Espanyol

La gasiveria no té premi

Espanyol. Regala un partit que tenia enfilat gràcies a un gol de Melendo però descarrila pel seu perfil massa conservador i l’expulsió de Dídac Vilà

Espanyol 1 Oviedo 1

ESPANYOL:Diego López; Lluís López (Nico Melamed, 83’), David López, Cabrera, Dídac Vilà; Keidi Bare, Sergi Darder (Pol Lozano, 91’); Embarba (Calero, 45’), Melendo (Dimata, 70’), Puado; Raúl de Tomás (Wu Lei, 91’).OVIEDO:Femenías; Juanjo Nieto, Grippo, Bolaño, Lucas Ahijado (Nahuel, 63’); Edgar González, Tejera (Mossa, 91’), Sangalli, Borja Sánchez (Obeng, 78’); Javi Mier (Borja Valle, 45’), Rodri (Blanco, 63’).GOLS:1-0 (9’) Melendo; 1-1 (67’) Nahuel.ÀRBITRE:Trujillo Suárez T.G.: RDT (46’); Lucas (52’); Sangalli (77’) Grippo (82’); T.V.; Dídac (38’).

Era el moment per donar un cop sobre la taula, però de nou l’Espanyol és un equip ciclotímic i amb poca autoritat per fer-se respectar dins del camp i també als despatxos. És un equip que camina com els crancs. Quan sembla que ha d’agafar velocitat per certificar la seva zona de privilegi, decideix fer-se l’harakiri i signar un partit gris en què es va desintegrar tot solet. El primer quart d’hora va ser lluminós, amb un futbol dinàmic, ràpid i, per moments, elèctric. El premi va arribar ràpid, amb un gol de Melendo aprofitant un rebuig a xut de RDT. Gol matiner que va deixar entreveure un partit plàcid, o si més no, còmode. Res de res. El gol va donar pas a un equip carregat de gasiveria. Conservador fins a l’extrem i donant peixet al seu rival. El duel es va recargolar amb l’expulsió de Dídac a instàncies del VAR. Expulsió, potser rigorosa, per inflamada per les actuacions arbitrals viscudes al llarg de la temporada. Però no és cap excusa per a un Espanyol que ha de demostrar més i sempre es queda a mig camí. Té potencial però no el desplega. Qui sap si per timidesa o bé per premeditació des de la banqueta o, potser, totes dues coses alhora. Costa canviar la mentalitat d’un equip, i en partits com aquests, en què cal fer un pas endavant, el blanc-i-blaus tenen pana.

Les debilitats de l’Espanyol eren evidents, i l’Oviedo ho va olorar. Va pescar l’empat amb un golàs de Nahuel i, fins al final, va acaronar la victòria. Al final, vist l’espectacle dels locals, el punt es pot donar per bo, però és del tot insuficient per alimentar les possibilitats d’ascens directe. Una lluita cruel en què el Mallorca, l’Almeria i el Leganés voldran aprofitar la relliscada dels catalans. I és que el partit fet ahir per l’Espanyol és d’aquells regals que costen car per a un equip que ha de tornar a primera. Destrempada general per a la parròquia blanc-i-blava.

Ara caldrà tornar a recalibrar l’estat emocional d’una plantilla que sembla fer aigües, i també analitzar la gestió que es fa des de la banqueta, on és evident que la unitat B no hi és i ni se l’espera. Com a mínim és això el que pensa el tècnic, que ahir va fer els canvis a destemps, amb un equip ofegat pel fet de jugar amb un home menys. Mala peça al teler. Queden 14 jornades i la marató entra en la seva fase més decisiva. No és el moment per al tremolor de cames.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)