Girona

La revenja del líder

“Vull pujar amb el Girona i tornar a fer història. Això ho tinc marcat”, explica Cristhian Stuani, il·lusionat però prudent: “No hem aconseguit res”

“Veig il·lusió i ganes, i això ens reconforta i ens dona ànims per assolir l’objectiu”, assegura

La setmana es fa llarga. Ara que s’ha allargat el termini entre l’anada i la tornada de l’eliminatòria definitiva, tot són nervis, tensió i ganes que arribi la gran cita. N’hi ha, però, que gaudeixen d’aquestes sensacions. “És una setmana única, que s’ha de disfrutar del primer a l’últim minut. Es disfruta i es pateix alhora. Perquè també és bo tenir aquesta tensió. És una final. Has de tenir aquest punt de nerviosisme i tensió que et fa donar-ho tot i més.” Aquesta és la reflexió de Cristhian Ricardo Stuani, que va acaparar l’atenció mediàtica a les instal·lacions del PGA de Caldes –seu de l’activitat diària del primer equip del Girona– quan falten quatre dies per al partit definitiu contra el Rayo Vallecano a Montilivi.

Stuani i el Girona són davant una oportunitat de revenja única, després d’un desenllaç fatal fa deu mesos contra l’Elx. L’uruguaià és qui més s’ho va sentir, víctima d’una expulsió molt polèmica que va tallar les ales a l’equip. “Són coses que no es poden canviar. Ja ha passat. De si va ser just o no, jo en tinc la meva opinió; rotundament, no. Ara, tenim la possibilitat d’una altra revenja, i aquesta no es pot escapar.” El gran referent blanc-i-vermell des que va aterrar a Montilivi el 2017 ha viscut una temporada dura i complicada, com tot l’equip, però ha arribat a l’últim episodi ple d’esperança. “És un gran moment i ja ens toca canviar aquesta ratxa i aquests moments tan durs. Hem de tenir la mentalitat positiva que aquest any sí que ens tocarà.” Stuani pensa en un desenllaç feliç. “Estem a un pas d’aconseguir un objectiu que és molt difícil. Somiar amb el xiulet final i que puguem celebrar l’ascens no té preu. Ho donarem tot”, assegura. “Vull pujar amb aquest equip i tornar a fer història. Això ho tinc marcat.” Somia amb l’ascens, i fins i tot marcant un gol decisiu: “Fa temps que hi penso.”

El Girona està traçant una trajectòria espectacular des que va arraconar la irregularitat, a partir de la remuntada a Las Palmas. L’equip té confiança i creu en allò que fa. “Durant la setmana i en el meu entorn, veig il·lusió i veig ganes de poder aconseguir l’objectiu. Això ens reconforta i ens dona ànims per aconseguir-ho.” El de Tala creu que l’ambició és el sentiment que predomina al vestidor: “Ambició d’assolir l’objectiu, de guanyar. Crec que hem de tenir aquesta mentalitat. Ho tenim a tocar, però també dic que hem de tocar de peus a terra. Encara no s’ha aconseguit res. Hem fet un pas important i l’equip està bé, però s’ha de ser conscient que serà molt difícil.”

Stuani espera “el millor Rayo”. “És un equip amb moltes qualitats, que per això ha arribat aquí. Però nosaltres juguem a casa, que el suport de l’afició és molt important, tenim confiança i estem bé. Ells també s’han de preocupar de nosaltres.” Els gironins defensen l’1-2 de Vallecas, on l’àrbitre va anul·lar de manera incomprensible un gol a Nahuel Bustos. Preguntat per les crítiques del president del Rayo cap als jugadors del Girona –acusant-los de perdre temps–, Stuani va dir: “No vull entrar en aquestes coses. Cadascú que digui el que vulgui. Nosaltres hem d’estar centrats en la nostra feina i no desgastar-nos en coses que no podem controlar. Aquell dia nosaltres reclamàvem coses que semblaven òbvies, com el gol de Nahuel.”

De la final contra l’Elx, només Stuani i Juanpe són potencials titulars diumenge en un equip que ha canviat molt, ple de futbolistes joves que no estan marcats per les garrotades anteriors. “Tenim una barreja de jugadors joves i altres amb més experiències, i això ens fa un grup molt fort”, explica Stuani, tot un referent per als companys: “Sempre he estat de perfil baix i mai m’agrada parlar de mi, però és evident que per experiència, edat i trajectòria, intento ajudar en tot el que pugui si veig que és necessari.”

Tenim una bona barreja de jugadors joves i altres amb més experiència, que ens fan un grup molt fort
Cristhian Stuani
Hem rebut cops i moments durs. Ara tenim una revenja, que no se’ns pot escapar. Hem de tenir la mentalitat positiva que ens tocarà
Somiar amb el xiulet final i que puguem celebrar l’ascens no té preu. Ho donarem tot per assolir un objectiu molt difícil
Domina l’ambició. Hem de tenir la mentalitat de guanyar. Ho tenim a tocar, però s’ha de tocar de peus a terra. No s’ha fet res

Reaparició a temps

X.M.

En una temporada amb molt menys protagonisme del que era habitual, per culpa de diversos entrebancs, Stuani s’havia perdut els dos últims partits de la lliga regular i també tota la semifinal contra l’Almeria. Francisco el va convocar a Vallecas, on va jugar l’última mitja hora. “Va suposar molt, per a mi. En tenia moltes ganes. Volia ajudar l’equip, però m’ha tocat aquesta lesió.” La ruptura muscular també li va impedir ser convocat per la selecció uruguaiana, que disputa la copa Amèrica. “Ara estic bé i vull donar tot el que tinc per ajudar l’equip a assolir l’objectiu que fa temps que busquem i que no ha estat gens fàcil. Si recorrem tota la temporada, s’ha d’estar molt orgullós d’haver arribat aquí.” El de Tala deixa per a Francisco la decisió de si serà titular o no diumenge a Montilivi: “Estic intentant tenir una bona setmana per arribar en les millors condicions i ajudar des d’on em toqui. Ara és moment de fer pinya, cadascú des d’on sigui. No exigiré res, ni de bon tros.”

Un lligam molt fort amb el Girona

X.M.

“Ara ni em passen pel cap, aquest tipus de situacions”, va respondre Stuani, sobre l’interès d’altres equips en ell que hi sol haver cada estiu. L’uruguaià va arribar l’estiu del 2017 a Montilivi amb un contracte per quatre temporades que el febrer del 2019 va allargar fins al 2022 i que, al cap d’uns mesos, després del descens i d’un estiu ple d’incertesa, va ampliar fins al juny del 2023. Referent absolut de l’equip, Stuani ha viscut de tot a Girona. “Quan vaig arribar, mai vaig pensar tot el que passaria; hi he viscut coses increïbles”, explica. “El meu compromís amb el club va molt més enllà. Estic molt content i orgullós del que he aconseguit aquí, però no soc conformista i vull aconseguir l’ascens.” Naturalment, pujar a primera seria la millor garantia per mantenir Stuani.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)