Errors fatals

Com a Ponferrada, Francisco va sortir d’entrada amb Ramon Terrats al centre de la sala d’operacions, amb Gumbau i Monchu d’interiors. També es va guanyar un lloc en l’onze Valery Fernández, el dia que el Girona visitava l’equip més jove del campionat. Encara que sembli mentida, no va començar malament el Girona, intens i atent en la pressió per frenar l’ímpetu del rival. El problema és que el Mirandés va trobar amb molta facilitat el camí del gol, sense que encara no hagués fet res en atac. Va ser a partir d’un error greu de Terrats en la sortida de pilota. El barceloní es va equivocar en una passada al darrere i la va regalar a Djouahra, que la va recollir, va superar amb facilitat Bueno i va batre Juan Carlos amb un xut ras i creuat (10’). I per si fos poc, la segona arribada dels locals es va traduir en el 2-0. Aquesta vegada, per un penal clamorós. Bernardo, lentíssim, va envestir el debutant Simón Moreno, que havia arribat sol dins l’àrea. El 2-0 (23’) dibuixava un panorama negre per a un equip fràgil. Sense aclaparar el rival, el Mirandés en feia prou aprofitant les badades dels blanc-i-vermells.

El Girona, per sort, va treure el cap. A la banda esquerra, Mamadou Sylla va fer una jugada típica d’extrem, arribant fins a la línia de fons i posant-la dins l’àrea petita. I l’altre home de la banda, Enric Franquesa, hi va arribar, va recollir la pilota enmig d’un embolic de cames i va marcar al camp on va jugar com a local la temporada passada (32’). El 2-1 canviava una mica el panorama i donava un altre aire al partit, amb els gironins més sencers. De fet, fins al descans, Juan Carlos no va haver d’intervenir. Els gironins feien un treball prou bo sense pilota i, quan la tenien, miraven d’estirar-se pels costats, tot i que els va faltar precisió per tornar a amenaçar Lizoain.

Errors i gols en contra al marge, la fase més fosca i inoperant del Girona va ser en l’arrencada de la segona part. Lluny de fer un pas endavant per atemorir el rival, l’equip de Francisco anava deixant passar els minuts sense ser capaç de posar una marxa més. El Mirandés, que va amenaçar en un contraatac (48’), arribava abans a les pilotes dividides i no patia al darrere. Encara hauria pogut ser pitjor si l’àrbitre hagués volgut mostrar la segona groga a Bernardo (59’). El colombià va durar mig minut més al camp, substituït per Juanpe, que no jugava des del primer partit de lliga a Gijón. I només d’entrar, el canari i Yoel Bárcenas van connectar, però el panameny, ja dins l’àrea, no va ser prou ràpid i Trigueros li va impedir la rematada.

Quan Francisco parlava amb Nahuel Bustos per fer-lo entrar, va arribar una altra garrotada. En una falta lateral, Stuani la va pentinar a l’àrea pròpia i Meseguer, gairebé sense saber com, va fer el tercer (69’). Amb poca cosa, tres gols. Així era impossible. O com a mínim ho semblava. Ja només quedava l’èpica. Francisco no només va fer coincidir els tres davanters purs, sinó que va acabar amb Juanpe al davant. Stuani, abans de rescatar l’equip, va topar amb el pal (75’) i va tenir una altra bona rematada (79’). No li entraven, però no va perdre la fe ni la fam de gol, com va demostrar per acabar d’empènyer la pilota en el 3-2 (83’). Sylla en va tenir una i, ja a punt d’entrar al cinquè minut de temps afegit, Stuani va deixar glaçat el Mirandés amb el 3-3.