Espanyol

Del somni a la realitat

La sensació que deixa l’Espanyol, arribat a l’equador de la lliga, és de resignació i cert regust agredolç per la davallada de resultats. Una situació que aboca l’equip a la incertesa després d’un inici espectacular en què va acaronar el lideratge

Quique va sumar l’any passat els mateixos 24 punts que Rubi
El repte és veure si l’Espanyol pot tornar al nivell de principi de curs

La lliga ha arribat a l’equador i és temps de fer un balanç parcial de l’evolució de l’Espanyol al llarg de les primeres dinou jornades. La sensació que deixa l’equip blanc-i-blau arribat a aquest punt de la competició estatal és de certa resignació. Un gust amarg motivat per l’inici espectacular dels deixebles de Rubi, que van acaronar la possibilitat de col·locar-se líders en la desena jornada. Els onze primers partits van ser una delícia. L’Espanyol era ferm en defensa i resolutiu en atac. Havia fet de l’RCDE Stadium un territori inexpugnable on va sumar cinc victòries de cinc. En aquest primer tram de competició l’Espanyol va sumar 21 punts de 33 en joc. Una bona xifra que va fer disparar la il·lusió d’una afició que va xalar amb el joc valent de l’equip. Bones tardes de futbol que van desdibuixar l’atàvica melancolia d’una afició massa acostumada a la grisor dels últims anys. Rubi, que ahir va rebre el premi com a millor entrenador del 2018 en la Festa de l’Esport Català de la UFEC, havia portat el futbol en color. L’equip va perdre la força en el segon tram d’aquesta primera volta, en què els blanc-i-blaus només han aconseguit una victòria en vuit partits. És a dir, 3 punts dels 24 en joc. L’estadística és demolidora i, malgrat el triomf balsàmic aconseguit en el primer partit de l’any contra el Leganés, les sensacions encara continuen sent agres pels mals resultats.

L’Espanyol enfocarà el segon tram del campionat amb la necessitat de recuperar les velles virtuts del seu joc. El model i la proposta de Rubi no es discuteixen. “Tenim una creença absoluta en la manera com juguem i estem convençuts que amb concentració i corregint petits errors individuals es veurà un gran Espanyol”, recordava ahir David López. El partit a Anoeta va ser el paradigma perfecte de la desestructuració que afecta l’Espanyol. Perduts a l’inici del partit, en què la Real Sociedad va clavar dues queixalades per aconseguir el 2-0 després de vuit minuts de partit. La instantània era calcada de la que l’equip va viure en la tretzena jornada contra el Girona a casa. Inici letal i dos gols en contra. Allà va començar la gran davallada de resultats de l’Espanyol i encara no s’ha refet del sotrac. L’equip continua buscant arguments mitjançant el seu joc i mai es rendeix, però les errades col·lectives es paguen molt cares. Les faltes d’atenció van costar els dos gols inicials a Sant Sebastià i, per acabar-ho de rematar, i en plena efervescència per buscar la remuntada, els blanc-i-blaus van tornar a ensopegar en un error individual per una indecisió de Rosales que va possibilitar la rematada de Willian José per fer el tercer dels bascos. L’Espanyol està fallant a les àrees, allà on es decideix el futbol, i ho fa tant en l’aspecte defensiu com en l’ofensiu. El discurs futbolístic és impecable però la realitat camina en el camí invers. L’Espanyol necessita recuperar la solvència i la concentració per evitar derrotes doloroses i entrar en el partit massa tard. Sense anar gaire lluny, a Vila-real va tornar a passar una cosa semblant però amb el guió girat. L’Espanyol va dominar el partit a la Ceràmica i es va avançar amb dos gols. Tenia l’eliminatòria a la butxaca però en cinc minuts tràgics a les acaballes del matx va donar emoció a un partit que no n’havia de tenir per errades pròpies. L’Espanyol supera en moltes facetes del joc el seu adversari però és massa infantil. Una ductilitat de la qual s’aprofita el rival per tirar endavant partits que semblaven impensables. Els deixebles de Rubi van jugar contra dos equips, el Vila-real i la Real Sociedad, en un estat emocional advers per la seva situació en la lliga, però no en van treure profit per la seva falta de contundència.

