L’Espanyol ha de posar el comptador a zero amb vista a la temporada 2018/19. Les expectatives creades fa dos anys s’han refredat i l’entitat ja no pot créixer a l’aixopluc del Grup Rastar. El fre en les inversions a l’estranger impulsades pel govern xinès l’estiu passat han afectat l’estratègia d’expansió de l’entitat. Aquest fet ja es va notar en la construcció de l’equip en la present temporada i tindrà encara més incidència en la pròxima, en què la previsió del conglomerat xinès és recuperar al llarg d’aquest exercici 17 milions d’euros. Una quantitat que correspon al primer retorn del préstec que va avançar el Grup Rastar per mitigar el deute de l’Espanyol. Els dos primers anys van ser de moratòria, però ara es vol revertir la situació. Aquest fet obligarà a fer un traspàs i encara torpedinarà més el potencial de l’Espanyol per invertir en futurs fitxatges. La cotilla a què s’enfronten els tècnics va més enllà i hauran de gestionar un límit salarial que ja està superat de cara a l’inici de la pròxima temporada, junt amb un curs deficient pel que fa a resultats que ha decebut els més optimistes i, de retruc, ha rebaixat el valor global de la plantilla.

El futur immediat de l’Espanyol és complicat pel que fa a expectatives, i enmig d’aquesta tempesta el director general esportiu, Òscar Perarnau, haurà de reconstruir un nou Espanyol amb massa plom a les ales. En dues setmanes està prevista la visita de Chen Yansheng. El president del club vindrà a donar l’empenta final a tota la planificació esportiva. Perarnau ja fa setmanes que treballa en el perfil del candidat a director esportiu i d’entrenador del primer equip, on les pautes salarials seran clau. El maresmenc, junt amb el mandatari xinès, acabaran de decidir quin és el perfil més adient. Chen Yansheng tindrà l’última paraula però la tria prèvia i el criteri de Perarnau seran gairebé definitius per afinar la proposta. La prioritat és el director esportiu. Aquest és el pal de paller sobre el qual s’ha de bastir l’estructura esportiva professional del primer equip, el seu dia a dia. S’està buscant un perfil negociador a l’hora de gestionar les futures incorporacions i, per descomptat, que treballi amb un pressupost ajustat. L’Espanyol està obligat a maximitzar l’últim euro d’inversió i no dilapidar els diners com s’ha fet en els últims dos anys. La plantilla de l’equip ha doblat la seva massa salarial però el rendiment sobre la gespa ha estat pírric i ha vorejat el ridícul. Aquí és on el futur director esportiu haurà de mostrar la seva vàlua: fer molt amb poc i per això ha de conèixer el mercat futbolístic i cobrir les mancances d’una plantilla massa descompensada.

Un cop s’esculli el director esportiu, aquest haurà d’acabar de valorar quin és el tècnic més adient per implementar el projecte de l’Espanyol. El club treballa amb quatre candidats i la clau que els defineix a tots és el treball amb el planter. Perarnau vol treure profit del talent de casa i sap que el potencial de la base és immens i que és el camí per créixer i generar retorns econòmics. El maresmenc ho té clar, però s’esperarà a veure quina és l’opinió del nou director esportiu per refermar el ventall d’apostes o bé reduir el cercle. En tot cas, aquest mes de maig el nou director esportiu haurà de treballar a ple rendiment i rectificar el rumb d’un Espanyol que ha de tornar a capbussar-se en un projecte il·lusionant.