El cor del Real Madrid es va aturar ahir a Vigo. Va bategar i amb força durant 90 minuts, va fer encongir per moments el de Balaídos, però no va poder superar el d'un Celta apassionat, no gaire precís, però romàntic fins a la sacietat, que no va deixar d'atacar ni tan sols quan el Madrid el tenia contra les cordes i que jugarà la seva segona semifinal des de l'arribada d'Eduardo Berizzo, pare d'un equip incorregible.

Per al Madrid el partit només tenia un color, el de la remuntada. Al Celta, en canvi, li va costar calibrar la tonalitat de tot plegat. Per naturalesa, per ADN, per vocació, els equips de Berizzo no negocien resultats, no saben especular. El Celta és així, transparent. Però va tenir dificultats per calibrar quina havia de ser la seva aproximació a una fita històrica. Va optar per esperar una mica més que de costum, per deixar la presa sortir una mica del cau per agafar-la desprevinguda. Però no va ser aliè a l'escenari, a una ciutat que va convertir l'arribada de l'autobús a Balaídos en una marea humana, a una nit gran.

Els futbolistes de Berizzo van necessitar un tràmit per tocar de peus a terra, per deixar anar unes cames entumides, per enllaçar dues passades. El pla era clar, buscar una sortida ràpida, però en cap cas atropellada. I la posada en escena del Celta va ser atropellada, convidant a intuir un Madrid autoritari, dominador, però artificial, que va exhibir clarianes defensives tan bon punt els gallecs van recuperar una versió mínimament recognoscible.

Empès per les baixes, sobretot en defensa, Zidane va traçar un equip inèdit, tornant a una línia de tres centrals, com ja havia fet al Sánchez Pizjuán, però aquesta vegada amb Casemiro entre ells i amb Marco Asensio com a fals carriler.

El Madrid va governar fins que el Celta l'hi va permetre. Recuperava de seguida i es va poder instal·lar en territori gallec, amb aparicions de Kovacic i Isco per dins i amb la potència de Danilo pel flanc. Fins i tot va poder pescar en el temor gallec amb una ocasió de Ronaldo, que, primer amb l'ajuda del seu marcador, i després a porteria buida, ve veure com el pal li negava un argument del partit idíl·lic.

Però tan bon punt el Celta es va treure la cotilla va destapar les vergonyes d'un Madrid fet amb pegats. Algunes lògiques: a Casemiro se li van veure les costures, va estar a punt de regalar un gol a Iago Aspas, i si no hagués estat per l'escassa perícia dels atacants gallecs ahir, el Madrid hauria clavat els genolls a terra abans.

Però el Celta estava condemnat a viure amb el cor en un puny. Fins al final, a caminar fins al precipici, fins a la franja Ramos, fins al minut en què l'èpica sempre diu que la història la dicta el Madrid. Ni tan sols li va valer avançar-se al límit del descans, amb un gol psicològic i carregat de mala fortuna, amb Danilo sempre com a protagonista, embocant contra la seva pròpia porteria un rebuig de Casilla.

És cert que a l'equip de Berizzo li va faltar enteresa per tenir una mica més la pilota, per refredar una eliminatòria franca. Però la jerarquia del Madrid és la que és i Cristiano Ronaldo, ahir de falta, per fi, va retornar el seu equip a la roda. De nou la sensació d'angoixa a Balaídos. De nou l'estat d'excitació en el Madrid. El soroll de tambors. Una rematada de Ramos fora. L'entrada de l'efervescent Lucas, gallec i aficionat del Dépor. El partit es tornava a tenyir de dramatisme. Un gol l'abocava a la pròrroga. El Madrid ensumava sang. Però aquest Celta transpira passió i, quan altres s'haurien aculat, no es va voler amagar. Mai va renunciar a atacar i Daniel Wass, acaronant la pilota amb l'interior del peu, amb la lucidesa que li havia faltat al seu equip durant tot el partit, va atestar el toc de gràcia a un Madrid que, moribund, encara va tenir la força per donar una última cornada, per igualar el partit amb una rematada de cap de Lucas Vázquez i per invocar esperits de passat i de present. Però a Balaídos mana aquest Celta irreverent, que encara va tenir una última oportunitat per guanyar el partit i que alimenta el somni de conquerir el primer títol de la seva història.