Girona

SANTI BUENO

DEFENSA DEL GIRONA FC

“Estic centrat, tranquil i molt feliç al Girona”

“A cada partit ens sentim més forts. Hem tingut moltes adversitats i estem anant de menys a més”, explica la revelació del curs a Montilivi

“Moltes vegades es recorre als joves per necessitat. Esperem que cada cop s’hi aposti més, perquè són el futur”

El repte més important és el del club. Tots somiem amb pujar, però s’ha d’anar pas a pas. Primer, la salvació
Sempre vols el sostre més alt, però soc conscient que ser aquí és un pas important. S’ha de valorar i treballar
Tinc una amistat molt bonica amb Stuani, de moments que hem passat, bons i dolents. És un líder i tothom ho veu
Com a central, s’ha d’estar concentrat i ser madur, perquè és on menys marge d’error hi ha. De petit s’ha d’anar aprenent

Santiago Ignacio Bueno Sciutto (Montevideo, 9/11/1998) ha fet un salt espectacular a Montilivi. Sense oportunitats la temporada passada, l’uruguaià s’ha fet un lloc fix a l’eix de la defensa i, per rendiment, projecció i edat, és un dels actius més llaminers d’un club que veu la venda de jugadors com una de les vies per compensar els 8 milions de pèrdues previstes amb què va aprovar el pressupost. Bueno no tanca cap porta, però assegura que està molt centrat a Girona i es mostra convençut que l’equip millorarà les prestacions en la segona volta.

