“És trist ser l’únic tècnic destituït en la història del futbol de base.” Aquestes eren les paraules de Joan Francesc Ferrer, Rubi, a la sala de premsa de la ciutat esportiva. Era l’11 de març del 2008 i el tècnic de Vilassar de Mar era acomiadat com a entrenador de l’Espanyol B. Deu anys després tornarà a la que considera casa seva. Coses del destí, el seu retorn té l’aval d’Òscar Perarnau. L’ara director general esportiu és el seu màxim avalador, però fa deu anys va ser l’encarregat d’agafar el seu relleu al filial blanc-i-blau. Rubi era una vella aspiració del maresmenc, que ja el va tenir en les travesses fa quatre anys. Finalment, l’escollit va ser Sergio González, ara entrenador del Valladolid. Fa setmanes que el procés de seducció per repatriar Rubi s’havia engegat. Pel camí han caigut altres candidats com Paulo Sousa, Asier Garitano o el mateix David Gallego, que ha portat l’Espanyol amb brillantor en les últimes cinc jornades, en què l’equip ha sumat 13 punts dels 15 possibles.

L’aposta per Rubi és decidida i ferma. El tècnic de Vilassar ha prioritzat el fet de tornar a l’Espanyol i agafar les regnes d’un conjunt històric. Serà la primera vegada en tota la seva carrera que el maresmenc agafarà, des de l’inici, un projecte a primera divisió després de les seves infructuoses temptatives d’evitar el descens a segona amb l’Sporting i el Llevant. L’anunci oficial i la seva presentació es dilataran uns dies per respecte a l’Osca. El conjunt aragonès ha acabat de pujar a primera amb Rubi. Un ascens meritori per al quart equip amb menys pressupost de la categoria d’argent del futbol estatal. Sense anar gaire lluny, ahir el tècnic estava amb la comitiva de l’Osca al govern aragonès en un altre dels múltiples actes de celebració. El preparador, per estètica i per ètica, no volia embrutar el moment de màxima felicitat que viuen a Osca posant al davant el seu futur. Els dirigents del conjunt aragonès han fet tot el possible per intentar retenir el que consideren el gran artífex de l’ascens. Rubi els va fer veure que l’oportunitat de l’Espanyol era molt llaminera i que no la podia rebutjar, i a més hi havia el factor sentimental i el fet de tenir la família a Catalunya. Cal tenir en compte que al llarg de tot aquest any a Osca la seva família ha continuat residint a Catalunya. Els arguments familiars i professionals han fet desistir els dirigents de l’Osca de forçar més la màquina per intentar retenir-lo i li han deixat via lliure. La peregrinació per les banquetes arribarà a la fi amb el repte majúscul de l’Espanyol. Rubi, amb 48 anys, ha dirigit 11 equips: el Vilassar i l’Hospitalet a tercera; el Sabadell, l’Espanyol B, l’Eivissa i el Benidorm, a segona B; el Girona, el Valladolid i l’Osca, a segona A, i el Llevant i l’Sporting, a primera. Ara el premi gros i l’oportunitat de la seva vida li arriben amb l’Espanyol, la seva dotzena banqueta. El tècnic signarà per dos anys i, segons la Cope, ahir ja es va fer la foto amb el president de l’Espanyol, Chen Yansheng, per rubricar l’acord el dia que es faci oficial el seu nomenament.

Rubi sap quin Espanyol es trobarà. Coneix la casa i haurà de treballar amb certes limitacions econòmiques que no va tenir el seu antecessor, Quique Sánchez Flores. Aquesta situació no fa tremolar el de Vilassar. Per a ell serà fer un salt de qualitat respecte a tots els equips on ha estat. Més limitacions tenia al Llevant, l’Sporting o l’Osca, per citar tres exemples més recents de la seva trajectòria. La seva sintonia amb Perarnau serà total i s’alinearà amb els desitjos: fitxatges estratègics i no personals, plantilla curta i promoció de futbolistes del planter. En l’aspecte tàctic es busca un futbol més atractiu i ambiciós i una gran capacitat de treball per treure el màxim profit dels futbolistes. Al marge d’això, també hi ha el component econòmic. Rubi i el seu cos tècnic cobraran la meitat que Quique, però per al maresmenc ja és molt. Un tècnic que ha viscut la cara més amarga del futbol a l’Eivissa i el Benidorm, on va estar vuit mesos sense cobrar. El maresmenc arriba amb fam i moltes ganes de demostrar que està preparat per a un repte gegantí com el de tornar a il·lusionar l’afició i, de retruc, treure’s l’espina de fa deu anys, quan va ser acomiadat de l’Espanyol.