Partit boig el viscut al Ciutat de València entre l’Espanyol i el Llevant. Un duel que hauria pogut acabar amb victòria de qualsevol dels dos equips però que es va tancar amb un empat que no ajuda cap dels dos en les seves aspiracions. Els catalans veuen com el punt és insuficient per acostar-se amb insistència a la setena plaça, l’última per anar a Europa. I el Llevant transita pel camí invers: un punt pírric per distanciar-se de la zona de descens que ara té a dos punts i que no l’allunya de les brases.

L’Espanyol necessitava el triomf per sumar el tercer triomf consecutiu en lliga. Un fet que se li ha resistit tota la temporada i que segueix tenint com una assignatura pendent. El duel d’ahir deixa sensacions ambivalents a les files blanc-i-blaves i una sensació d’amargor per com s’ha gestat el guió. Un Espanyol molt superior i que va jugar amb els nervis de l’adversari durant la primera part. Un equip que es va refer d’un gol anul·lat pel VAR a Marc Roca i que va capgirar el resultat després de l’empat del Llevant tres minuts després. Però l’Espanyol no sap surar sobre els partits i no acaba de tancar els marcadors. De nou, ahir, es van escapar punts després d’avançar-se i pel camí els blanc-i-blaus se n’han deixats ja 21. Una xifra, en fred, que fa vertigen. I el Llevant encara es va convertir en un equip més mortífer, per la defensa catalana, tot i jugar amb un home menys per l’expulsió de Rochina. El partit també ens deixarà a la retina el gran partit de dos homes fet a casa: Marc Roca i Melendo. Dos jugadors que milloren i que expliquen el bon moment de l’Espanyol en aquest tram final de lliga, però, tot i això, dues badades defensives i la manca de gestió pràctica per liquidar el partit van fer volar dos punts en un partit de bogeria final.

Rubi va tornar a apostar pel 4-4-2, però introduint-hi una titularitat inesperada amb la presència de Javi Puado, només present en un onze de lliga a Ipurua. El davanter del planter agafava el relleu de Wu Lei, a la banqueta, segona titularitat per al barceloní. L’altre canvi era obligat: Javi López pel lesionat Rosales. El partit era de nervis i es van veure aviat en l’actitud dels locals, que van iniciar el duel amb certa electricitat buscant la porteria de Diego López. Arribades continuades que no pertorbaven la calma d’un Naldo pletòric en la contenció. El domini granota era relatiu i el seu decorat va partir aviat una forta estripada. Jugada de quatre tocs que iniciava Marc Roca per Darder que assistia Borja Iglesias. El gallec es desfeia del seu marcador amb un moviment cap a dins per llançar una fuetada letal per pujar el primer al marcador. 13è gol del panda, que silenciava el Ciutat de València. La garrotada va ser un cop a l’autoestima del Llevant, que va romandre estabornit durant molts minuts sobre del terreny de joc i curtcircuitat pels dubtes. Unes sensacions tèrboles que feien aixecar els seus aficionats dels seients amb desesperació. Semblava que l’equip que lluitava per evitar el descens i que necessitava els tres punts era l’Espanyol. L’angoixa psicològica devorava els granotes. L’Espanyol va acaronar la sentència abans del descans. Hermoso, en una falta lateral executava per Melendo, va tenir una doble ocasió. Aitor, brillant, va evitar el que era un gol cantat. No va ser l’únic ensurt. Roca va marcar un golàs en el temps afegit, però el col·legiat, a instàncies del VAR, el va anul·lar per unes mans en el control previ.

El partit es va esvalotar en una segona part de bogeria col·lectiva. El Llevant despertava amb un badada defensiva de l’Espanyol que aprofitava Vezo per rematar, al segon pal, una assistència de Campaña. Tres minuts després, l’Espanyol es tornava a avançar amb un gol de Marc Roca. Primer gol del mig de la Granada del Penedès. Aquest, sí, no era anul·lat pel VAR. L’alegria va durar poc: errada de Darder, que perd una pilota en zona compromesa, que va servir a Rochina per posar l’empat amb un xut des de la frontal. El mig era expulsat un minut després per una absurda entrada a Borja Iglesias en veure la segona groga. Restava un quart d’hora en què tots dos equips van buscar la victòria per defensar els seus interessos. Borja Iglesias acaronava el tercer i Hernán estavellava una pilota al pal. El Llevant també va tenir la seva als peus de Roger. Diego López va fer una aturada decisiva. El partit moria en un repartiment de punts insuls que no convencia ni uns ni altres. Tot i això, l’Espanyol encara no ha dit l’última paraula.