Quan jugues, guanyes i pots jugar a un nivell, en comparació de la temporada anterior, força alt, no al màxim nivell perquè encara em queda, doncs et fa feliç. Després del que vam viure el curs anterior i, ara, veure’t a dalt i complir, de manera momentània, l’objectiu és per estar feliç.

No, és difícil guanyar quan no tens els onze jugadors al màxim nivell o prop d’un nivell òptim. L’any passat ens van passar moltes coses: canvis de tècnics, de sistema, una mala arrencada. No són excuses perquè per plantilla i jugadors teníem equip per no baixar. No vam estar al nivell.

Vaig tenir un alt grau de responsabilitat. Era un jugador que havia de ser important i no ho vaig ser. La pressió, en cada partit, era molt gran i no vaig estar a l’altura.

Absolutament. He tingut ofertes per anar-me’n però hauria d’haver estat una cosa estratosfèrica per deixar l’Espanyol a segona i sent de la casa. Després vam parlar amb el club per arreglar el tema del contracte i per veure en què els podia ajudar. Si m’haguessin dit de marxar, no volia ser un impediment pel club. Estic content d’estar aquí, que és el que volia.

D’això, sempre se’n parlarà, si vas malament, perquè has de fitxar, i si vas bé, perquè hi ha jugadors que destaquen perquè anem primers. Prefereixo que passi en positiu que no que hagin de venir jugadors per corregir dèficits. Però crec que no hi haurà gaires moviments en el mercat d’hivern. L’Espanyol s’ha fet molt fort en el mercat i si ha de vendre serà perquè l’interessa, perquè l’oferta és irrebutjable per al club i el jugador. Hem mantingut el bloc que teníem i això és d’agrair, perquè l’aposta i el projecte per retornar a primera és seriós. Tothom està motivadíssim per quedar-se aquí i si estem al nostre nivell tenim moltes possibilitats d’aconseguir l’ascens.

Vist el que vaig fer la temporada anterior és normal. No vaig estar a l’altura. Vaig fallar a moltíssima gent. El primer, a mi mateix. Reconec que vaig estar molt malament. Soc una persona a qui el cap i el tema psicològic ha menjat el talent.

M’agradaria dir que ho era. Les coses es treballen i, com el físic, es pot treballar el cap. La temporada passada vaig tocar fons psicològicament i era el moment de fer una passa endavant. No és fàcil fer aquest canvi i entenc que la gent em volgués fora del club. Jo era el primer que no confiava en mi mateix. Quan jo no confiava en mi mateix no podia demanar a la gent que confiés en mi. He treballat per confiar en mi mateix i puc fer, ara, que la gent confiï en mi. Sé que si perdem tres o quatre partits tornaran les crítiques, però estic en un procés en què estic preparat pel que pugui venir, sigui bo o dolent. Espero acabar la temporada amb un ascens i així segellar el meu deute amb l’afició.

N’aprens moltíssim. Ningú vol que estiguem a segona. Ara que estem a segona hem de mirar les coses positives i què en podem treure. La temporada passada va ser l’any més dur, però l’any en què he après més de la meva vida futbolística. Preferiria no aprendre res i continuar a primera, però arribat a aquest punt cal aprofitar-ho. Enguany estic aprenent d’aquells errors i els evito.

Sí, quan arribes a un moment en què veus que acabes un partit i ho has fet malament però no ho pots fer millor de com ho fas.... Has de canviar alguna cosa.

Sí. Sempre busques excuses i donar la culpa als altres. Veus les coses però intentes evitar-les. Baixar a segona m’ha ajudat a veure el que necessitava i ara estic més preparat. Estic en un procés, no és fàcil, perquè el cap funciona com funciona, però estic millorant.

No tinc res de greu, però sí que veia que havia de treballar i millorar l’aspecte mental, com fan molts d’esportistes. Cal parlar amb professionals que et donin eines per treballar-ho i com afrontar certs moments de la competició. És a dir, que els moments dolents passin ràpid i allargar els bons.

