Si fa temps que el cinema va posar de moda els girs de guió a última hora, l’Espanyol va fer un Shyamalan divendres tallant dos caps. David Gallego estava preparant el tram final de temporada del filial, amb play-off d’ascens, quan van fer-li una proposta irrebutjable: dirigir el primer equip, encara que només sigui cinc partits.

Un sol entrenament. És el marge que ha tingut David Gallego per parlar amb els jugadors i preparar el duel a Montilivi. La vida va canviar radicalment en poques hores i va canviar ràpid el xip. “No perdo energia mirant enrere; només endavant: Girona, Girona i Girona. Dedicaré el temps a mirar molts partits del Girona per veure com contrarestar-lo i combatre’l. Tenim una plantilla amb un nivell brutal, d’automatismes n’hi haurà pocs, però ara m’embeuré del Girona.”

El primer cara a cara amb els nous deixebles va ser positiu, acompanyat de Raúl Tamudo, que fa un pas endavant, un cop els dos ajudants que tenia es queden al capdavant del filial. El treball serà més psicològic que tàctic, sense entrar en gaires explicacions. És un home d’acció. “Quatre setmanes no dona marge per treballar gaires coses, però sí per canviar-ne, transmetre com veig el futbol. Puc donar un missatge aquí de Champions, però el meu missatge és el que veureu damunt la gespa. He trobat la plantilla fenomenal, amb una predisposició superlativa. És un equip que es deixa l’ànima, els he vist receptius i m’han transmès bones vibracions. No tocarem gaire, però veus els jugadors i saps que acabarem contents.”

El destí és capritxós i en les reunions per decidir qui rellevava Quique hi havia Jordi Lardín, amic íntim de Gallego i qui va dur-lo a l’Espanyol. L’ascens d’un arriba acompanyat de l’adeu de l’altre. “Soc molt sentimental i emocional, tinc moltíssima il·lusió i em veig molt capacitat. M’ho van plantejar i vaig veure claríssim que podia fer-ho. Estic segur que sortirà bé, no hi veig cap altre destí.” Està pràcticament descartat que segueixi la pròxima temporada i quan acabi la lliga tornarà al filial. “Només em plantejo l’entrenament d’avui i el partit del Girona. Res més. Em fa una il·lusió enorme i és un orgull que valorin la feina. I que l’equip faci un pas endavant, que crec que hi ha capacitat.” Òscar Perarnau també va dir que és una qüestió temporal i després de cinc anys treballant plegats va tenir paraules amables per al de Súria. “Es tracta de salvar l’equip com més aviat millor i millorar les prestacions. No és gens fàcil i ho hem plantejat com un repte, una oportunitat. Gallego té humanitat. Veus que va creixent. No és la situació que voldria, però em quedaria amb la personalitat i la proposta.”