Espanyol

El salt que no arriba mai

Classificació. El conjunt blanc-i-blau va desaprofitar una nova oportunitat de situar-se a tocar de la zona europea i queda cada cop més limitat a pugnar com a màxim per la setena posició

Hi ha una cançó que sona amb molta regularitat a la sala de premsa de l’Espanyol. Es tracta d’aquella melodia que diu que l’equip és a les portes d’assolir les victòries que el portin a la part de la classificació on vol estar, lluitant per objectius que il·lusionen. A tocar d’Europa, vaja. Però passen les jornades i cada cop que apareix l’oportunitat, els blanc-i-blaus la deixen escapar. Així va ser de nou dissabte contra el Sevilla, en què una victòria del conjunt de Quique Sánchez Flores hauria representat situar-se a dos punts del rival, sisè a la classificació, i empatats amb el bloc que coincideix en el setè lloc, que també pot comportar el passaport europeu si el campió de la copa del Rei és un dels dos gegants o l’Atlético.

“Ens està faltant aquest puntet. El dia de l’Athletic semblava que ens podíem situar allà i no. Contra el Sevilla, igual. Semblava que ens podíem situar en aquella zona mitjana-alta, en què hi ha molts equips, i tampoc. Ens falta fer aquest passet. Tant de bo que el puguem fer aviat.” Un dels capitans, Víctor Sánchez, es rendia a l’evidència. De poder anar a dormir a dos punts d’Europa i amb la moral pels núvols per la bona ratxa en la lliga i la victòria en la copa contra el Barça, a ser golejats a casa de manera dolorosa i veure com un gris Sevilla s’escapa a vuit punts, a banda de la injecció d’autoestima d’una plantilla sevillista que fa poc ha viscut un canvi d’entrenador i vivia una crisi.

Tal com recordava el migcampista de Rubí, l’Espanyol tornava a ensopegar amb la mateixa pedra. S’havia viscut la mateixa situació la setmana anterior amb l’Athletic. Una victòria permetia superar els bilbaïns i apropar-se a tres punts del sisè, un Sevilla que els visitava en qüestió de dies, i fins i tot a cinc del cinquè. I la setena plaça, a tocar, a un sol punt. Però no es van aprofitar les oportunitats, l’avantatge va ser neutralitzat massa aviat i es va tancar l’enfrontament amb un 1-1. Si es va més enrere, el conjunt periquito va tocar fons contra el Girona. Un triomf en aquella jornada 15 hauria suposat apropar-se a dos punts del sisè i estar entre els deu primers, millor que l’actual catorzè lloc, que fa mal d’ulls.

Oportunitat rere oportunitat que s’escapa. I el calendari immediat no és fàcil. Visitar una de les revelacions de la lliga com el Leganés, que ja va sorprendre en la segona jornada de lliga a l’estadi de Cornellà-el Prat, i rebre l’etern rival en el tercer duel en pocs dies, és un desgast que es pot pagar. “Anem al Camp Nou en la copa, anem a Leganés, que són dos partits molt complicats i vindrà el Barça aquí. Tenim un calendari difícil, però hem de seguir perquè hem fet bons partits tant a casa com a fora i hem de mirar de seguir amb la bona dinàmica.”

El factor igualtat

Amb tot, la desfeta contra el Sevilla situa la sisena plaça, que dona accés directe a l’Europa League, a una distància considerable, ben complicada d’aconseguir. Encara menys amb els problemes mostrats fins ara. L’objectiu s’ha d’enfocar cap a la setena, més a l’abast. La igualtat de la lliga és un dels factors determinants de la temporada, amb vuit equips, del setè al quinzè, separats per només quatre punts. Però cal començar a fer els deures.

EL VESTIDOR

“El dia de l’Athletic semblava que ens podíem situar allà dalt i no; contra el Sevilla, igual”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)