El Girona no té entrenador, i des de fa dies la direcció esportiva treballa contra rellotge per triar el millor comandant per al nou projecte, després d’anunciar, el club mateix, en un comunicat conjunt amb Francisco Rodríguez, que el camí de tots dos se separava només un any després de trobar-se. El 2 de juliol, aquest ja és el segon estiu dels darrers dotze que fa que el Girona milita en LaLiga, que el primer equip no té entrenador a aquestes alçades, quan en màxim quinze dies la plantilla hauria de començar els entrenaments de pretemporada. Només el 2010, el club blanc-i-vermell va tardar fins al 20 de juliol a contractar un tècnic, després de diversos embolics institucionals, molt habituals una dècada enrere. Llavors, Raül Agné va iniciar la seva segona etapa en l’entitat gironina arribant juntament amb Xevi Julià a la direcció esportiva. Dos dies després de firmar el tècnic, la primera plantilla iniciava els entrenaments ja amb el de Mequinensa al timó, intentant superar un estiu convuls. En els dotze estius que ha viscut com a club dins del futbol professional, el Girona ha contractat sis tècnics durant el mercat estival; només Agné va poder encadenar dues campanyes, i, juntament amb l’aragonès, Rubi, la temporada 2012/13, i Eusebio Sacristán, la 2018/19, van aguantar en el càrrec tot el curs sencer. Si bé el de Vilassar va firmar els millors registres del club fins llavors, classificant l’equip fins a la final del play-off d’ascens, i fitxant posteriorment pel cos tècnic del Barça de Tito Vilanova, el val·lisoletà va romandre tot l’any a la banqueta, tot i que una ratxa pèssima i nefasta va posar fi al somni de la primera divisió i amb un descens traumàtic per al club.

El Girona ha tingut quinze entrenadors en les dotze temporades que encadena a LaLiga, i Quique Cárcel haurà de contractar en els pròxims dies el setzè, el setè en el mercat estival. El club de Montilivi no ha estat especialment encertat a l’hora de fitxar un tècnic per a l’inici d’una nova campanya, i és que, en tres ocasions, la decisió més important de l’estiu ha acabat sent un fiasco, com la del 2009 amb la incorporació de Cristóbal Parralo en el segon curs a segona A. L’exjugador professional va durar només nou jornades al cap davant (i dos partits de copa) fins que va ser rellevat per Narcís Julià. El 2013, Ricardo Rodríguez va dirigir l’equip durant divuit jornades (i quatre partits de copa) fins que Oriol Alsina va decidir destituir-lo per fitxar Javi López, el darrer tècnic abans de l’arribada de Pablo Machín, que enllaçaria quatre temporades més al club portant-lo a la glòria de la màxima categoria. En els dos estius posteriors, el Girona va contractar primer Eusebio, encara a primera, i Unzué, aquest darrer només al comandament durant dotze jornades.

Trobar la peça adient a la banqueta pot determinar el desenvolupament de tot un curs, i en les tres darreres ocasions que ha hagut de prendre una decisió entre temporades, l’acumulació de fracassos ha estat una constant per al Girona, que estreny el cercle entre els candidats per mirar d’aspirar, de nou, a l’ascens.