La ressaca de l’endemà
L’equip blanc-i-blau passa de l’eufòria de la copa a ser golejat per un Sevilla gris
L’onze periquito no remata a porteria en tot l’enfrontament i perd una nova oportunitat d’acostar-se a les places europees
Espanyol 0 SEVILLA 3
SEVILLA:Sergio Rico, Corchia, Mercado, Lenglet, Escudero, Nzonzi, Banega (Nolito, 85’), Sarabia, Correa (Geis, 78’), Vázquez (Jesús Navas, 65’) i Muriel. ESPANYOL:Diego López, Javi López (Marc Navarro, 62’), Duarte, Hermoso, Dídac, Melendo (Sergio García, 46’), David López, Javi Fuego (Víctor Sánchez, 46’), Darder, Baptistão i Gerard Moreno. GOLS:0-1 (14’) Vázquez. 0-2 (34’) Sarabia. 0-3 (89’) Muriel.ÀRBITRE:Undiano Mallenco (navarrès). Va mostrar targetes grogues a Javi Fuego (31’), Baptistão (40’), Javi López (53’), Mercado (70’), Escudero (82’) i Víctor Sánchez (85’).PÚBLIC:RCDE Stadium, 19.607 espectadors.Baptistão va xutar als núvols i va tornar a sentir els xiulets de l’afició
Les contres rivals trobaven la complicitat d’una defensa tova i plena de dubtes
Tothom sap que el pitjor d’una nit d’eufòria desenfrenada ve l’endemà al matí. Passat l’efecte i l’alegria, el cos nota el desgast i la temuda ressaca fa acte de presència. L’aficionat de l’Espanyol ho va experimentar ahir, quan els seus herois, que contra el Barça li van oferir una festa històrica tan sols fa tres dies, de cop li provocaven ganes de xiular-los. Els elogiats Diego López i Melendo, botxins de l’etern rival, passaven ara desapercebuts malgrat ser les grans novetats a l’onze inicial i ni tenir un Sevilla al davant immers en els seus problemes, canvi d’entrenador inclòs, va servir per aprofitar-ho per fer el salt a la taula que situava a les portes d’Europa. Un dolorós 0-3 i de nou els dubtes damunt la gespa que tan difícils han estat de dissimular en gran part de la campanya perquè encara és més dolorós marxar amb la sensació que el rival ni tan sols ha estat superior.
El seguidor de l’Espanyol havia passat tres dies amb un somriure als llavis. Ben segur que ahir va tornar a rememorar el dimecres de glòria quan en llegir l’alineació va veure que Diego López i Melendo hi eren. I l’inici de partit semblava convidar a l’optimisme amb el 4-4-2, que duia els blanc-i-blaus a tenir més la pilota i construir la primera arribada amb la pujada de Dídac, relleu del sancionat Aarón, per l’esquerra i centrada que Gerard Moreno no va poder rematar, pugnant amb un central. Era el minut 12 i l’ambient no trigaria a gelar-se. Dos més tard, el Sevilla atacava per la dreta i en un rebot desafortunat la pilota va arribar a les botes de Correa, que va fer dos retalls de qualitat. Diego López va respondre a la rematada, però ja no va poder fer res en la segona, del Mudo Vázquez.
Defensa desconeguda
L’Espanyol va notar el cop. El sistema tàctic de Quique Sánchez Flores permetia tenir més la pilota, però els interiors, incòmodes, s’escapaven cap al mig i els laterals no arribaven prou a la línia de fons. Dídac ho intentava, Javi López ni això. La pressió del Sevilla al mig del camp era efectiva i les contres trobaven la complicitat d’una defensa blanc-i-blava desconegudament tova i dubitativa. Unes fulles que tremolaven cada cop que Muriel o Sarabia posaven la directa. El colombià va trigar ben poc a posar l’ai al cor a l’afició periquita en una cavalcada en solitari i en el 34’ seria el madrileny qui, arrencant des de la dreta, va superar amb massa facilitat Hermoso i Javi Fuego abans de tocar-la amb la dreta lluny de l’abast de Diego López.
L’Espanyol es trobava amb un 0-2 contra un rival que no era superior però que sabia aprofitar els regals. Si l’onze de Quique destaca per concedir poques ocasions ahir el Sevilla va fer cinc xuts a porta en mitja hora i el sisè suposava el segon gol. I l’esquema del tècnic periquito està pensant per no dur la iniciativa. Si el rival es tanca, mala peça al teler. Per això gairebé mai remunta un resultat en contra. Conscient de tot plegat i amb un únic xut en quaranta-cinc minuts, el madrileny va aprofitar el descans per fer entrar Sergio García i Víctor Sánchez per dos dels jugadors més desafortunats: Melendo i Javi Fuego. La reacció semblava una realitat en el tram inicial de la represa quan Gerard Moreno va aprofitar un greu error dels visitants per entrar a l’àrea i donar el gol fet a Baptistão. El brasiler, però, té un defecte molt marcat: la manca de pólvora. Va enviar la pilota als núvols i de nou va haver de sentir xiulets. Es va quedar capcot un temps, sense reaccionar i mirant d’entendre què acabava de fer, i Víctor Sánchez va haver d’anar a esperonar-lo.
L’Espanyol havia generat la primera ocasió clara i tot seguit va tenir la segona: Sergio García va rebre a la frontal de l’àrea abans de rematar massa creuat. I fins aquí. El Sevilla va saber cohesionar-se, tancar forats i fer que no passés res damunt la gespa. L’excusa del desgast en la copa no servia, ja que Montella va anar més enllà i va repetir l’onze de dimecres. L’entrada de Marc Navarro va comportar una mica més de profunditat, però els migcampistes, si bé caldrà atribuir una part del mèrit als sevillistes, tenien un dia horrorós, encadenant errades fins a la desesperació. L’únic que s’aproximava a porteria era el Sevilla a la contra. Un parell d’avisos i quan tothom esperava el xiulet final Muriel va trobar forat i ni Víctor Sánchez el va atrapar ni els dos centrals, mal col·locats i pitjor coordinats en l’acció, van fer res per impedir el 0-3. Sarabia i Muriel contra tots i en van sortir victoriosos. Per fer-s’ho mirar. La dura ressaca de l’endemà.
Notícies
Dimecres,24 abril 2024