Espanyol

El miracle de Chen Yansheng

Espanyol. L’entrada del xinès ha servit a l’Espanyol per augmentar i millorar el seu límit salarial en 21,3 milions d’euros en quatre anys. Un creixement que el manté en el ‘top’ 10 de la lliga

La Lliga de Futbol Professional va donar a conèixer ahir els límits salarials dels 20 equips de primera. En aquesta relació es veu el salt qualitatiu experimentat per l’Espanyol en els últims anys. L’efecte Chen és visible. El mandatari va agafar, el gener del 2016, la presidència del club barceloní. Des de llavors, el creixement del límit salarial ha estat exponencial ja que ha passat dels 47,4 milions del curs 2016/17 –el de la seva entrada al club– als 68,7 milions d’euros actuals. La diferència en aquestes quatre temporades és de 21,3 milions d’euros. Una millora ostensible que el situa en el top 10 dels equips amb més pressupost de primera per pagar salaris. Concretament, l’Espanyol és el desè d’aquest rànquing. La mateixa posició que tenia el curs anterior, però ha experimentat una millora important ja que passat dels 56,8 als 68,7 d’ara: 11,9 milions de millora. Un salt que s’explica, en part, per la classificació de l’Europa League (on només està computada l’arribada a la lligueta de grups) i la injecció de capital de 50 milions per part del grup Rastar. Una maniobra econòmica que ja té l’aval de la patronal del futbol però que es formalitzarà en la pròxima junta general d’accionistes del desembre. Un moment en què l’Espanyol només tindrà un deute inferior als 50 milions. Unes xifres impressionats per a un club que tenia 140 milions de deute net abans de l’entrada del jerarca xinès.

El club dels 100 milions

La desena posició actual és la mateixa que la temporada anterior. Tot i disposar del desè pressupost, l’Espanyol va aconseguir un altre miracle: arribar a Europa dotze anys després. L’èxit històric més rotund de l’era de Cornellà. L’únic problema és que el creixement del club no li arriba per millorar posicions en l’escala salarial i continua ancorat en aquesta desena posició. De fet, els últims anys s’ha mogut entre el desè i l’onzè club amb més límit salarial. Ara el repte dels directius de l’entitat és anar fent passos per situar-se en el top 8, i aquí tindran un pes clau els patrocinis i la captació de socis, al marge de la revaloració de futbolistes mitjançant vendes o traspassos. El pas definitiu per tenir una bona capacitat de maniobra per fer de les classificacions europees una rutina i no un èxit sorpresa com enguany. I és que el gran salt per situar-se en la zona noble econòmica de la lliga és arribar als clubs dels 100 milions, en què ara hi ha el Vila-real, l’Athletic i el Betis. Espectacular és el cas del conjunt andalús, que en els últims quatre anys ha passat dels 44,6 milions del curs 2016/17 (estava per sota de l’Espanyol) als 100,3 de què disposa ara. Una millora fonamentada en el concurs de creditors i les bones vendes que ha fet els darrers anys.

1- BARÇA 671,429
2- Real Madrid 641,049
3- Atlético 348,5
4- Sevilla 185,166
5- València 170,673
6- Vila-real 108,587
7- Athletic Club 103,183
8- Betis 100,346
9- Real Sociedad 81,135
10- ESPANYOL 68,738
11- Celta 62,123
12. Llevant 56,604
13- Getafe 56,284
14- Leganés 52,082
15- Alavés 49,771
16- Eibar 47,123
17- Osasuna 38,693
18- Granada 35,461
19- Valladolid 32,034
20- Mallorca 29,968
(*) En milions d’euros

Un model sostenible i amb creixement constant

Chen té un full econòmic clar i diàfan. No es mou ni un mil·límetre del guió. Enguany podia haver invertit més en la plantilla per afrontar un curs amb tres competicions però s’ha mantingut inamovible i ha deixat 12 milions a la caixa com a fons d’urgència. La sensació que hi ha a l’entorn és que s’hauria pogut fer molt més davant la històrica temporada que viu l’espanyolisme. Un retorn a Europa 12 anys després. Tot i això, la fredor dels números dona la raó al jerarca xinès. L’Espanyol ha fet aquest estiu els traspassos més alts de la seva història amb Borja Iglesias i Mario Hermoso. Però també s’han fet dues de les incorporacions més cares de tota la història del club: l’argentí Matías Vargas, per 10,5 milions, el fitxatge més car de la història de l’entitat, i Fernando Calero, per vuit milions, el tercer en el rànquing. L’Espanyol ara pot fer inversions estratègiques amb futbolistes joves i de recorregut. Unes maniobres en el mercat que anys enrere ni es podia plantejar. Aquí hi ha la base del seu creixement. El club, com fan els altres equips del seu entorn, agafen més múscul competitiu gràcies als traspassos dels seus millors actius. És l’axioma de tot bon venedor: comprar barat (o si més no a preu moderat) i vendre car. Són els casos esmentats de Borja Iglesias i Hermoso, aquest estiu, i en l’anterior la situació de Gerard Moreno. Una estratègia que es combina amb el fet de racionalitzar les adquisicions i reforçar-se amb futbolistes madurs però amb via de cessió com Ander Iturraspe, Corchia o Bernardo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)