Girona
SEBASTIÁN CRISTÓFORO
MIGCAMPISTA DEL GIRONA
“A mi em toca córrer i donar-la als que en saben”
“Tothom està molt compromès. Ens vam adonar que tots havíem de fer un pas endavant”, diu un dels protagonistes del canvi
“Diumenge no és cap parèntesi. Volem acabar la lliga de manera positiva, com més amunt millor i mantenint la dinàmica”
La ratxa és molt bona i esperem seguir aquest camí, però no hem guanyat res. Ara l’objectiu és ser a la final del ‘play-off’
Sebastián Carlos Cristóforo (Montevideo, 23/8/1993) és un dels noms propis de l’acceleració contundent del Girona fins a assegurar-se l’accés a la fase d’ascens. Discontinu i discret en la primera volta, l’uruguaià té ara un rol capital al mig del camp. L’exjugador del Sevilla, que renovarà el contracte a Montilivi si l’equip puja, destaca la fortalesa del grup.
Ser futbolista era un repte des de petit?
De nen jugava a futbol per divertir-me amb els amics i la família. Per sort tenia el meu germà, que també és jugador de futbol professional, i sempre jugàvem. Però no era una meta que tenia, de ser professional i arribar a Europa.
El seu germà Federico, quatre anys més gran que vostè, és porter. No el va contagiar?
No, no. Anava bé, perquè ell parava i jo xutava. És bonic que a la família es visqui el futbol així.
Sempre va fer de migcampista?
Sí, sempre. En qualsevol posició del mig, però sempre per allà.
Amb algun referent per emmirallar-se?
Sempre em vaig reflectir en el meu germà, per la dedicació que hi posava. Va ser la millor motivació per intentar fer tot el correcte per anar creixent.
El mundial sub-20, en què va ser subcampió i destacant, deu ser un moment clau.
Sí, crec que va ser un punt d’inflexió. Jugar amb el Peñarol molts partits sent jove em va dur a la selecció, i aquell mundial ens va anar molt bé. No ens donaven gaires esperances i vam estar a un gran nivell, tot i la pena de no poder guanyar.
El va fitxar el Sevilla. Amb 20 anys, assumia molta responsabilitat, també pel lloc on juga?
Sí. Crec que va ser una gran possibilitat. Sent jove, tampoc penses gaire què et trobaràs. I em vaig trobar un gran club amb grans professionals. Hi vaig aprendre molt i hi vaig viure moments de tot. Sempre estaré agraït al Sevilla.
L’espina va ser no tenir-hi més continuïtat?
Més que res, em va costar uns mesos tenir uns partits de regularitat i després van venir les lesions. N’hi va haver dues de seguides, que et deixen l’espina del que hauria pogut passar. L’últim any sí que vaig tenir més participació, i això em va permetre anar a Itàlia.
Va viure diversos canvis i poca continuïtat. Tot això el va enfortir?
Crec que el que em va passar a mi et fa més fort, més lluitador i treballador, i pensar més en positiu. Sent tan jove, que m’hagi passat això m’ha ajudat a créixer i a veure més coses positives.
Viu la seva primera temporada a segona divisió. Li va costar fer el pas?
El Girona m’havia trucat abans, però hi havia altres opcions. Aquesta temporada sí que vaig pensar que era el moment de venir. És una categoria menor que la categoria en què estava, però no és un pas enrere. I m’ha cridat l’atenció el nivell que hi ha a segona.
El fet que hi hagués Stuani va ajudar?
Sí. En Cristhian i també en Santi, que ja el coneixia. Va ser un punt a favor de fer el pas, perquè em van explicar com és el dia a dia a Girona.
On neix la relació amb Santi Bueno?
Soc amic dels seus cosins, i el conec de fa temps. A l’Uruguai vivíem a prop, i sempre hem tingut una relació de parlar, ara molt més estreta, és clar.
Hi ha un bon clan d’uruguaians al vestidor.
Hi som nosaltres tres, també Nahuel Bustos [argentí] i Bernardo [colombià]. T’ajuda a estar més a prop de les arrels. El millor és que tots ens portem molt bé, però les arrels sempre hi són.
Creu que l’equip ha assumit el caràcter uruguaià? D’entrega, de no donar-se per vençut.
Crec que té el seu propi estil. Potser per com som nosaltres, que ho donem tot, amb lluita i sacrifici, potser sí que es contagia, però cadascú té les seves característiques i el que és bo és que hi hagi molta competitivitat.
