Espanyol
CRISTINA BAUDET
MIGCAMPISTA DE L’ESPANYOL FEMENÍ
“És un somni fet realitat”
“És un moment únic que fins ara només estava en la nostra imaginació i que hem desitjat tota la vida”
“A totes les nenes que comencen i que vegin que és possible”
Alguns nens em deien ‘marimacho’ o “les nenes no juguen a futbol”. Els he demostrat que sí i ho faré en un estadi
Avui el RCDE Stadium viurà un partit històric. El femení de l’Espanyol jugarà per primera vegada un partit de lliga a l’estadi blanc-i-blau contra l’Atlético de Madrid, el líder de la lliga (11 h). Un duel que suposarà l’aforament de públic més important d’un duel de futbol femení a Catalunya i que, si es compleixen les previsions, vorejarà els 40.000 espectadors a les grades. Cristina Baudet (Santa Coloma, 1991) serà una de les privilegiades que gaudiran d’aquest moment únic tantes vegades somiat però que avui serà una realitat tangible.
Què representa el partit d’avui per a vostè i la resta de jugadores?
És un pas més cap a la normalització i una aposta decidida del club cap a nosaltres. És d’agrair que ens obrin l’estadi i diu molt del que pensa l’Espanyol.
Té la sensació que viurà un partit històric, d’aquells que marquen un abans i un després?
Sabem que viurem un moment únic que fins ara només estava en la nostra imaginació i que hem desitjat i esperat tota la vida. En el moment en què trepitgem el camp i veiem tot el camp ple i la gent donant-nos suport se’ns posaran els pèls de punta. Fins aquell moment no sabrem amb exactitud el que hem aconseguit.
Com es viu un partit d’aquesta mena al llarg de la setmana?
No és un partit més i tots en som conscients, vas als entrenaments amb una altra alegria sabent el que t’espera dilluns i més amb la tranquil·litat que et dona veure que ja tens la permanència. És un partit per gaudir. Sabem que passarà tot molt ràpid. Ho hem de donar tot per la gent que fa molts anys que treballa perquè arribi aquest instant.
Com s’imagina els moments previs: agafar l’autocar, anar cap a l’estadi, l’escalfament?
Fa molts dies que imagino aquests moments. Com serà? Què faré? Com sortirem a la gespa. Vull degustar-ho i aprofitar-ho al màxim amb les meves companyes gaudint d’un dia històric.
Té por que aquesta emotivitat barrejada amb motivació us pugui jugar una mala passada a l’hora del partit?
No, al contrari. Pensem fer un bon partit. Fa molt de temps que esperem un esdeveniment així. Nervis? Hi haurà una emoció positiva pel moment però amb el xiulet inicial només penses a competir i donar el que tens a dins per sumar els tres punts, que és el que volem.
El tècnic, Salvador Jaspe, no té por d’aquesta emotivitat sinó de les jugadores que no podran jugar. Què en pensa?
La professionalitat és el primer. Jugui qui jugui ha de respectar el que decideixi el tècnic. Les jugadores que siguin professionals s’ho agafaran bé i, a les que no, els molestarà. És evident que totes volem jugar però ens hem de posar en la pell de l’entrenador. Però si volem que el futbol femení vagi a més cal respectar la tasca del tècnic.
Arriba el líder, l’Atlético, un partit gran però el rival també ho és.
Sabem el seu potencial i per això va el primer. Ells es juguen molt i ho donaran tot per ser campions. Anirem amb una motivació extra per jugar al RCDE Stadium.
I si guanya l’Espanyol pot donar la lliga al Barça. Ho teniu present?
S’ha parlat molt d’això però nosaltres només pensem a guanyar i il·lusionar amb la nostra gent.
És un partit històric a Cornellà però fa poc es va omplir el Wanda, San Mamés, el Villamarín. Noteu que alguna cosa està canviant amb relació al futbol femení?
Des de fa dos o tres anys veiem que la cosa està canviant i aquest últim any, especialment, amb l’obertura dels estadis. Estem molt contentes de veure com s’omplen els estadis. Imagina’t jo, que vaig començar en estadis de terra, ara jugar davant de 40.000 espectadors. És increïble i un somni fet realitat.
El seu homenatge particular per a aquest partit a qui aniria dirigit?
A totes les nenes que comencen a jugar, que tinguin consciència que si lluiten arribaran on es proposin i que en el futur gaudeixin del camí que nosaltres hem iniciat, i per descomptat a la meva família, que sempre m’ha donat suport.
El seu pare és molt emotiu, ho viurà de manera especial?
Ell està més nerviós que jo i coneixent-lo es posarà a plorar quan sortim al terreny de joc. Però això també és una motivació extra per a mi. Li fa molta il·lusió aquest partit. Ell sempre m’acompanyava a entrenar.
La samarreta ja té destinatari. Suposo que l’emmarcarà?
Me la quedaré tota la vida. Però fins que no acabi la temporada no serà meva. La rentaré i la penjaré a la meva habitació.
Ha patit alguna discriminació per ser dona futbolista?
En general no. Al col·legi els nens sempre volien que anés en el seu equip perquè era molt bona però fora d’aquest àmbit alguns es picaven amb mi perquè els guanyava i em deien marimacho i frases de l’estil “les nenes no juguen a futbol”. Això ha canviat i ara hem avançat molt en aquest aspecte. Hi ha més respecte. Vist amb distància ara em fa gràcia. Jo els he demostrat que puc jugar a futbol i fer-ho en un estadi.
Aquest corrent del futbol femení, que va a més, és una causa del moviment feminista que impregna la societat. Té relació?
Tot ajuda. Tots som iguals i de mica en mica s’arriba a una situació que ha de ser natural i no extraordinària.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimarts,16 abril 2024