L’Espanyol fa 22 anys que no guanya el Madrid al seu feu. Més de dues dècades des d’aquells dos rampells de genialitat de Jordi Lardín. Pel camí han passat futbolistes de la talla de Raúl Tamudo, Iván de la Peña o Dani Osvaldo, entre altres, que no han trobat el camí per sortir victoriosos del Bernabéu. Durant aquests 22 anys les diferències en el món del futbol s’han anat eixamplant de manera sideral. El Madrid i el seu company de viatge estel·lar, el Barça, han convertit en una rutina guanyar partits diumenge rere diumenge. Un empat o una derrota ja són notícia i a casa no es permet cap relliscada.

L’Espanyol es presentarà al Bernabéu amb la bandera de la il·lusió que aixecava en roda de premsa el tècnic de Vilassar. Els blanc-i-blaus han canviat la pell en els últims mesos. El primer a olorar el canvi va ser David Gallego a finals de la temporada passada. Rubi l’ha fet seu amb un joc associatiu, valent i vistós que lliga a la perfecció amb els missatges que transmet des del micròfon. L’Espanyol actual té aroma d’esperança i traspua felicitat per totes bandes. És el club de les alegries. Un canvi màgic que s’ha anat assimilant des de la pretemporada i que ha fet fer un gir copernicà a la institució. Rubi ha guanyat la batalla mental i ha inculcat als seus futbolistes que cap repte és impossible, i menys un de gegantí com el d’avui. Només així es pot arribar a entendre el positivisme davant una cita amb el Madrid com a amfitrió.

Només un detall ha aigualit el projecte de Rubi: la lesió de David López. El futbolista, el líder de la defensa, no serà avui a la gespa. El santcugatenc arrossegava molèsties al quàdriceps des de la darrera setmana. Va jugar amb precaució l’últim partit contra el Llevant i ara, per a la jornada entre setmana, el tècnic l’ha frenat. Óscar Duarte ocuparà el seu lloc a l’eix al costat d’Hermoso. La resta de l’equip es mantindrà amb el mateix esquelet, potser amb alguna variació puntual a la medul·lar, on Víctor Sánchez, pel seu perfil més defensiu, podria rellevar Sergi Darder. La convicció dels catalans en el seu propòsit de guanyar és ferma, així com la manera d’executar-lo: buscar les pessigolles al Madrid disputant-li la pilota i ser curosos en la pressió alta. És a dir, mantenir l’esquelet primigeni de les primeres jornades a risc de sortir escaldats si l’orquestra blanc-i-blava no està afinada.

Tots aquests detalls no han passat desapercebuts per a Julen Lopetegui. El tècnic blanc va viure amb dolçor el triomf contundent contra la Roma però ahir va advertir del perill d’un Espanyol a qui considera l’adversari més dur d’aquest inici de curs. Una manera d’activar els seus homes perquè hi posin la mateixa intensitat que en l’estrena europea.

El calendari carregat, amb set partits en 21 dies, obliga Lopetegui a començar a fer rotacions i començar a utilitzar el seu fons d’armari. Jugadors fitxats aquest estiu com Álvaro Odriozola i Mariano es perfilen com a titulars, mentre que, a més de Dani Carvajal, baixa per molèsties, podrien tenir descans d’inici Marcelo i Kroos.