És un plaer, per suposat. És un tècnic que ha transmès sempre molt clarament la seva idea i que li agrada tenir el control i coneixement del què es fa, però que delega moltíssim. Pràcticament mai posa traves a la feina, al contrari, i es deixa assessorar pels qui ell considera que son els responsables de cada àrea. Es treballa molt còmode amb ell.

Arribem sobre les 8.15 h, el dia abans hem dissenyat la sessió que volem i pel matí fem els últims retocs per si hi ha hagut alguna baixa inesperada. Ajustem bé la sessió i muntem l’entrenament. A partir d’aquí hi ha dies que el mister va tenint reunions individuals o per línies, també mostrem vídeos d’algun jugador en particular que en l’últim partit els entrenadors li han fet un seguiment i se li ensenyen les imatges a nivell individual. I el mister a nivell col·lectiu va preparant la setmana. Demà, per exemple, veurem alguna imatge del rival, tan a nivell ofensiu, com a nivell defensiu, l’estratègia. I en base d’això i de la nostra identitat de joc, anem donant matisos i ajustaments de cara al partit del diumenge.

Al principi de la temporada ja sabíem que seria atípica i que ens afectaria en el rendiment, en la confecció i el disseny de les sessions d’entrenament, dins del que és una planificació més o menys normal. El calendari ha tingut una càrrega competitiva alta i ens va condicionar bastant, com a nosaltres a la resta de rivals. Tot i això, i, no és una excusa, nosaltres veníem de jugar la final del play-off amb molt poc temps de transició, amb poques vacances i amb gent nova.

A nivell tècnico-tàctic ens vam haver d’adaptar i vam treballar molts conceptes a través d’imatges i del vídeo, fent un treball més de línies. Després, amb tanta competició i amb la gent nova, sí que es veritat que costa una mica refermar la idea que té el mister del que és la nostra identitat de joc. Ho has de fer centrant-te molt amb la competició perquè pràcticament hi havia partit cada tres, quatre dies. Aquesta idea que tenia el mister, treballar-la, però en base als partits que teníem.

Ha estat un període de molta exigència en què practicament havíem d’entrenar en funció de la càrrega competitiva. Amb la gent que jugava el que fèiem eren treballs preventius, de recuperació, per preparar-nos per al següent partit. I la gent que, per circumstàncies, no jugava aquella jornada doncs si que fèiem un treball més exigent però tampoc ens permetia molt perquè podia ser que aquells jugadors juguessin al següent partit. Per sort, ens trobem en un club en què a nivell humà i a nivell professional hi ha gent molt bona gent en les distintes àrees, tan a nivell de fisios, com a nivell de readaptació, com els companys a la preparació física, i això facilita molt el treball diari. Sobretot, el control de càrregues que si estigués sol seria impossible fer-ho de la manera que ho estem fent.

Era l’eix fonamental sobre el que dissenyàvem les sessions. No hi havia més remei que entendre això. Hi havia jugadors que jugaven i que als tres dies havien d’estar disposats per tornar a competir. I en un principi també vam tenir problemes de baixes, alguns problemes que no ens permetien tenir el gruix de la plantilla i pel fet de tenir pocs efectius hi havia gent que havia de repetir constantment en la competició.

Hem tingut un inici complicat però hem fet els punts suficients per ara que ve una fase més lleugera de competició. Tenim més temps per treballar més aspectes i tot i que mirant la classificació pot semblar que estem allunyats del què podia ser un objectiu estem il·lusionats, amb confiança i sabent que l’equip té encara marge de millora que segur que assolirà i que estem en disposició de lluitar-ho. Com diu el mister hem d’anar partit a partit i amb el pas de les jornades veurem on ens anem situant.

Amb una setmana més llarga, a nivell de preparació física, et permet un microcicle, el que és una setmana més normal del què hi ha en la competició. Aquest treball de força, de prevenció de lesions, que s’estava fent però que havíem d’anar quadrant per grups, individualitzant, un pel matí, l’altre el migdia, l’altre per la tarda, ara et permet que aquests grups siguin més amplis. Abans, amb la càrrega competitiva que teníem, havíem d’anar amb molta cura, ajustant, mesurant perquè no es produís alguna lesió per entrenar de més. Crec que això ho hem controlat bé, tenint en compte els estudis que hi ha les lligues del món en aquest sentit en què hi ha un percentatge molt alt de lesions musculars i nosaltres tenim un percentatge normal. Ara se’ns obre un ventall molt més ampli. Podem fer treballs de força, treballs preventius, individualitzats i després la sessió al camp que tens molt més marge i que et permet treballar molt millor el partit, sobretot, pel què fa al temps. Preparar ho preparàvem, amb una altra metodologia, amb altres recursos, però ara tindrem més camp i més temps.