La part ofensiva s’ha emportat tot els elogis d’un Espanyol que està practicant un futbol vistós i efectiu. Tothom es queda amb la imatge de la rapidesa de moviments de la medul·lar connectant amb els davanters. Però el sistema que ha implementat Joan Francesc Ferrer Rubi té la seva espina dorsal en la defensa. La línia de contenció és una part clau en l’entramat tàctic. No llueix tant, però és bàsica per aguantar els fonaments de l’equip. Rubi s’ha atrevit a moure peces amb certa regularitat a la medul·lar i a la davantera però ha pres els mínims riscos en la línia de contenció. I és que la defensa és, amb distància, la zona on el tècnic blanc-i-blau busca seguretat i estabilitat.

Rubi sempre ha jugat amb una línia de quatre tots els seus partit i aquí és on trobem dos dels tres únics futbolistes que han jugat tots els minuts possibles dins de la plantilla periquita: Mario Hermoso i Dídac Vilà. El tercer d’aquesta llista és el porter Diego López. No és casual aquest fet i és una mostra clara d’aquesta espècie de cinturó de seguretat que vol mantenir el preparador espanyolista.

El central i el lateral esquerre s’han mostrat incombustibles i sense mostres de fatiga al llarg de les primeres vuit jornades de campionat. El central madrileny s’està convertit en una de les gran sorpreses de l’Espanyol al costat de Marc Roca. Hermoso, després d’estrenar-se a primera el curs passat, ha fet el salt de qualitat aquest any jugant a un alt nivell. Dídac Vilà, suplent el curs anterior d’Aarón Martín, ha agafat amb fermesa la propietat del lateral esquerre i ha jugat pràcticament els mateixos minuts que tota la temporada anterior. El mataroní està fent una exhibició de força física gràcies a un estat de forma pletòric.