Nosaltres som afortunats perquè, dins de la gravetat del no funcionament de les coses, nosaltres anem funcionant. La competició va, anem jugant... Sí que ens ha afectat una mica a l’hora de treballar, sobretot per anar a mirar partits fora, una cosa que no podem fer. Sí que aprofitem els viatges amb el nostre equip per veure futbol en directe, però sí, ha canviat: no podem ser allà mirant partits –ara els hem de mirar en vídeo– i no podem estar en contacte amb la gent. Tot funciona per telèfon, per conferències, etc. Això és el que ens ha canviat; pel que fa a la resta, per sort, podem anar funcionant.

No els veiem en directe. Hi ha una part de la feina que és veure el jugador en viu i no la pots fer com abans. Sí que hi ha categories com la segona divisió B en què a la majoria de camps deixen entrar, però a segona divisió A no podem veure cap altre partit que no sigui de l’Oviedo.

Canvia molt. Primer el mercat de jugadors; a primera, el mercat és més reduït i a segona és més ampli. I després, les possibilitats econòmiques també són diferents; no són les mateixes quan ets a primera divisió que quan ets a segona.

Hi ha moltes coses. Un director esportiu ha de tenir moltes qualitats, la primera aquesta. Una de les prioritats és tenir bon ull a l’hora de fitxar i confeccionar una bona plantilla. Ja no només de jugadors sinó de la gent que treballa al club, de l’staff tècnic i de la direcció esportiva. A part de tot això, hi ha la gestió del dia; has d’estar al cas de la gent a la qual tens delegades feines o que són els encarregats de fer aquestes feines perquè tinguin les eines necessàries, la motivació i perquè que segueixin la línia que el club vol seguir. Són les dues feines primordials d’una direcció esportiva.

Hem tingut una temporada amb certs alts i baixos i sí que és veritat que no hem acabat d’arrencar, sobretot en la classificació. Ara estàvem en una dinàmica una mica perillosa, però amb la victòria en el derbi (0-1 contra l’Sporting) esperem haver-la trencat. Aquest últim tram és complicat, però, perquè qualsevol rival es juga molt i donarà el cent per cent i hem d’estar atents per no tenir cap tipus de problema.

Hem d’anar partit a partit i, evidentment, sumar els punts necessaris per assolir la permanència i fer-ho de forma tranquil·la, que no hàgim d’estar els últims dies mirant la classificació i els altres partits.

Estan molt bé. És un dels rivals que estan més en forma i serà un partit complicat. Som un equip poderós, un equip que sap posar les coses difícils als equips contraris i serà un partit en què tots dos ens juguem molt. El Girona vol enganxar-se a aquestes zones de play-off que no té tan lluny com semblava feia unes setmanes i nosaltres volem seguir aquesta línia i no tenir problemes a final de temporada. El Girona ha canviat de sistema i sembla que ha trobat la línia de resultats que buscava a principi de temporada i nosaltres som aquí per trencar-li aquesta ratxa.

Hi ha hagut una barreja. Els més sorprenents són els tres del filial –Ibra Kébé, Ramon Terrats i Arnau Martínez–, i a part altres jugadors joves com Pablo Moreno i Yan Couto. Són un nombre important, dos que ja eren part de l’equip, més tres que s’han anat incorporant una mica per tot, per necessitat, per baixes, per la línia baixa que tenien de rendiment, i els xavals estan demostrant que estan preparats per jugar en aquesta categoria i al nivell que exigeix el Girona.

Som dos equips madurs, que sabem com posar les coses difícils als contraris. Partit a partit hem creat dificultats a tots els equips i el Girona el veig un equip molt pràctic, un equip en què els jugadors estan col·locats allà on poden rendir millor i que sap el que fa. Serà un partit molt tàctic, de detalls, que es pot decidir en jugades individuals. Els punts forts del Girona ara mateix són la defensa de cinc, en què té més consistència; el carril dret, per on té molta profunditat, i tot el que té al davant, que són golejadors: l’Stuani no el descobrirem i el Sylla està aportant treball i gols.