L’Espanyol està vivint un mercat d’hivern de gran tranquil·litat. La situació de pandèmia ha deixat escurades les butxaques de tots els clubs de futbol i les incorporacions acostumen a ser a la baixa i sense gaires diners pel mig. Les cessions i les cartes de llibertat són la millor manera d’incorporar jugadors. No hi ha prou múscul financer per pagar quantitat. L’Espanyol no està al marge d’aquesta realitat i l’esforç en fitxatges es va fer a l’estiu fent poques incorporacions. De fet, el club només va pagar dos milions d’euros per Keidi Baré (després de traspassar Marc Roca al Bayern de Munic) i mig milió d’euros per Óscar Gil. La resta de futbolistes van arribar cedits, com és el cas de Miguelón i Vadillo, o amb la carta de llibertat, com Fran Mérida. A més de recuperar Lluís López i Javi Puado després de les seves cessions al Tenerife i el Saragossa, respectivament. Dos milions i mig de despesa, però que no s’entén sense la inversió feta en el mercat d’hivern del 2020. Just abans d’esclatar la pandèmia, el conjunt blanc-i-blau es va gastar una quantitat mai vista per salvar la categoria posant sobre la taula 42 milions d’euros per incorporar Raúl de Tomás; Embarba, Cabrera i Oier. Tots quatre s’ha mantingut en la disciplina blanc-i-blava. La sort de l’Espanyol és l’efecte de la Covid-19, que li ha permès mantenir la seva plantilla estable i amb només una venda necessària: Marc Roca, per 12 milions d’euros, al Bayern de Munic. Una plantilla de primera, però amb l’obligació d’assolir l’ascens.

La directiva del club blanc-i-blau està treballant per incorporar un davanter en aquests últims dies de mercat. Fins ara l’únic moviment d’hivern ha estat la marxa d’Àlex López al Mirandés. Caldrà veure si es produeix alguna sortida més de futbolistes amb pocs minuts. El cas més rellevant és el de Víctor Campuzano, que podria marxar a l’Sporting, però el club, com ha fet amb Àlex López, vol un percentatge sobre una futura venda.

Més enllà d’això, l’atenció de la directiva del conjunt barceloní és l’opció de fitxar un davanter en aquestes últimes 72 hores. Un golejador que pugui alliberar de minuts Raúl de Tomàs, o com a mínim una mesura profilàctica en cas de lesió o contratemps del madrileny. Ara mateix, el pitxitxi blanc-i-blau, amb 12 gols, és l’única referència ofensiva de l’Espanyol. El marge per incorporar un davanter és escàs per la situació econòmica del club. De fet, hi ha poc més de 300.000 euros a la caixa, que podrien ser una mica més si es produeix una sortida que permeti alliberar massa salarial. El club està en espera d’una oportunitat de mercat que sigui prou atractiva amb aquest preu. De fet, Juan Villar és un dels noms que ha sondejat club. Així ho va avançar ahir La Grada Ràdio. El davanter de l’Almeria no té molta participació i podria canviar d’aires, però el club andalús no ho posarà fàcil per reforçar un rival directe per l’ascens.

Les últimes hores de mercat no seran tan intenses com fa un any, quan l’Espanyol va protagonitzar una autèntica revolució. Ara la visió és més contemplativa, per caçar un davanter però sense estirar més el braç que la màniga. Dilluns a la mitjanit es tancarà el mercat, però ara mateix el club està més pendent d’alguna sortida que no pas de forçar un fitxatge, i el risc de fuga d’algun dels jugadors més importants, com ara Raúl de Tomás o Embarba, és poc probable per les estretors d’un mercat futbolístic congelat i que està més pendent de quantificar i minimitzar les pèrdues que no pas de fer inversions i fitxatges milionaris.