El jugador és el mateix quan juga bé o juga malament. La diferència és la confiança. En el món del futbol la confiança és el 80%. És una bestialitat. Els jugadors no érem tan dolents com es pensava la gent i ara no som tan bons com s’ho pensen. El tècnic ha estat molt intel·ligent. Sabia com estava l’equip psicològicament. Fer el canvi que ha fet, des del primer dia de pretemporada, s’ha vist un equip nou, motivat i amb ganes. El treball psicològic de l’entrenador ha estat molt important. Som persones abans que futbolistes i ell ho ha vist.

Cada cop estava pitjor i no volia ajuda de ningú fins que vaig dir prou. La meva dona era qui ho pagava i el qui em donava força era el meu nen.

És on m’agrada jugar i penso que es veuen més les meves virtuts. Hi ha entrenadors que m’han vist virtuts per jugar a banda o de segon davanter o davanter que jo no les veig. Però si m’han situat allà alguns entrenadors és que veien alguna cosa. No em puc queixar perquè el que vull és jugar, però si em dones a triar és més fàcil aprofitar les meves virtuts al doble pivot.

Això és normal quan estàs ficat en el partit, et sents a gust i amb confiança, el joc defensiu surt sol. No és el mateix que em passava l’any passat, que semblava un mort pel camp. No tenia ànima. La meva família m’insistia: si no pots tenir la pilota sigues una bèstia en defensa. Costa molt quan no estàs dins del partit. Sí estàs bé amb pilota també ho estàs sense.

(Riu) És el meu millor amic dins del vestidor. Sempre estic amb ell. Quan t’entens bé a fora amb una persona és més fàcil fer-ho a dins. Ens entenem molt bé dins del terreny de joc. Som jugadors, per molts entrenadors, de perfils similars, però som força diferents, encara que entenem el futbol de la mateixa manera. M’agrada moltíssim jugar amb ell. És un jugador que, quan s’ho cregui, tindrà un nivell molt més alt del que ha demostrat. És un jugador amb un gran marge de millora i no té límit. Pot ser un jugador referencial i quan arribi estaré encara més content que ell.

Ho veig com una estratègia per treure’s pressió. Hi ha cinc o sis equips que poden pujar i no sempre guanya la lliga el millor ni baixa el pitjor. Ja ho vam veure amb el nostre descens l’any passat. La nostra realitat és que ho estem fent bé però cal continuar partit a partit. No tot serà tan maco com ara. Cal mantenir aquesta fiabilitat durant 42 jornades i això és molt complicat. Sembla que ja estiguem a primera i el tercer és a quatre punts. Paciència i treball. Hem de mantenir la solidesa ofensiva i després aplicar el nostre talent.

Era un jugador que he marcat més els meus defectes que les meves virtuts i estic canviant aquesta forma d’enfocar les coses.

Som un equip camaleònic que ens adaptem a diverses situacions i a l’entrenador també li agrada adaptar-se a les diferents situacions. No podem jugar tots els partits igual i això és un avantatge de l’entrenador d’adaptar-se també als jugadors. No és el mateix que em situïn a mi al doble pivot o posar-hi un altre jugador. Un dels nostres punts forts és la capacitat d’adaptació que tenim.

És una sensació estranya. Jugar sense afició és com no jugar a futbol, però t’has d’acostumar i tant de bo hi hagi gent a l’estadi, perquè voldrà dir que la vida torna a una certa normalitat. Una vegada estàs dins del terreny de joc t’has d’aïllar i fer-ho el millor possible pels nostres aficionats, que ens veuen per la televisió.

Sabadell i Girona són els derbis, però no deixen de ser un partit més. Pots sortir una mica més motivat que els altres, però, al final, són tres punts. Primer el Fuenlabrada, que serà un rival complicat. És un dels partits més difícils de la temporada. Sabem com juguen i què ens trobarem. Venen setmanes intenses durant aquest mes de novembre però tenim plantilla per competir i per fer rotacions.

El Fran ha tingut un gran nivell en les primeres jornades. És un jugador espectacular i, per a mi, titularíssim dins del nostre equip. És un jugador amb molta experiència i que se sap adaptar a diverses situacions. Però no només és el Fran, sinó que també hi ha el Pol (Lozano) i el Keidi. Saps que si fas un partit dolent està fora de l’onze i això, per un equip que vol pujar, és boníssim. És molt diferent saber que jugaràs tant sí com no. Entrenes diferent. Has d’estar molt alerta per no perdre el lloc.