estat durant la temporada molt per sota del que s’esperava i aquesta nit els blanc-i-blaus tenen l’última oportunitat de tancar la primera part de la lliga amb una victòria. En cas contrari es registrarà una estadística històrica sense precedents recents, ja que cal viatjar tres dècades enrere, fins a la 1988/89, per trobar una dinàmica tan dolenta. I va ser any des descens a segona A.

L’Espanyol ocupa la quinzena posició, amb 20 punts, i 16 s’han sumat a casa. El balanç lluny de l’estadi de Cornellà-El Prat és de quatre empats i quatre derrotes. Fa ben poc semblava que el primer triomf estava per caure, però un 0-2 al camp del cuer a deu minuts del final va ser insuficient. I encara gràcies que es va gratar un empat. Curiosament, els altres tres van arribar en escenaris ben complicats: el Sánchez Pizjuán, Anoeta i El Madrigal. Tots equips que disputen competicions europees. Però per A o per B no s’ha sumat mai tres punts. Avui toca La Rosaleda, on fa un any es va lligar el triomf amb un xut llunyà i matiner de Piatti. La temporada passada la dinàmica va ser ben diferent i la millor mostra és veure com va tancar l’exercici el conjunt periquito. L’alegria de l’última jornada a Granada (1-2) tenia com a precedents La Corunya (1-2), Gijón (1-1) i Leganés (0-1). Així, la darrera desfeta calia anar-la a buscar en la jornada intersetmanal i amb una rotació estranya a San Mamés (2-0) a principis d’abril.

La dinàmica d’una temporada i l’altra no tenen res a veure. I la plantilla periquita és pràcticament la mateixa, així que Quique Sánchez Flores prefereix no mirar l’estadística quan es parla dels problemes a domicili. L’entrenador de l’Espanyol entén que no hi ha hagut cap ratxa positiva i que quan arribi inclourà els duels lluny de casa. “No ho tenim gaire en compte. Ens importa guanyar i els punts. És la realitat. Per sobre de les sensacions manen els resultats. Els equips que estan bé, compactes, no distingeixen casa de fora. L’any passat quan vam començar a rendir a casa vam millorar a fora. És més una qüestió d’agafar la inèrcia bona.”

Dos triomfs i descens

Un Espanyol sense victòries a domicili al final de la primera volta, però, no és fàcil de veure. Per a l’últim precedent cal retrocedir a la temporada 1988/89. Aquell equip dirigit per Javier Clemente en l’exercici posterior a tocar la glòria europea a Leverkusen va caure en les visites al Barça, l’Athletic, l’Atlético, el Màlaga, l’Sporting i el Saragossa, gratant un empat contra el Celta, el València i el Betis. La primera alegria lluny de Sarrià no arribaria fins la jornada 34, al camp de la Real Sociedad i amb entrenador nou des de la 24. Un desastre que culminaria amb el descens. Pocs anys després es va tornar al pou de la segona A quatre anys després, si bé els homes de José Manuel Novoa van ser capaços d’encadenar dos triomfs conquerint Vigo i Pamplona. Aleshores la davallada va arribar més endavant i la sequera com a visitant va incloure tota la segona volta.

Així, en les tres últimes dècades la primera volta de l’Espanyol sempre ha anat acompanyada d’alguna victòria. Fins i tot en anys en què s’ha suat per mantenir la categoria. Sergio González va viure victòries a Anoeta i el Villamarín abans de ser destituït fa dos anys i Pochettino també es va imposar a la Real Societat setmanes abans de ser rellevat per Javier Aguirre. En la 2008/09 Tintín Márquez va celebrar un 0-1 a Huelva en el primer desplaçament. No se’n veuria una altra fins a la jornada 32, ja amb el segon canvi d’entrenador gastat. Quique lluita avui per no entrar en la història negra.

El ‘morbo’ és a la porteria: els tres pertanyen al club periquito i suposaran un maldecap a l’estiu

Un dels focus d’interès de la visita d’avui de l’Espanyol a Màlaga serà a les porteries. En el bàndol local hi haurà Roberto. El club blanc-i-blau està en contra de les clàusules de la por, així que malgrat estar-hi cedit podrà jugar. El de Fuenlabrada és indiscutible sota els pals després de perdre la confiança de Quique Sánchez Flores en l’exercici anterior al cap de dues jornades, amb el fitxatge urgent de Diego López. Els malaguenys tenen una clàusula de compra obligatòria a final de temporada que només queda anul·lada si es produeix un descens a segona A. Els andalusos són penúltims, a quatre punts de la salvació, així que el risc existeix, de manera que hauria de tornar, amb una fitxa molt alta i sense entrar en principi en els plans de l’entrenador.

Roberto, que té de suplent Andrés Prieto, també a l’Espanyol la passada campanya, serà dels jugadors més motivats perquè es voldrà reivindicar davant de Quique Sánchez Flores i Jordi Lardín, a qui ja va replicar després que l’instés a aturar més pilotes si es volia evitar tornar. Polèmiques al marge, el ‘morbo’ apareix a les dues porteries. L’entrada al 2018 vol dir que Pau, que fa un any va marxar cedit per no ser el suplent del madrileny, pot negociar amb qualsevol club. La renovació no s’augura gens fàcil i va complicant la situació perquè l’actual suplent té contracte fins al 2020 i la fitxa més alta de la plantilla. Quique acostumava a ser clar quan se l’interrogava, però ahir per primer cop va optar per tirar pilotes fora. “Els porters estan funcionant. No soc capaç d’estar cada roda de premsa dient qui jugarà i qui no. Els dos tenen la meva confiança.” L’Espanyol espera aquesta setmana la contraoferta del gironí, que es preveu que mantingui el lloc de moment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)