Acaba una primera volta irregular, discreta i amb entrebancs del Girona, però per a vostè ha anat tot al contrari.
Sí, estic molt content per la meva participació. I també vull destacar el grup, que ha anat de menys a més. A cada partit ens sentim més forts, més a l’una en el que estem fent. Estic content més que res per l’equip, que en els últims partits ens estem sentint més identificats amb el que el míster ens transmet.
Potser ni vostè s’imaginava que tindria aquest paper?
Si veus què em va passar la temporada passada, que no vaig tenir els minuts que hauria volgut tenir, aquest semestre ha estat tot el contrari. És també, d’alguna manera, gràcies al treball que vaig anar fent quan no jugava i a la voluntat de continuar lluitant. Per sort se’m va donar l’oportunitat, i crec que l’estic aprofitant.
Jugant mostra una serenor digna d’un veterà. És la seva millor virtut?
Pot ser que això sigui una virtut. Però s’ha d’estar concentrat. Segurament és la posició en què has de ser més madur i estar més preparat, perquè és on hi ha menys marge d’error, juntament amb la porteria. Això ja de petit s’ha d’anar aprenent perquè és part de la posició.
És innata, aquesta tranquil·litat? No imposa, la categoria o segons quins davanters?
S’ha de saber dur i gestionar-ho. També hi ajuden els més veterans de l’equip, que sempre ens estan donant suport, i això tranquil·litza.
Deia Gustavo Ferreyra, seleccionador en categories de base de l’Uruguai, que domina moltes facetes (qualitat, bon peu, joc aeri, bona marca) i que potser podria millorar en agressivitat. Hi està d’acord?
Sí, pot ser. Potser per la meva manera de marcar, més aviat tècnica i de no fer moltes faltes. També forma part d’un bon defensa, no fer moltes faltes ni veure moltes targetes. Però sí, s’hi ha d’anar fort i ser contundent.
Godín, Giménez, Araújo... Tenen bons centrals a l’Uruguai. S’emmiralla en algun?
Són molt bons centrals, tots tres. Destaca segurament Godín, per la quantitat de temps que fa que juga a un alt nivell, i Giménez també. Araújo està començant, una mica com jo, i ho està fent molt bé. Sempre els miro i intento treure el millor d’ells perquè em serveixi a mi.
Ambiciona l’absoluta?
Sí. Com qualsevol uruguaià i jugador de futbol, sempre somio defensar el meu país en la selecció absoluta. He tingut la sort de jugar en categories inferiors, la sub-17, la sub-20 i la sub-23, i és increïble, des de cantar l’himne fins a defensar la celeste, que és el màxim per a un uruguaià.
Amb les inferiors, hi ha alguna cita aviat que li faci perdre partits amb el Girona?
No. Per la sub-20, ja he superat l’edat. I a la sub-23 va ser una mica d’imprevist, perquè no estava planificat que hi hagués aquesta categoria. L’any passat vam fer el preolímpic, que va ser una experiència maca, però ara ja no hi ha res en perspectiva. El pròxim pas seria l’absoluta.
Al Girona li convindria fer alguna venda important per compensar pèrdues previstes. Vostè reuneix bé el perfil…
Sí, bé, això es comenta, però jo tinc el cap aquí. Estic molt content, molt feliç. L’any passat, sense haver jugat, ja estava content; imagina’t ara tenint els minuts que m’agrada tenir. Estic molt satisfet al club i a la ciutat.
Si anés bé per a totes les parts, veuria bé un traspàs?
Sí, òbviament. Un sempre somia continuar creixent i millorant, però estic molt centrat, tranquil i molt feliç al Girona, que és el més important.
De moment, en aquest mercat d’hivern, no hi pensa?
No, no. Mai se sap, però tinc el cap aquí. Si hi ha un moment que s’han d’ajuntar totes les parts, se’n parlarà, però de moment estic molt tranquil i molt feliç aquí.
Està jugant amb regularitat a segona A. Quin és el seu pròxim repte?
Sempre se somia en més, en créixer. El repte més important és el nostre com a club: anar partit a partit i tant de bo aconseguir l’ascens, que seria el més bonic, en l’àmbit individual i sobretot en el grupal, que és el més important. I més tal com es va acabar la temporada passada, amb aquella espina. Tothom vol capgirar les adversitats.
Té pressa per fer salts?
Com a jove, el sostre sempre és molt lluny i sempre vols el més alt, el millor. Però soc conscient que ser aquí és un pas important. S’ha de valorar i treballar.
Va arribar a perdre la paciència la temporada passada?
Hi va haver moments que era complicat. Però gràcies també a l’entorn, la gent del club, el cos tècnic i els companys, es fa tot més fàcil, i això em va ajudar molt per tenir paciència i esperar el moment.
Tampoc li van donar confiança al Barça. Que un club pagui un milió per un jugador i no el faci ni debutar al filial, és que alguna cosa falla.
Va ser un període en què érem a segona B, vam pujar i el club va canviar una mica la planificació i va apostar per un perfil de jugadors amb més experiència i no tan joves. Això em va anar en contra. Necessitava un canvi, i vaig prendre la decisió de venir al Peralada. I, gràcies a això, ara soc aquí.
Té una espina clavada, amb el pas pel Barça?
Em queda l’experiència. Sigui el que sigui, s’aprèn de tot. I crec que aquest aprenentatge em pot servir per gestionar altres situacions.
El Girona ha arribat a mitja lliga amb 30 punts. A què s’ha d’aspirar?
Primer, a anar partit a partit i assolir l’objectiu de la permanència. I després, a veure per què estem. Òbviament, tots somiem en pujar, però s’ha d’anar pas a pas, anar cremant etapes.
Amb les dificultats que han tingut, si s’estabilitzen una mica, arribar al ‘play-off’ hauria de ser gairebé una obligació?
En la primera volta, més enllà de la irregularitat que diu, que és certa, haver fet 30 punts no és fàcil amb totes les adversitats que hem tingut. Hi ha hagut lesions, moltes sancions, i vam començar tard i, amb el mercat obert, van arribar jugadors i en van marxar d’altres. Crec que estem anant de menys a més, i això és important.
Firma el sisè lloc?
Avui, sí. Perquè no som a dins, i hi volem ser. L’ambició sempre hi és, cada vegada més. S’ha de continuar lluitant.
Francisco deia que troben a faltar gols de Stuani i Nahuel Bustos. No hauria pronosticat ningú que arribarien a mitja lliga amb dos gols entre tots dos...
Sí. Per això deia que hem tingut moltes dificultats, amb períodes d’absència i també d’adaptació. Però crec que aquesta segona volta serà millor. Tant de bo puguem entrar al play-off i lluitar per l’ascens.
Com a compatriota i amic de Stuani, com el veu?
Molt bé. Tinc una amistat molt bonica amb ell, de molts moments que hem passat, bons i dolents. Ell és un professional, un líder per al grup, i tothom ho veu. Ho demostra dia a dia amb humilitat i treball.
Què sent quan veu que un jove com Terrats rep i aprofita tan bé l’oportunitat?
Em fa molt content. Jo tinc 22 anys i m’alegro molt quan hi ha una oportunitat per als joves del planter. Són molts els que s’estan preparant per, quan se’ls obri la porta, fer-ho bé com els que tenim ara.
A més dels del filial, n’hi ha de molt joves al primer equip, com Pablo Moreno, Monchu, Ibra o vostè mateix. Ha de ser la identitat del club, fer créixer els joves?
Sí, és així. Aquest any hi ha una barreja de jugadors amb experiència i joves amb molta fam. I crec que això potencia molt més l’equip.
A vegades falta atreviment, als clubs, a l’hora d’apostar pels joves?
Sí. Per les experiències que he tingut, moltes vegades es mira i es recorre als joves per necessitat. La temporada passada, em va tocar estar en una plantilla molt àmplia, amb jugadors de molt nom i trajectòria, que sempre es respecta. Al jove li costa més. Ha d’aprofitar els espais que té, les oportunitats que rep, per guanyar-se un lloc. Aquest any ho estan fent tots, i esperem que cada vegada més, perquè al final són el futur.
Esperen algun reforç aquest mes?
No en tinc ni idea. No se n’ha parlat gaire. El grup està bé, crec que tenim una plantilla per lluitar per coses importants. Hem d’anar fent a poc a poc, anar sumant punts.
Té contracte fins al 2024. És lluny i difícil d’imaginar que es quedarà tant temps aquí.
Això mai se sap. S’ha de pensar en present, setmana a setmana. Això és simplement un contracte que es firma, i després ja ho veurem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)