L’omnipresent Marc Roca

Marc Roca (la Granada del Penedès, 1996) viurà un cap de setmana atípic, fugint de la rutina d’agafar el xandall i preparar la motxilla amb els diversos estris tecnològics i digitals. Dissabte no haurà de pujar a l’autocar per marxar amb l’equip ni haurà de pensar si s’ha emportat els auriculars o si té la tauleta carregada. Veurà el partit des del sofà. Una sensació totalment estranya per a un futbolista que s’ha acostumat a ser un fix en l’onze titular. De fet, es podria dir que l’alineació de l’Espanyol (amb permís de Diego López sota pals) comença amb el seu nom i després arriba la resta. Posar Marc Roca en una alineació de l’Espanyol és una aposta segura. No hi havia errada possible. Tant se val si l’entrenador era David Gallego, Pablo Machín o ara Abelardo Fernández. Allà hi havia Marc Roca. Ha jugat tots els partits amb tres tècnics diferents. Malgrat els alts i baixos que han afectat l’equip i, de retruc, el rendiment personal del migcampista, ningú ha dubtat de les seves prestacions. Excels en la temporada anterior amb Joan Francesc Ferrer, Rubi, ara Marc Roca va apropant-se al seu millor nivell i l’equip ho nota. Cap tècnic ha volgut prescindir d’ell perquè té la facilitat de cohesionar la defensa amb l’atac. És el jugador que cus la rereguarda i la part atacant, li dona equilibri. Fins i tot, en els moments més difícil, ningú ha dubtat de la seva qualitat per portar la batuta i iniciar les transicions ofensives.

Ara la situació farà un gir. Roca va veure la cinquena groga contra l’Athletic Club i veurà trencada la seva ratxa de 21 jornades consecutives jugant de manera ininterrompuda en l’onze titular. Aquesta situació es donarà a Granada. L’Espanyol té un nou partit vital però jugarà sense l’omnipresent Marc a l’onze. Abelardo haurà de buscar una alternativa que acompanyi David López a la medul·lar. El perfil més similar és el d’Ander Iturraspe. De fet, se’l va fitxar a l’estiu per dosificar les aparicions de Roca o bé per solucionar aquesta mena de contingències. Però els partits del basc han estat discrets i marcats per les lesions.

Depenent del partit que plantegi el tècnic asturià, podria apostar per la figura de Víctor Sánchez, per buscar més contundència, pressió i intensitat, o bé posar-hi Darder. El balear endarrerirà la seva posició, més d’interior, per tornar a una posició més natural. Un moviment de peces que propiciaria l’entrada de Matías Vargas per la banda esquerra i Embarba per la banda dreta en substitució de Melendo. Dos futbolistes ofensius per les bandes i Darder a la sala de màquines, aprofitant la seva visió de joc.

Un últim plantejament per jugar a Granada seria l’opció Pol Lozano. És la darrera possibilitat i sembla utòpica ja que Abelardo no compta amb ell per a la lliga. Tot i això, el mig del planter té la qualitat i el perfil per adaptar-se a la posició. Però vista la importància del duel, segurament l’asturià buscarà veterans.