Doncs ara encara més. Segueixo tenint ganes de millorar, de seguir creixent i de reinventar-se una vegada més. Soc una persona a qui li agraden els reptes i ara estem davant un de nou.

És un orgull ser capità, és quelcom bonic i un honor, però també és una responsabilitat de cara al club i als companys. He de defensar els interessos d’ambdues parts de la millor forma possible. Protegir i guiar els més joves i explicar el que significa ser al primer equip de l’Espanyol i que és un pas molt gran. És una pressió afegida, però amb el temps també ho gaudeixes.

Això va a ratxes. Abans el procediment per pujar era diferent. Si destacaves et provaven al primer equip o feies alguns entrenaments i si tenies el nivell et quedaves i després et feien fitxes. Ara hi ha molts equip que treballen per mantenir els futbolistes més importants del futbol de base per evitar que se’ls emportin. Això ha obligat a fer contractes d’any de filial i salt al primer equip. Tot evoluciona. Ara hi ha molta competència, no només d’aquí, sinó també de fora.

Estic molt content per ells. El meu procés ha estat similar al seu. Treballar de valent per tenir una oportunitat. Em veig reflectit en ells perquè he passat per tot el que han passat i em tenen al seu costat. Han de tenir clar que tot va molt de pressa.

Forma part de la nostra responsabilitat, jo com a capità, i dels més veterans. Un equip de futbol ha de ser una barreja de generacions i un contrast per trobar un equilibri i un gran equip.

L’any que vaig debutar em va ajudar molt Raúl Tamudo, tot i que no estava vivint una situació fàcil, i després, quan ja no hi era, Moisés Hurtado i Javi Chica.

És clar que sí (riu). És un noi molt humil que arriba amb les màximes ganes de treballar i d’aportar coses a l’equip. L’altre dia en parlava amb els meus companys que és responsabilitat nostra treure-li pressió afegida. Sempre ha marcat gols però no arriba per reemplaçar Gerard. Farà gols, n’estic convençut, però no només ell n’ha de fer, sinó que tot l’equip ha de sumar. L’any passat va ser un dels dèficits que vam tenir. La responsabilitat dels gols és de tots. Ell ha de ser feliç i estar content per mostrar el seu millor futbol.

Exacte. Sabem el que mou el negoci del futbol. La pressió existeix, però hem de gestionar-la de la millor manera possible. Cal estar tranquil i portar-ho amb naturalitat.

Totes les pretemporades són il·lusionants, no en recordo cap de trista, fins i tot les pretemporades en què van marxar fins a cinc titulars. Sempre arribes amb ganes. Ara estem vivint un canvi de cos tècnic, que arriba amb moltes ganes i que són molt treballadors. Volen treballar amb i pel club i amb el sentiment de quedar-se molts anys. Això també és una cosa que ajuda. No segueixes en una rutina com anys anteriors. No és el meu primer dia a l’Espanyol, però amb el treball que estem fent és el moment de fer grans coses.

És un punt afegit el fet que el tècnic ja conegui la casa i la senti com a seva. Sap el que significa aquest escut, els sentiments que hi ha al darrere, i la passió de l’afició. Com viuen els seguidors de l’Espanyol el seu dia a dia... Són conscients de tot això però, per damunt de tot, són grans professionals. Però aquest canvi de tècnic també és propiciat pel que va passar la darrera temporada. Si haguéssim jugat com la primera, segurament no estaríem així. Ens anirà bé i és la situació que ens ha tocat viure.

Necessitem assimilar els nous conceptes, però si estem involucrats a digerir tots els conceptes nous tot serà més fàcil. Cal estar concentrats i és el que ens està demanant. Hem de ser receptius amb tot el volum d’informació que ens ha donat el tècnic en aquestes setmanes.

És així. Ho hem vist en l’últim mundial. França ha estat la campiona del món, però ha guanyat la copa del món sent una selecció versàtil, i Bèlgica també ha seguit el mateix camí. Tenir un estil de futbol molt definit tampoc ajuda perquè els rivals et coneixen. Has de tenir diversos automatismes, tenir diverses cares i adaptar-te a múltiples situacions de partit. Això és el futbol del segle XXI.

És així. Rubi ens insisteix molt en la lectura de partit. Estar preparat per a situacions canviants. Tindrem més la pilota però no ens tancarem cap porta a nivell de joc perquè seria un pas enrere en l’època en què estem.

Sí, a qui no li agrada tenir la pilota? Quan som petits tots anem per la pilota, tots volem la pilota. I quan et treballen aquest aspecte, certament gaudeixes. Però jo he tingut partits en què he disfrutat defensant. Tot dependrà de com es presenti el partit. Hem de ser un equip que s’adapti a les situacions. És com la vida mateixa.

Sí, l’any passat quan es van fitxar diversos futbolistes era per fer un pas endavant en aquesta proposta de joc i ser més protagonistes amb la pilota. Però al final tots els futbolistes que som a primera estem més que capacitats tècnicament per fer el que ens demana el tècnic. Des de petits hem passat processos de selecció anuals fins a arribar on som. Tots sabem fer una passada, després hi ha matisos de velocitat o més tècnics, però la nostra capacitat d’assimilació és gran.

Tenia clar que aquesta oportunitat li arribaria perquè els seus mètodes de treball eren clars i segueixen fent coses que feien. La forma de treballar està molt definida com els perfils del seu cos tècnic.

És un amic i feia tres anys que jugàvem plegats, se’n va una part de tu. També m’ha passat amb Pau, i si ens remuntem més enrere trobaríem més jugadors després de nou anys aquí. El teu cor perd una mica, i a mi també em va fer mal la marxa de Salva Sevilla, en l’aspecte personal, quan se’n va anar. Tots formen part de la teva vida. Ens hem d’adaptar. Són coses més enllà del tema professional. No descobriré ara Gerard i la seva qualitat.

David és un futbolista molt cobejat en el mercat i que ha jugat a un alt nivell després del seu retorn de Nàpols. Té un nivell de selecció i és un futbolista molt important per a nosaltres.

(Riu) Als millors sempre els vull amb mi, però hem d’estar oberts a qualsevol cosa. Jo el veig feliç i entrenant-se com sempre. Està tranquil, però ha viscut una situació com a professional que a ningú li agradaria viure i ell i el club ho hauran de resoldre. S’ha parlat molt d’ofertes, però esperem que al final es quedi i sigui el millor per a ell i per al club.

El primer que hem de tenir clar és que posar-se objectius a tres anys de vista és complicat. Mira el Betis, començava un projecte i el primer any es fica a Europa. Al final, els projectes es poden fer de diverses maneres. Hi ha projectes a un any. El Màlaga ho va fer quan el xeic va invertir i va portar l’equip a la Champions, però quan parlo de projecte de club, d’aquí, es va viure una situació diferent. La compra del club, per part de Mister Chen, va ser important per salvar una situació delicada i estabilitzar el club econòmicament. Després les expectatives que es van crear van ser molt altes. Però jo l’entenc. Ell arribava i volia vendre il·lusió, no és mentir a ningú. Ho vens com un desig de fer el millor equip. El meu desig és ser a Europa i establir les bases per arribar-hi.

Veig moviments al club en aquesta direcció. S’estan posant les bases i l’estructura per estar bé el dia de demà com a institució i que hi hagi encara més estabilitat perquè res no trontolli. Tot i això, és evident que el futbol marca el dia a dia de l’entitat.

El vaig conèixer com a jugador. Coneix el tarannà de l’entitat. Això és important, i veient el que ha dit, intueixo la seva il·lusió per fer grans coses. És una persona amb molta experiència en el món del futbol.