Les primeres eliminatòries de copa sempre són feixugues. Jugar les eliminatòries de setzens i vuitens es fa molt costa amunt per a molts futbolistes amb molts quilòmetres a l’elit del futbol. El tècnic de torn acostuma a utilitzar aquesta competició com un banc de proves per veure l’evolució i la implicació de la seva segona unitat. És l’ocasió per sortir de l’anonimat dels entrenaments i mostrar-se en un partit de futbol. El partit del Ramón de Carranza, més enllà de la lluita per passar l’eliminatòria, era una gran oportunitat per a molts integrants de la plantilla de l’Espanyol. Els qui van interpretar a la perfecció aquest paper que tenien al davant van ser els joves de l’equip. Javi Puado, Melendo, Adrià Pedrosa, Álex López i Lluís López van complir el seu paper a la perfecció. De fet, van ser l’eix vertebrador sobre el qual es va aguantar l’equip a Cadis.

Tres d’aquests joves debutaven oficialment amb el primer equip: Pedrosa, Lluís López i Álex López. “Vaig intentar aprofitar l’oportunitat en el meu debut”, deia ahir el migcampista Álex López, que manté els peus a terra després del seu bateig a l’elit: “He de tenir el cap tranquil i cal seguir aprofitant els entrenaments i treballar per quan arribin més ocasions de tornar.” Álex López sap que el seu protagonisme més immediat passa per continuar viu en la copa i ja pensa a remuntar l’eliminatòria a casa: “L’eliminatòria està oberta però sortirem a guanyar. Aquesta és la idea que tenim en cada camp, però ara ens toca remuntar a casa.” El mig també va afirmar que l’estiu passat, quan es va parlar d’una possible marxa al Nàstic en forma de cessió, sempre va mantenir “la il·lusió de poder debutar amb el primer equip”. “Ja ho he fet i ara intentaré aprofitar noves oportunitats”, hi va afegir.

Álex López va fer un bon paper a la sala de màquines, Melendo es va moure entre línies com un corcó i Pedrosa va meravellar per la seva verticalitat, tot i que encara ha de millorar en automatismes defensius. Lluís López va suplir el lesionat Naldo i va mostrar un bon nivell i seguretat a l’eix juntament amb Óscar Duarte. De la nòmina dels més joves, Javi Puado va trucar a la porta de Rubi amb insistència. El davanter, que ja havia debutat en la primera jornada a Vigo, va veure tallada la seva projecció amb una lesió inoportuna que el va tenir aturat tres setmanes. Al Ramón de Carranza va oferir detalls de gran futbolista i el seu gol va ser una delícia en l’execució.

Rubi ha pres bona nota del que va veure al Ramón de Carranza. El nivell dels joves li ha obert els ulls i potser algun d’ells tindrà protagonisme dilluns, en la lliga, contra l’Athletic Club. El tècnic maresmenc valora el rendiment per damunt de tot i no entén de jerarquies de cap mena. Els joves van donar una lliçó a més d’un veterà. Per compromís i dedicació sobre la gespa. Van mostrar la seva fam i les ganes de fer-se un forat. És el millor símptoma per impulsar la competència interna de l’equip, i més amb gent de la casa a qui li ha costat molt arribar fins al primer equip. Ara molts d’ells comencen a degustar el premi del seu esforç. La carta de presentació va ser molt bona i pel camí invers han transitat molts veterans que no van saber quin partit s’estava jugant. Un d’ells, Roberto Rosales, que haurà de millorar, i molt, si vol prendre la titularitat a Javi López. Els joves van marcant terreny i fent petites conquestes i els més veterans van retrocedint de manera perillosa.