Les línies de Pérez Pallás

Francisco va mantenir l’esquema amb Sylla a la banda i Samu Saiz al mig, formant triangle amb Monchu i Cristóforo. Tot i que en els primers minuts va tenir més pilota el Leganés, el Girona va ser superior en la primera part, amb més intenció, arribades i xuts que un rival tímid. Per una jugada d’estratègia que acabava bé, Pérez Pallás la va espatllar. El córner servit en curt a la dreta, amb bona combinació entre Samu Saiz, Yoel i Couto, va acabar amb un xut amb l’exterior del madrileny que Cuéllar va escopir. Santi Bueno la va caçar i va marcar (10’). Però faltava la validació. I la incertesa es va allargar moltíssim perquè feia falta filar molt prim. Ni amb les famoses línies acabava de quedar clar. Però Pérez Pallás, el de l’expulsió a Stuani en la final contra l’Elx, va fer anul·lar el gol.

El Girona feia un bon treball de recuperació, a partir de la pressió i d’un balanç defensiu òptim que impedia les transicions del Leganés. Al davant, costava més. Stuani estava desconnectat i Sylla, a la banda, també. Va aparèixer Yoel Bárcenas amb un parell de xuts potents que haurien pogut desequilibrar la balança. A l’altre costat, Juan Carlos estava més quiet que mai perquè, al darrere, el Girona va viure la primera part més tranquil·la en molt de temps, amb cap rematada a porteria del rival. Sense ser una allau ni de bon tros, els gironins van merèixer arribar al descans amb premi.

El Leganés tenia potencial –Borja Bastón, Juan Muñoz i Brandon no van ni entrar al camp– per mostrar molt més del que havia ensenyat en la primera part. Però Asier Garitano va prioritzar, també en començar la segona part, mantenir un equip ordenat sense assumir gaires riscos. Tres quarts del mateix va fer Francisco, i tot plegat es va traduir en molts minuts de respecte, de riscos mínims i de perill molt i molt escàs. El Girona feia treballar més la defensa rival, però no acabava de connectar al davant. La primera del Leganés va ser clamorosa, però no la va saber aprofitar (en posició com a mínim dubtosa) Javi Hernández (58’). Poc després, Francisco va substituir Cristhian Stuani, amb 0-0 i tot per decidir, un senyal inequívoc que l’uruguaià no està fi, lluny de la forma que el converteix en un caçador infal·lible. I el Girona ho paga, entre altres coses perquè Nahuel Bustos és molt i molt lluny del que n’esperava el club a l’estiu. L’argentí, ahir amb més minuts, va tornar a passar inadvertit.

El recompte d’ocasions del Girona en la segona part va ser molt pobre. També el del Leganés, amb la diferència que, en el segon xut, va trobar petroli. En una jugada aïllada, una molt bona combinació a la part esquerra va acabar amb la pilota a peus de Bua, que va marcar sense que ningú l’hagués seguit (75’). El 0-1 va estabornir el Girona. Ja prou li costava amb el 0-0, i amb desavantatge hi va veure una muntanya. Perquè el Leganés tenia el partit on volia. Francisco va haver d’arriscar i va acabar amb Sylla i Bustos en punta, Aday i Valery als costats i Samu Saiz i Gumbau al mig. Però, de perill real, només una rematada de Sylla. El Leganés en va tenir dues de molt clares abans de marcar el 0-2, ja en el temps afegit –només dos minuts, que van irritar la banqueta local–, després d’un error gravíssim d’entesa entre Juan Carlos i Samu Saiz. El 0-2, per adobar-ho, fa perdre el goal-average amb el Leganés. Per si se’l pot atrapar mai, que ja costarà.