Hi va haver una arenga al vestidor? Havien tingut molta irregularitat. Com arriba el canvi?
Ens vam adonar tots que estava arribant el final i que havíem de fer tots un pas endavant, donar el millor cadascú per ajudar l’equip i intentar assolir l’objectiu. Fa onze jornades ningú hauria dit que hi podríem arribar. Crec que és gràcies a tot l’equip. S’ha demostrat que tothom està molt compromès amb l’equip, i això és importantíssim.
Va creure que seria impossible?
Et passa de tot, pel cap. Faltant onze o dotze jornades, no era gaire clar. Avui, la versió és molt diferent.
Està d’acord que és una peça fonamental en el canvi?
No, no. No penso això. Sí que crec que hem crescut, que l’equip està anant molt bé, i que som molts jugadors. El mister ha comptat amb tota la plantilla i això és molt bo perquè tothom estigui compromès. Aquesta és la fortalesa del grup, que sabem que tots som importants.
Per què creu que li va costar fer-se un lloc fix?
Intento no pensar en per què no jugo. Em va costar entrar de titular, hi havia altres companys i el mister es decidia per altres. Em va servir per continuar treballant, donar suport i esperar l’oportunitat.
Compta les recuperacions que fa en cada partit?
No, no ho compto. Pel meu estil de joc i per la posició al camp, suposo que deu ser una de les coses que més faig. El més important és ajudar l’equip. Cadascú té el seu objectiu al camp. N’hi ha amb més qualitat, altres amb menys. El més important és el que diem sempre abans d’entrar, que ens ajudem entre tots i que cadascú tingui les coses clares del que ha de fer.
És dels que tenen clar que donar-ho tot i anar al límit és innegociable?
Sí, sí, i més en la meva posició i per les meves característiques. Cadascú ha d’intentar explotar les seves. A mi em toca posar-hi sacrifici, córrer, intentar recuperar-la i donar-la als que en saben amb la pilota. Intentar que hi hagi el zero a la nostra porteria i que l’equip guanyi.
Difícilment completa els partits. Acaba fos?
El mister decideix, o bé perquè veu que estic cansat o perquè s’ha de reforçar la zona, que n’entri un que ho doni tot, que al final és normal.
Són set victòries en un moment en què a tothom li costa molt. Això ja és una petita gesta?
Sí, és una ratxa molt bona. Esperem que serveixi per seguir aquest camí. No hem guanyat res. De moment, som a play-off. Ara l’objectiu és ser a la final.
Per la dinàmica, se’ls pot considerar favorits?
No, crec que no. Fa unes quantes jornades, ningú ho podia dir, i menys nosaltres. La dinàmica és bona, però tot són finals i tots els equips són bons. Serà un play-off molt difícil.
Han anat al límit fins a obtenir el bitllet, i en el ‘play-off’ tot són finals. Diumenge hi ha un parèntesi?
No ho crec. És un partit molt important. Primer, per acabar la lliga de manera positiva, i per guanyar, perquè volem acabar com més amunt millor i mantenir la dinàmica. És molt complicat, però ho estem aconseguint.
És relatiu, el lloc en què acabin?
Nosaltres hem d’intentar guanyar tots els partits i quedar com més amunt millor. Serà una eliminatòria a anada i tornada, i el que haurem de fer és guanyar el global.
És la cinquena fase d’ascens del Girona l’última dècada. En parlen al vestidor?
Sí. Encara avui algú ho comentava. És un senyal que les coses s’estan fent bé fa molt de temps.
Si assoleixen l’ascens, es queda.
Sí, si pugem, tinc un any més de contracte. Esperem aconseguir-ho.
I si no es puja, impossible?
No sabem què passarà. Hi ha jugadors que queden lliures i altres que tenen contracte, però intentem no parlar-ne i estar centrats en la feina i a acabar bé la temporada. Esperem que ens vagi bé a tots. Al final, un ascens serà sempre positiu i magnífic per a tots.
Quin somni li queda per fer realitat? La selecció absoluta?
En queden molts. Professionals i personals. Depenent de com vagi, tinc diversos objectius en la meva carrera, que cada vegada queda menys.
Què li agrada de Girona?
Vaig arribar amb pandèmia i no es podia fer gaire res. Ara de mica en mica es va obrint, i m’agrada la ciutat, que és petita i amb un centre molt bonic. I també he vist diversos pobles de la Costa Brava, que m’agrada molt.
De català, poc?
El vaig entenent de mica en mica. Hi ha companys que parlen en català i els entenc perfectament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,18 abril 2024