Girona

Una època daurada

En els seus últims set cursos a segona A, el Girona haurà disputat cinc ‘play-offs’ d’ascens

Cap promoció li ha somrigut i només va poder pujar a la màxima categoria per la via directa

El Girona va certificar en la penúltima jornada de la lliga l’accés al play-off d’ascens a primera divisió, el segon consecutiu des que va baixar de la màxima categoria i el cinquè des que va ingressar al futbol professional, l’estiu del 2008. De fet, els blanc-i-vermells han aconseguit aquesta fita inabastable per a molts clubs en cinc de les últimes set campanyes en què han competit a segona A, tota una proesa. La diana de Monchu contra l’Alcorcón en el minut 87 va fer esclatar d’eufòria tots els jugadors del Girona, sabedors que firmant la setena victòria consecutiva s’apropaven gairebé definitivament al desig i objectiu de l’entitat. L’empat de l’Sporting a Fuenlabrada va acabar d’arrodonir la festa i ara, a una jornada de la conclusió de la lliga, només falta saber la posició d’un Girona que encara pot acabar tercer, quart, cinquè o sisè en la taula. La inèrcia dels futbolistes dirigits per Francisco és tan bona que gairebé és igual la posició final per a un equip embalat que en el punt culminant del curs es veu amb prou capacitat per vèncer qualsevol equip. Tot i que l’estat de forma física i anímica de l’equip convida a l’optimisme, fins i tot els més escèptics o pessimistes, els gironins saben que participar en un play-off no és cap garantia d’èxit per al club, i és que l’únic ascens a primera va haver d’arribar per la via directa el curs 2016/17 i en les quatre participacions fins ara en la promoció la decepció ha estat la sensació predominant, ja que ha quedat en tres ocasions a les portes de l’ascens de categoria.

La dinàmica actual de set victòries consecutives, una fita que el Girona feia 32 anys que no assolia –el curs 1988/89 va encadenar set victòries en l’inici del campionat de tercera–, ha permès als blanc-i-vermells recuperar dotze punts a l’Sporting, en els mateixos set partits, i nou al Rayo en vuit, ja que els madrilenys, després de convertir-se en l’últim rival que va guanyar al Girona, van jugar un duel endarrerit contra el Mirandés. Els gironins s’han guanyat la llicència per somiar en gran com ho van fer la campanya 2012/13 amb Rubi com a tècnic, actualment a l’Almeria, un possible rival per als de Montilivi. Llavors, el Girona va mantenir una lluita per l’ascens directe amb el Vila-real i també l’Almeria, equip contra el qual va perdre en la final després de superar l’Alcorcón. Aquella temporada va ensenyar el camí als gironins per apropar-se a l’elit, tot i que només un curs després van patir com mai per salvar la categoria. L’arribada de Machín a la banqueta en el tram final ho va impedir i amb el de Gómara es va iniciar la veritable etapa daurada. El Girona va encadenar les temporades 2014/15 i 2015/16 dos play-offs més, el primer de trist record, i és que, després de quedar-se a les portes de l’ascens directe en una dura pugna amb l’Sporting –l’equip va sumar 82 punts i va aconseguir un rècord de 24 victòries encara vigent–, una diana en l’últim minut de la darrera jornada del davanter del Lugo Pablo Caballero va tombar les aspiracions dels gironins, que en la primera eliminatòria van perdre contra el Saragossa tot i tenir un avantatge de 0-3 del partit d’anada a La Romareda. Aquella segona participació en una promoció en LaLiga va ser l’única en què els blanc-i-vermells van caure només de començar. En la posterior, el Girona va arribar de nou a la final després d’aixecar-se del cop amarg que va rebre fent una segona volta a ritme d’ascens –només dues derrotes i dotze de les disset victòries totals–. En aquella ocasió, després de deixar enrere el Còrdova en la primera eliminatòria, l’Osasuna va esvair el somni de l’ascens dels gironins, que la temporada següent sí que van pujar per la via directa.

Després de dos cursos a l’elit, els de Montilivi ho van tornar a intentar l’any passat. Tot i la temporada irregular i les altes expectatives –el club partia amb el pressupost més elevat de la categoria–, l’ascens directe mai va estar a l’abast i el play-off es va convertir en la via més ferma. Ja amb Francisco com a comandant, el Girona es va desfer de l’Almeria en les semifinals, però l’Elx es va endur el premi gros gràcies a un gol de Pere Milla en l’afegit del partit de tornada de la final, que va assestar un altre cop als gironins que ara ja es pot confirmar que han superat.

L’EXPERIÈNCIA

Tot i el gran estat de forma actual, els gironins saben que fer ‘play-off’ no és cap garantia

EL PREMI

L’únic ascens a primera del club va arribar per la via directa el curs 2016/17

ELS PRECEDENTS

En les quatre participacions des que juguen a LaLiga, en tres han arribat a la final

UN DOLOR RECENT

El curs passat, una diana de Pere Milla en el temps afegit va deixar el Girona sense l’ascens

PUNTS I POSICIÓ EN LALIGA

Curs 2008/09 (2a A)
16è 49 punts
Curs 2009/10 (2a A)
14è 52 punts
Curs 2010/11 (2a A)
11è 57 punts
Curs 2011/12 (2a A)
15è 49 punts
Curs 2012/13 (2a A)
4t 71 punts
‘Play-off’
Curs 2013/14 (2a A)
16è 51 punts
Curs 2014/15 (2a A)
3r 82 punts
‘Play-off’
Curs 2015/16 (2a A)
4t 66 punts
‘Play-off’
Curs 2016/17 (2a A)
2n 70 punts
Ascens directe
Curs 2017/18 (1a)
10è 51 punts
Curs 2018/19 (1a)
18è 37 punts
Descens
Curs 2019/20 (2a A)
5è 63 punts
‘Play-off’
Curs 2020/21 (2a A)
3r/4t/5è/6è 70 punts
‘Play-off’
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)