Un desastre majúscul

En la tornada, Montilivi va tornar a rebre els seus herois ferits només set dies després del desastre contra el Lugo, en un ambient encara enrarit a l’estadi. El partit no va començar bé i els futbolistes van jugar encongits, sobretot quan Willian José va obrir la llauna. Les pors van tornar a fer acte de presència i els fantasmes van apoderar-se de tots els presents fins que els aragonesos van olorar la sang i van decidir donar una estocada gairebé definitiva als blanc-i-vermells amb dues dianes més abans del descans que deixaven l’eliminatòria empatada, encara amb l’avantatge per al Girona, que en cas d’arribar amb el mateix resultat al final dels 90 minuts, i els 30 suplementaris, accedia a la final. No va caldre esperar gaire, ja que en el 66’ José Manuel Fernández va fer el 0-4 que va deixar glaçat Montilivi i desfets –encara més– els futbolistes gironins. Tot i el nerviosisme i la desesperació dels protagonistes, Aday va retallar distàncies en el 72 i només cinc minuts després Pere Pons va plantar-se sol dins l’àrea però va fallar davant Bounou un gol que hauria obligat el Saragossa a fer el cinquè.

Amb el xiulet final, els plors van tornar a fer acte de presència a Montilivi, en un curs històric amb un rècord de punts encara vigent (82) que va quedar sense premi. Sense l’ascens i, a sobre, amb dues garrotades siderals, les dues damunt de la gespa davant de la seva pròpia afició. Un cop dur que semblava que deixava tota l’entitat tocada de mort i amb la sensació que mai més s’estaria tan a prop de la màxima categoria. Per sort, els blanc-i-vermells van aixecar-se de la doble estomacada per insistir i persistir fins a assolir l’ascens el curs 2016/17. El del 2014/15 encara perdura en la ment de molts seguidors pels inputs positius d’una temporada amb registres inimaginables i 25 victòries entre la competició regular i el play-off, però també pels negatius, per les decepcions viscudes.