La història de l’Espanyol a la lliga és un déjà-vu de dimensions colossals. El conjunt de Machín és un equip d’un color verd no de l’esperança, sinó d’espinacs. Aquesta hortalissa, tot i el seu notable volum, es redueix fins a dimensions minúscules un cop bullida. Així estan els blanc-i-blaus. Capaços de mostrar grandesa per moments. No és casual avançar-se en el marcador i arraconar tot un Atlético de Madrid, i encara més a casa seva. Però la grandesa dona vertigen i si estàs ficat a la cua de la classificació les pors i els dubtes es tornen inherents. L’Espanyol acaronava la victòria parcial en el descans, però se li va escapar en l’últim sospir abans de la represa. Cop mortal per a la moral. Nova reculada en el reforç anímic i mental. Aquest és l’Espanyol d’ara. El de les dues velocitats. Grandiloqüent i gegantí però tou i enfonsat quan el guió es capgira com un mitjó. Machín ja ho diagnosticava a la prèvia i posava l’accent en la necessitat dels seus homes d’aguantar els noranta minuts amb un bon to per sumar punts i, encara més important, victòries. Ja que punts és el que necessita l’Espanyol per no caure en el procés dels espinacs. Bones sensacions però estèrils per sobreviure a primera. Les jornades passen i els mals perduren.

L’Espanyol volia burxar la ferida de l’Atlético. Un equip allunyat de les prestacions habituals amb Simeone. Ara mateix els colchoneros són un equip sense cafeïna despullat d’aquell rock’n roll i rauxa col·lectiva que els va portar al cim de la lliga i a competir d’igual a igual amb el Barça i el Madrid. Simeone busca redimensionar el seu equip després de la sortida d’homes clau com ara Godín i Griezmann. És un equip més amable i terrenal, però segueix tenint qualitat a dojo que el fa perillós i imprevisible. L’Espanyol, conscient d’aquesta realitat, va portar el pes del partit gràcies a un bon plantejament tàctic i armat d’una agressivitat competitiva. Una situació que desdibuixava el seu adversari fins a l’extrem que els locals es queixaven de les faltes del seu rival. Veure-ho per creure-ho. Un equip de Simeone recriminant al contrari la seva intensitat. La primera ocasió clara va ser per a Morata. El madrileny va caçar una contra i en el mà a mà amb Diego López va enviar la pilota fora. Era l’única via d’aigua que havia trobat l’Atlético. La rèplica va arribar amb un bon xut de Wu Lei després d’una recuperació de Ferreyra. El xut del xinès va marxar llepant el pal. El duel era gris com el cel de Madrid. Però l’Espanyol es trobava bé en aquell escenari, fins a l’extrem que Víctor Sánchez va recuperar una pilota en zona de perill. El rubinenc va assistir per a Darder, que va llançar una fuetada inapel·lable que es va endinsar al fons de la xarxa. Gol de l’Espanyol, en el primer xut entre els tres pals, joia absoluta pel moment que es viu a la lliga. L’avantatge semblava un botí clar per anar al descans, però en l’últim sospir Correa va fer un mig xut cap a la porteria que va superar per dalt Diego López. El col·legiat va dictar fora de joc, però el VAR va intercedir per donar el gol. Empat amarg. Ràbia al descans i enuig de Naldo, que, lesionat en el primer quart d’hora, li va recriminar l’acció tirant una ampolla d’aigua. Gil Manzano li va mostrar la targeta groga.

Els nervis eren evidents. L’Espanyol, de nou, va deixar escapar un avantatge franc en l’últim minut i després de fer el més difícil: avançar-se al Wanda Metropolitano i tenint contra les cordes l’Atlético. Sense fer res, els colchoneros es van emportar un fabulós empat que els rearmava anímicament. Una constatació que es va refermar amb la represa. Morata va posar a prova Diego López i el duel es va escalfar amb una nova decisió eterna del VAR, que Gil Manzano va consultar per un possible penal de David López. Minuts eterns per indicar falta de l’Atlético. Simeone veia com el partit s’embrutava i va buscar un gir emocional des de la banda que va endollar la seva afició. El guió es va tornar pura anarquia i aquí és quan l’Atlético podia treure petroli. No va trigar en materialitzar la rauxa ambiental. Morata va rebre una pilota dins l’àrea i no va fallar per signar la remuntada amb un xut creuat que va superar Diego López. Sisè gol del davanter en sis partits. La millor ratxa com a professional. L’Espanyol va acaronar l’empat amb una jugada d’estratègia. David López va rematar una falta de cap, però el col·legiat ho va anul·lar sense consultar el VAR. Els locals van tancar la remuntada amb un gol de Koke en el temps afegit. L’Espanyol va tornar a navegar dins del partit i ara estava tocat de mort. De la victòria momentània va passar, en un tancar i obrir d’ulls, a la derrota final. Nou cop per a la moral i l’autoestima d’un equip que veu com la lliga segueix recaragolant-se de manera irremissible. El viacrucis serà llarg i caldrà serrar les dents. La zona de permanència segueix allunyant-se per a un equip que tornarà a una aturada amb la necessitat de bastir uns fonaments més ferms.