L’Espanyol va signar un bon partit a Mestalla. Fi en defensa, malgrat encaixar un gol en el minut 6, creatiu a la zona ampla i afilat per buscar els espais i dominar el partit. Ho va fer tot bé, però li va faltar traslladar aquesta superioritat territorial al marcador. És un mal recorrent en aquest segon any de Quique Sánchez Flores a la banqueta. El conjunt blanc-i-blau no ha trobat en 31 jornades el camí del gol i això explica en gran part, per no dir del tot, l’arrel dels mals actuals dels periquitos. La comparativa amb el curs anterior ho deixa clar. L’Espanyol havia fet la temporada passada 43 gols a favor. Una xifra que es redueix de manera prou significativa enguany amb només 26 gols marcats, el tercer equip menys golejador al darrere del Màlaga i Las Palmas. És a dir, 17 gols s’ha perdut pel camí d’una lliga a una altra. A l’Espanyol no li ha servit de res llimar les seves prestacions defensives. Els deixebles de Quique Sánchez Flores han encaixat menys gols aquest curs: 38 ara pels 42 de fa un any. Una millora de quatre gols que no ha servit en cap cas per esgarrapar posicions en la classificació. L’Espanyol del curs anterior sumava 46 punts, 10 més que el d’ara, i es trobava en novena posició mentre que ara és catorzè.

Com s’explica aquesta davallada tan acusada en el rendiment ofensiu de l’equip? Hi ha molts motius. El primer és d’eficàcia de cara a porteria. Fa un any, l’Espanyol necessitava molt poc per generar un gol. Molts partits es van solucionar amb un xut a porteria al llarg dels noranta minuts. Ara els blanc-i-blaus no tenen aquella fiabilitat i un munt de partits s’han llençat a les escombraries per la seva poca contundència a l’àrea rival. Un futbolista que exemplifica aquests mals és Leo Baptistão. El brasiler suma sis gols aquesta temporada, però fa un any va acabar amb sis. La diferència és que el curs anterior feia un gol cada 239 minuts i enguany en necessita 366 per marcar. Cal recordar que la temporada passada va estar lesionat quatre mesos i va maquillar les seves estadístiques fent tres gols en les darreres jornades de lliga.

El llast de la falta de gol ha anat encartonant un Espanyol que veu com un gol en contra és una autèntica tortura difícil d’aixecar per la seva falta d’efectivitat, de menys d’un gol per partit: 0,83 de mitjana. Una tendència que encara s’ha agreujat més amb la sequera més dura de la temporada. Els blanc-i-blaus sumen 288 minuts sense marcar. L’últim va ser de Gerard Moreno, contra la Real Sociedad. Des de llavors, cap gol contra el Betis (3-0); l’Alavés (0-0) i el València (1-0). Precisament, el davanter de Santa Perpètua és l’oasi del gol blanc-i-blau. A Mestalla va arribar als 100 partits de lliga amb l’Espanyol i suma 12 gols en la lliga. La meitat de les dianes fetes pels periquitos en el campionat porten el seu nom, descomptant les dues que es va fer el Dépor en pròpia porteria. El curs anterior va arribar als 13 gols, però al seu costat tenia altres futbolistes que l’acompanyaven. L’escuder del pitxitxi era Piatti. L’any passat 10 gols i 10 assistències van coronar un curs excepcional de l’argentí, que fa uns dies no amagava la seva decepció pel seu rendiment actual. Però Gerard també va veure com altres homes com l’esmentat Baptistão i Hernán Pérez, David López i José Antonio Reyes van aportar el seu granet de sorra a l’ofensiva de l’equip fent tres gols cada un. Ara mateix els únics golejadors múltiples de l’equip són Gerard i Leo. Una dada molt significativa de la pobra aportació de la segona línia de l’equip. El sistema de joc, l’estat de forma dels jugadors o l’angoixa recorrent poden tenir alguna cosa a veure amb el llast ofensiu en què navega l’Espanyol. Quique no ha trobat la fórmula en tota la temporada i quan falten set jornades sembla que la solució s’haurà de deixar per al curs vinent. Però és evident que la frustració de l’Espanyol i l’explicació de la seva irregularitat té la seva gènesi en la falta de gol.