El miracle de Chen Yansheng
Espanyol. L’entrada del xinès ha servit a l’Espanyol per augmentar i millorar el seu límit salarial en 21,3 milions d’euros en quatre anys. Un creixement que el manté en el ‘top’ 10 de la lliga
La Lliga de Futbol Professional va donar a conèixer ahir els límits salarials dels 20 equips de primera. En aquesta relació es veu el salt qualitatiu experimentat per l’Espanyol en els últims anys. L’efecte Chen és visible. El mandatari va agafar, el gener del 2016, la presidència del club barceloní. Des de llavors, el creixement del límit salarial ha estat exponencial ja que ha passat dels 47,4 milions del curs 2016/17 –el de la seva entrada al club– als 68,7 milions d’euros actuals. La diferència en aquestes quatre temporades és de 21,3 milions d’euros. Una millora ostensible que el situa en el top 10 dels equips amb més pressupost de primera per pagar salaris. Concretament, l’Espanyol és el desè d’aquest rànquing. La mateixa posició que tenia el curs anterior, però ha experimentat una millora important ja que passat dels 56,8 als 68,7 d’ara: 11,9 milions de millora. Un salt que s’explica, en part, per la classificació de l’Europa League (on només està computada l’arribada a la lligueta de grups) i la injecció de capital de 50 milions per part del grup Rastar. Una maniobra econòmica que ja té l’aval de la patronal del futbol però que es formalitzarà en la pròxima junta general d’accionistes del desembre. Un moment en què l’Espanyol només tindrà un deute inferior als 50 milions. Unes xifres impressionats per a un club que tenia 140 milions de deute net abans de l’entrada del jerarca xinès.
El club dels 100 milions
Un model sostenible i amb creixement constant
Chen té un full econòmic clar i diàfan. No es mou ni un mil·límetre del guió. Enguany podia haver invertit més en la plantilla per afrontar un curs amb tres competicions però s’ha mantingut inamovible i ha deixat 12 milions a la caixa com a fons d’urgència. La sensació que hi ha a l’entorn és que s’hauria pogut fer molt més davant la històrica temporada que viu l’espanyolisme. Un retorn a Europa 12 anys després. Tot i això, la fredor dels números dona la raó al jerarca xinès. L’Espanyol ha fet aquest estiu els traspassos més alts de la seva història amb Borja Iglesias i Mario Hermoso. Però també s’han fet dues de les incorporacions més cares de tota la història del club: l’argentí Matías Vargas, per 10,5 milions, el fitxatge més car de la història de l’entitat, i Fernando Calero, per vuit milions, el tercer en el rànquing. L’Espanyol ara pot fer inversions estratègiques amb futbolistes joves i de recorregut. Unes maniobres en el mercat que anys enrere ni es podia plantejar. Aquí hi ha la base del seu creixement. El club, com fan els altres equips del seu entorn, agafen més múscul competitiu gràcies als traspassos dels seus millors actius. És l’axioma de tot bon venedor: comprar barat (o si més no a preu moderat) i vendre car. Són els casos esmentats de Borja Iglesias i Hermoso, aquest estiu, i en l’anterior la situació de Gerard Moreno. Una estratègia que es combina amb el fet de racionalitzar les adquisicions i reforçar-se amb futbolistes madurs però amb via de cessió com Ander Iturraspe, Corchia o Bernardo.
Notícies
Dijous,28 març 2024