La diferència entre un equip de la zona alta de la taula i un equip que busca recuperar el prestigi a primera es veu en partits com el d’ahir. El Sevilla va viure una catarsi el 2000 quan va baixar a segona. Aquell sotrac emocional va servir per bastir l’actual conjunt andalús. Un equip que s’ha acostumat a guanyar Lligues Europa i classificar-se, de manera recurrent, per a Champions. Un any dolent és acabar sisè. El Sevilla ja està en el segon escalafó del futbol estatal. El segon escenari on, habitualment, es troben el Madrid, l’Atlético i el Barça. Els andalusos fa uns anys que es preparen per fer el salt definitiu: aquell que et possibilita lluitar per la lliga fins al final. El curs passat ho van aconseguir i, enguany, tenen una plantilla amb un gran fons d’armari per tornar a fer-ho.

L’Espanyol està en un moment en què ha de decidir què vol ser en aquesta dècada que tot just comença. Ha d’establir un pla cap a on vol anar i una metodologia. De moment, la distància entre andalusos i catalans és sideral. Sobre la gespa, ahir, la diferència es va reduir gràcies a una bona versió dels deixebles de Vicente Moreno, que van acaronar, com a mínim, un empat, però es van desfer en els metres finals. El Sevilla té un equip coral i grans jugadors en totes les línies. I l’Espanyol, ara mateix, té alguns grans solistes com RDT o Sergi Darder que intenten moure la coreografia periquita. Amb això no n’hi ha prou amb un equip com el Sevilla que penalitza l’error com es va veure en el segon gol, el de la sentència de Rafa Mir. El davanter va aprofitar una indecisió defensiva de Dimata per fer la sentència.

El mínim marge de desencert és letal amb l’inquilí del Sánchez Pizjuán. El cop definitiu va arribar a tres minuts del final. Un epíleg amarg per a un Espanyol que va merèixer més. Va ser punyent en l’intercanvi de cops, intens en la circulació de pilota, fins i tot va veure com el VAR anul·lava un gol a RDT. Un senyor gol de vaselina. El tercer en dos partits que li pispen al madrileny per mil·límetres. Un gol anul·lat amb polèmica per les imatges que no mostraven la posició del lateral esquerre del Sevilla. Abans del quart d’hora, Joan Jordán va iniciar una jugada prodigiosa amb un deliciós barret. Sí, aquell mig que va rebutjar Quique Sánchez Flores és ara un dels migcampistes més prominents de la lliga. L’acció va culminar amb una assistència de Navas per acabar amb gol d’En-Nesyri. Els catalans no van desistir. Van anar creixent en el partit i l’expulsió de Delaney, per protestes al col·legiat, va augmentar, encara més, les opcions d’un Espanyol que no va tenir la contundència necessària en els metres finals, i això que Vicente Moreno va treure tot l’arsenal defensiu. Així és el futbol. Un partit justet acaba amb empat contra el Betis i, ahir, una bona actuació no té el premi esperat. La llei del futbol són els gols i la qualitat.