David Gallego es va plantar a Montilivi només amb un entrenament amb el primer equip. Dijous a la nit li havien comunicat que s’hauria de fer càrrec de l’Espanyol després de la destitució fulminant de Quique Sánchez Flores. “Cap problema, compteu amb mi”, va ser la seva resposta. Directe, sense artificis, va acceptar la proposta de dirigir l’equip els últims cinc partits de lliga. El seu periple a les banquetes de primera no podia començar de millor manera. Triomf a Girona en un partit que només va preparar des de la pissarra. Poc més podia fer amb un únic entrenament previ al partit. Tres conceptes clars i dues idees bàsiques per esmorteir el joc de bandes del Girona. En aquella xerrada de poc menys d’una hora, el nou tècnic blanc-i-blau va dibuixar els fonaments del que serà la seva filosofia fins a final de curs.

El primer pas és retornar la il·lusió al vestidor i elevar l’autoestima d’un grup ferit i acomplexat. Gallego es comportarà com un entrenador de perfil baix. Sap que el futbol és dels futbolistes i la seva única tasca és implementar un sistema de joc adient per expandir les fortaleses de la plantilla. Apostarà per un equip equilibrat: assenyat en defensa però més profund en atac. Sap que una de les claus per millorar les prestacions de l’equip radicarà en les transicions defensa-atac. Aquí és on l’Espanyol ha perdut el fil de la temporada. 26 gols amb Quique Sánchez Flores eren un balanç paupèrrim i la font principal de tots els mals. Per fer aquesta metamorfosi donarà més importància al control dels partits mitjançant la pilota i no des de la contenció. Serà un Espanyol que intentarà ser més protagonista, més actiu durant els noranta minuts. No viure de la passivitat i de l’error del contrari sinó que intentarà l’efecte contrari: provocar i estimular l’error de l’adversari.