Girona

El protagonista

Arnau Martínez

És només l’inici

Aquesta ha estat la copa dels joves. Si el Girona ha arribat fins als vuitens de final és, sobretot, gràcies al bon rendiment que han ofert els jugadors del planter. Un grup de jugadors que s’ha anat reivindicant en cada eliminatòria i que ha demostrat que si se’ls necessita en la lliga també s’hi pot comptar. De fet, algun com Terrats fins i tot ha anat més enllà i està per competir de tu a tu amb qualsevol per un lloc en l’onze cada jornada. Curiosament, el destí ha volgut que l’últim partit del Girona en la copa sigui el que ha tingut menys presència de jugadors del filial, però el calendari no dona treva i que el Girona B jugués 48 hores abans de rebre ahir el Vila-real no hi va ajudar gaire. Per a tots ells, però, segurament arribaran més oportunitats, i és que si una cosa han demostrat és que la copa segurament només ha servit per veure els primers tastets de tots ells i que en un futur no gaire llunyà Montilivi podrà tornar a disfrutar amb ells.

De tots els joves que han tingut participació en la copa –Terrats, Pau Víctor, Pachón, Gonpi i Arnau– només el més jove de tots va ser protagonista ahir. El juvenil de segon any, el més jove a vestir la samarreta del Girona des de l’arribada al futbol professional: Arnau Martínez. El defensa, que va arribar al club fa tres anys quan era cadet i encara té l’assignatura pendent de debutar en lliga, és el màxim exponent de la força del planter gironí. Ahir Francisco va confiar novament en ell per ocupar la posició de lateral esquerre i donar descans a Franquesa, tornant a demostrar la seva polivalència a la línia defensiva –és central, però. El cert és que li va tocar fer un màster accelerat, perquè per la seva banda el Vila-real va intentar fer tanta sang com va poder. Amb Baena, ocupant la posició d’extrem, però sobretot amb Rubén Peña, que arribant des de darrere va fer mal una vegada i una altra durant la primera part. Arnau va fer el que va poder, i és que en molts moments va trobar a faltar una mica més d’ajuda de Bárcenas o Valery, que es van anar intercanviant de banda. Va patir molt, però l’experiència segur que li paga la pena. Quatre partits i 247 minuts en la copa a l’esquena que ja no li treu ningú.

Per ser justos, més enllà dels jugadors del planter, en aquesta copa també han brillat alguns dels menys habituals en la lliga, a qui la competició ha anat d’allò més bé per créixer. Pablo Moreno, l’home de la victòria en la lliga contra l’Espanyol, n’és el gran exemple, però també ha servit per a homes com ara Yan Couto, Valery, Muric i fins i tot Ramalho, residual en la lliga pel bon paper de Santi Bueno i Bernardo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)