Dilluns, 11 de desembre del 2017. El Girona visita per primera vegada el RCDE Stadium. El primer duel entre l’Espanyol i el Girona a primera. Un gol solitari de Timor va fer saltar la banca. Els gironins van aconseguir la victòria i els tres punts, i també van deixar una cicatriu que no es va tancar fins a l’abril, amb la destitució de Quique Sánchez Flores. Els blanc-i-blaus van perdre aquell partit, però el que més mal va fer és la manera com es va executar. Els locals van ser un equip sense ànima i orfe d’un rumb concret. La desfeta va fer saltar totes les alarmes. El duel, que havia de ser un punt d’inflexió, es va acabar convertint en una sentència unànime de la graderia, que va demanar la destitució de Quique Sánchez Flores amb crits de “Quique, vete ya!”. De motius, no els en faltaven. L’Espanyol acabava la jornada a quatre punts del descens i unes sensacions tètriques, ja no només pel joc, sinó també pels resultats. El projecte estava tocat de mort i Sánchez Flores va viure fins a l’abril com un moribund a la banqueta. Però aquell dia l’afició va xiular contra el tècnic perquè estava farta de les misèries que veia cada cap de setmana, i el derbi ho va fer esclatar tot. Els últims minuts van ser un autèntic concert de vent i crits continus. L’orgull no es va veure ni en el joc ni als ulls d’uns futbolistes que semblaven fantasmes vestits de blanc-i-blau.

Quique Sánchez Flores mai va digerir aquella nit de dilluns. De portes endins, pensava que aquella xiulada estava orquestrada per la directiva per forçar la seva marxa. El calvari va durar fins a l’abril, amb l’equip deixant tèrboles sensacions a la gespa i amb una plantilla distanciada del tècnic. El punt de desafecció final entre el club i el tècnic es va produir a finals de gener, quan va flirtejar amb una marxa a l’Stoke City. El clima va esdevenir inaguantable i Quique va ser acomiadat quan faltaven cinc jornades per al final. David Gallego, com a interí, es va estrenar a Montilivi amb un triomf solvent. Un partit que va donar aire fins a final de temporada: quatre victòries i un empat va ser el balanç del tècnic surienc. Uns resultats que van maquillar una temporada per oblidar. “Hem perdut tot un any”, confessa un directiu fora de micròfon amb referència a aquell trist curs. “Aquell va ser un mal partit i ara han canviat moltes coses, tant per al Girona com per a nosaltres. Sortirem a guanyar el partit de manera positiva per a la nostra dinàmica. Sabem que és un duel especial per a la nostra afició, però hi anem amb la mateixa responsabilitat que abordaríem qualsevol altre matx”, rememorava ahir Esteban Granero. I és que l’Espanyol catatònic de l’any passat ha donat pas a un equip fet i amb un estil definit. Un conjunt que guanya cada partit que juga a casa i que perseguirà diumenge la sisena victòria al RCDE Stadium. “La clau és incidir en el nostre joc i no preocupar-nos del rival. Si imposem el nostre estil, el rival ens és igual”, deia el migcampista madrileny, que va minimitzar el fet que els gironins són l’únic equip de la lliga que no ha perdut a domicili. “Això demostra la seva personalitat, però les estadístiques són circumstancials. Això acaba de començar i els equips acostumen a obtenir més punts a casa que a fora.”