L’Espanyol veu com amb molt poc li fan un mal immens. Els córners i les jugades d’estratègia ja s’han convertit en un malson. Qualsevol aproximació és un perill. L’Espanyol ha encaixat 27 gols en la lliga i 11 han arribat a pilota aturada. “Estem patint en aquest aspecte, és evident”, assentia Rubi sobre aquesta qüestió després de la derrota a Anoeta. “Crec que l’equip està jugant molt bé i estem fent les coses molt bé, però això queda diluït per la quantitat de gols que estem encaixant per falta de concentració i errors individuals. Estic convençut que en el moment en què reduïm els gols encaixats es veurà l’equip de principi de temporada”, recordava ahir David López. L’Espanyol busca el sant grial de principi de curs i la recerca no s’aturarà. Les eines que té Rubi són limitades. El club no pot anar al mercat si no hi ha un traspàs o una sortida d’un futbolista amb una fitxa elevada, i les deficiències de l’equip en certes posicions són clares. Tocarà reinventar-se o, més ben dit, concentrar-se i no deixar cap detall a l’atzar i serrar les dents. L’Espanyol ha viscut un somni i ara topa amb la realitat. Uns fets que el col·loquen desè en la taula amb 24 punts, els mateixos que amb Quique Sánchez Flores el curs anterior i només dos per sota del primer any amb el madrileny. Llavors hi havia millor plantilla; ara és pitjor. Aquesta és una de les altres realitats que persegueix l’Espanyol i que durant molts partits s’ha amagat per la bonança dels resultats. Però van ser aquests mateixos futbolistes els que van empènyer les il·lusions col·lectives i després de provar aquella dolçor cap d’ells no vol fer un pas enrere. L’inconformisme de la plantilla és el millor símptoma per pensar en una bona segona volta i trencar el desencís.

Borja Iglesias s’erigeix en el jugador revelació de l’Espanyol

No cal fer cap enquesta ni cap estudi demoscòpic per esbrinar quin és el futbolista de l’Espanyol que més ha destacat en aquesta primera volta. El guanyador, i amb lletres d’or, és Borja Iglesias. El gallec va arribar aquest estiu com el futbolista estel·lar del projecte però amb la difícil missió d’ocupar el buit deixat per Gerard Moreno. El Panda també tenia un altre pes a la motxilla: el seu passat a segona. Molts es preguntaven com és que l’Espanyol tornava a pescar en una categoria menor i s’atrevia a pagar deu milions d’euros al Celta pels seus serveis quan només li quedava un únic any de contracte. El temps ha donat la raó als tècnics del club que van apostar fort pel davanter. De fet, aquesta ha estat l’única incorporació d’aquest curs. Rosales, l’altra cara nova, ha arribat cedit del Màlaga. Borja Iglesias s’ha adaptat a la perfecció a l’elit del futbol estatal i els seus números parlen sols: nou gols en la primera volta, sobre un total de 21 gols que ha fet l’Espanyol. A més, el gallec té una projecció per trencar fàcilment els 15 gols i situar-se al nivell dels millors golejadors històrics de l’entitat. Les seves prestacions són tan bones que el seu joc i els seus gols no han passat desapercebuts als grans equips europeus, que fa mesos que ja veien amb bons ulls la seva contractació. L’últim a trucar a la seva porta va ser l’Everton, però de moment el jugador no té intenció de moure’s de l’Espanyol. Al mercat l’estiu ja serà una altra cosa, i més veient la seva clàusula de rescissió de 28 milions d’euros, que és molt llaminera per un futbolista que està situat entre els millors golejadors d’una lliga tan exigent com l’espanyola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)